La nova moda: conferenciant la gent s’entén?
A l’acte de Junqueras hi assisteixen possibles aspirants a integrar la llista unitària que pretén Mas
Barcelona“Conferència”, segons l’IEC, té diverses accepcions. Pot ser la reunió de dues persones per tractar un afer en comú. O un exercici entre mestre i deixebles en què s’aborden explicacions, interrogacions i discussions. O també un discurs públic d’algú per tractar qüestions diverses. M’he adreçat al diccionari, sempre amatent a salvar-nos la vida, per situar-me una mica, ara que està tant de moda comunicar-se a través de conferències. De fet, les tres accepcions citades són aplicables a la situació present: Artur Mas -dimarts passat al Fòrum- i Oriol Junqueras -ahir al Palau de Congressos- explicant-se mútuament quins són, a criteri seu, els plans millors per als propers mesos a Catalunya. Entusiasmats amb la creació d’un nou país, innovant també en la recerca de noves estructures d’estat i nous marcs legals, els dos polítics s’han inventat també una nova fórmula de diàleg i negociació polítics. Es tracta de la reunió entre dues persones -la primera accepció de l’IEC- però amb una particularitat imprescindible: que també hi assisteixin entre 2.000 i 3.000 persones més. Eficient? Home, no ho sé. Seductor? Sens dubte. Ningú s’ho vol perdre.
La llista d’assistents és llarga. Cares excitades de molts a qui només els falta escriure’s al front: “Sóc ideal per a la llista de país”. Veig bastants exconsellers d’ERC: Anna Simó, Josep Bargalló, Joan Puigcercós, Xavier Vendrell, Marta Cid, Josep Huguet i Joan Manuel Tresserras. També hi són Miquel Sellarès, Joan Rigol, Joan Tardà, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Enric Marín, Eliseu Climent, Muriel Casals, Carme Forcadell, Josep Maria Vila d’Abadal i Gemma Calvet. Del PSC només detecto Maurici Lucena. I els ex d’Avancem, esclar, Joan Ignasi Elena, Fabian Mohedano i Jordi del Río. D’ICV-EUiA, David Companyon. Queda clar que els responsables de protocol d’ERC són de la broma: han assegut de costat Joan Laporta i Alfons López Tena.
Parlant amb Màrius Serra m’explica una proposta. Ara que hem parlat tant del Black Friday, si el ritme de conferències rellevants en dimarts continua així podríem encunyar el terme Red Tuesdays. Per què no? De fet, ja fa anys que al Sidecar de la plaça Reial existien els Nasty Mondays. Com més ens flipem, millor. A tots els seients hi ha propaganda de la presentació d’Alfred Bosch com a alcaldable. Llàstima que no sigui dimarts vinent sinó el dijous 11. ¿No convindria canviar-ho? Al carrer, dues persones protesten perquè la Generalitat va encarregar a la seva empresa la confecció d’unes cortines per al monestir de Santes Creus i, segons ells, encara no els han pagat els honoraris. Potser són les “greus tensions de tresoreria” que diu Mas-Colell. A l’entrada, Marta Rovira espera l’arribada més desitjada. I sí, acompanyat de Josep Rull i Jordi Turull, apareix Artur Mas, com a president de CDC. Ja se sap que li agrada diferenciar entre el que fa com a president de la Generalitat, el que fa com a líder de CDC i el que fa com a persona humana.
Se sent per megafonia Felicitat, de Miquel Abras. En termes cinematogràfics d’això en diríem subratllat. Junqueras, com sempre sense papers, comença parlant del contrast que vivim entre satisfacció i preocupació, de les dificultats de les metal·lúrgiques i d’una parella que no pot pagar el pis. Destaca que, en matemàtiques, identitat és igualtat: “Les identitats són plurals, elàstiques i diverses”, afirma. Concreta el seu camí ideal per a la independència, que passa per eleccions immediates, govern d’unitat nacional, noves estructures d’estat i procés constituent. Arriben dues clatellades a Mas, assegut a primera fila. El referèndum seria per aprovar la Constitució, no per ratificar la independència, i les llistes electorals haurien de ser independents amb elements que vinculin els partits del sí.
Estan a prop l’un de l’altre? Fa de mal dir. “Escoltar sempre va bé”, afirma Mas a la sortida. ¿Algú sap si allargaran molt això de les conferències? Sempre podem recórrer a una altra de les accepcions que l’IEC preveu per a conferència : “Classe particular, de repàs, fora de l’horari lectiu”.