El nom d'Espanya divideix els sitgetans

SitgesEl carrer d'Espanya és una via tranquil·la del centre de Sitges. Hi ha un parell de cases modernistes, un hotel, botigues de barri, comerços per a turistes i edificis de cinc plantes per a residents i estiuejants. El carrer d'Espanya segueix el recorregut final d'una antiga riera. Desemboca a la platja de la Ribera i comença a la plaça Espanya. El ple de l'Ajuntament va aprovar el mes passat canviar els seus noms. L'argument és que la modificació es fa per recuperar la memòria històrica del poble, però la majoria dels veïns preguntats no ho veuen així: ho consideren un gest innecessari del procés sobiranista.

L'Ajuntament va celebrar el juny passat una consulta no vinculant entre els veïns del municipi. S'havia d'escollir entre tres opcions: a) rebatejar el carrer i la plaça amb els noms anteriors -carrer de la Bassa Rodona i plaça del Pou Vedre-; b) mantenir la toponímia d'Espanya, i c) mantenir la toponímia actual però afegint unes plaques que recordin els noms històrics. La primera opció, la del canvi, va guanyar amb un 60% dels vots. Van participar-hi poc més de 600 persones, el 3,4% de la població adulta de Sitges.

La modificació la va proposar la CUP l'octubre de l'any passat després que l'Assemblea Nacional Catalana demanés substituir el nom de la plaça Espanya per plaça de la Independència. La CUP va optar per recuperar els vells noms, amb arrels a l'Edat Mitjana, segons aquest partit. La consulta veïnal va ser una exigència del PSC. El govern municipal, liderat per CiU, en coalició amb el PP, va acceptar estudiar el canvi amb el vistiplau de la comissió de toponímia de l'Ajuntament. El ple municipal va aprovar el canvi amb els vots a favor de CiU i CUP i l'abstenció del PSC. En contra hi van votar el PP i els dos altres grups socis de CiU al govern, Sitges Grup Independent i Nou Horitzó Sitges.

Daltabaix a la coalició CiU-PP

La decisió ha provocat la ruptura entre CiU i PP. L'alcalde, el nacionalista Miquel Forns, ha suspès dels seus càrrecs els tres regidors populars i membres del govern municipal. Forns va explicar ahir a l'ARA que no hi ha pressa per aplicar l'actualització dels noms: "Volem fer-ho amb cautela, parlar primer amb els veïns i comerços afectats". No hi ha cap altre canvi toponímic previst.

El carrer i la plaça de la discòrdia porten el nom d'Espanya des del 1910. A l'inici del carrer d'Espanya hi ha una placa en castellà que presenta el carrer, amb un mapa de rajola on hi surten dibuixades les comunitats autònomes, excepte les Illes Balears i les Canàries. Molts carrers de Sitges es presenten amb boniques peces de ceràmica i en català i castellà. A cinquanta metres del carrer d'Espanya, al passeig marítim, hi ha els jardins dedicats a César González Ruano, un periodista que va fer fortuna durant el franquisme i que va ser detingut durant l'ocupació nazi a França per tèrbols negocis de venda de visats. Ningú qüestiona encara que hi hagi uns jardins dedicats a ell.

Si bé la votació popular va donar una majoria a favor de retirar el nom d'Espanya de Sitges, al carrer i a la plaça en qüestió, de set veïns a qui pregunto sobre el tema, només un és partidari del canvi. A dos els és indiferent i quatre hi són contraris. El partidari d'eliminar el nom actual és un home gran que no es vol identificar i que es justifica: "Si Espanya ens roba, no ha de tenir cap carrer".

La Míriam és la propietària d'una botiga de penjolls al carrer d'Espanya. Ella no està favor de la nova denominació: "Suposa molta feina de representació. Les bosses o el registre s'han de canviar". La Míriam no ho ha comentat amb altres comerciants de la zona. "És un tema molt personal perquè és molt polític. No és un tema important, és un nom. I si s'ha de canviar, preferiria que hi posessin el d'una persona que hagi fet alguna cosa bona pel país". Del mateix parer és José María Díaz, propietari d'una agència de viatges: "Implica una despesa innecessària, el canvi d'escriptura, les targetes de visita, la web. Amb els problemes que hi ha avui dia! Diuen que la modificació és per raons històriques, però a Sitges hi ha altres carrers que tenien altres noms i no els recuperen". Díaz lamenta que ell no pogués votar perquè és resident a Sant Pere de Ribes.

Un canvi qüestionat

Miquel Evers també viu a Ribes, però a Sitges hi té la família de la seva dona. Passeja els gossos a la plaça Espanya davant una font deteriorada del 1910. Precisament aquell any, al carrer d'Espanya s'hi va construir l'edifici més solemne d'aquesta via, la Casa Ferratges. Evers sembla indiferent respecte al nom i admet que hi ha molts carrers que s'anomenen d'una manera però que la gent els coneix per la denominació tradicional. Creu que la polèmica no es produiria si Sitges no tingués tants residents provinents de fora que són votants del PP, però també està convençut que el canvi no es plantejaria si Catalunya fos independent.

A la plaça Espanya, davant una botiga de material esportiu -on asseguren que els és igual la polèmica-, la Isabel, una veïna del carrer d'Espanya partidària de l'opció de la doble placa, no troba cap utilitat a la modificació. Fa més d'un segle que el seu carrer es diu així: "A Barcelona i en altres ciutats hi ha una plaça Espanya. És el nom d'un país, sigui o no Catalunya independent".