El municipalisme, punta de llança de la sobirania fiscal

BarcelonaLes reivindicacions nacionals de Catalunya al llarg dels últims anys no es poden entendre sense tenir en compte el paper que hi han tingut els municipis. Les consultes sobre la independència que es van celebrar en diversos punts del país entre els anys 2009 i 2011 van ser possibles, precisament, gràcies als esforços de diversos ajuntaments catalans. Declaracions de sobirania i llibertat, entre d'altres, han estat el pa de cada dia de l'acció política municipal de l'últim any. Tot això amb un objectiu: reivindicar la necessitat d'un estat propi i fer pressió a la Generalitat perquè treballi en aquesta direcció.

L'última de les mesures que han emprès diversos ajuntaments en aquesta línia ha estat l'aprovació de mocions per exercir l'anomenada sobirania fiscal; és a dir, per pagar els impostos municipals -principalment IVA i IRPF- a l'Agència Tributària Catalana (ATC) en lloc de fer-ho a l'Estat. "Estem tips del peatge que hem de pagar per formar part de l'estat espanyol", afirma Juli Gendrau, batlle de Berga. El ple municipal que presideix ha aprovat recentment una moció a favor de la sobirania fiscal, igual que a Santpedor: "És l'única sortida davant l'asfixiant situació econòmica dels ajuntaments i la Generalitat", comenta la seva alcaldessa, Laura Vilagrà.

Els representants municipals reconeixen que es tracta d'una mesura simbòlica, ja que els impostos que pagaran a l'ATC la Generalitat els liquidarà posteriorment a l'Estat. L'objectiu últim d'aquestes mocions, però, és incentivar altres ajuntaments, empresaris i particulars a pagar els seus impostos a Catalunya i així "donar al Govern una eina important perquè en un futur pugui estructurar la Hisenda pròpia.

Acció conjunta

Al llarg dels dos últims anys, fins a 24 municipis han expressat oficialment el seu suport a la sobirania fiscal, entre els quals destaquen Vic, Berga, Olot i Girona. De tots, però, només n'hi ha dos que han passat de les intencions a l'acció: Gallifa i Alella. El cas de Gallifa és especialment rellevant perquè l'octubre del 2012 es va convertir en el primer ajuntament a no pagar els seus tributs a l'Estat. Pel que fa a Alella, ja fa tres mesos que ingressa els seus impostos a l'ATC. "Per fer una moció i no complir-la, no val la pena", explica l'alcalde, Andreu Francisco. El seu govern va decidir tirar endavant la sobirania fiscal mitjançant un decret de l'alcaldia, de manera que la mesura es va poder aplicar ràpidament.

La majoria de consistoris han aprovat mocions sense una data fixada per ser executades. Esperen instruccions de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que en la reunió executiva del 15 d'abril plantejarà una seguit de directrius metodològiques i de calendari perquè els municipis adherits puguin exercir la sobirania fiscal de manera conjunta. "Entenem que perquè això tingui efecte, ha de ser una decisió d'un grup d'ajuntaments en bloc", afirma Juli Gendrau, i afegeix: "D'aquesta manera tindrà una repercussió i incidència molt més grans".

Dins la legalitat

Un dels instruments que els alcaldes esperen rebre de l'AMI és la cobertura necessària per no tenir problemes legals en deixar de pagar els seus tributs a Hisenda. La plataforma Catalunya Diu Prou -liderada per les entitats CADCI i Ara o Mai- ja fa tres anys que estudia aquest aspecte i que assessora legalment ajuntaments perquè puguin exercir la sobirania fiscal. El primer que destaquen els seus responsables és que s'ha d'evitar confondre la sobirania amb la insubmissió fiscal, que implica deixar de pagar impostos. Per contra, la sobirania és "un acte que compleix estrictament amb la legalitat", tal com afirma Daniel Laspra, coordinador jurídic de Catalunya Diu Prou. Segons explica, això ho permet el fet que l'ATC no deixa de ser una oficina recaptadora i que la Generalitat, ara mateix, és una administració de l'Estat. L'alcalde d'Alella ja fa temps que segueix les indicacions de la plataforma i assegura que l'Ajuntament "compleix amb totes les seves obligacions tributàries".

Amb prou garanties per tirar endavant les mocions, cada cop són més els ajuntaments de tots colors polítics que s'hi apunten, convençuts que aconseguiran influir o fins i tot modificar l'agenda nacional del Govern. Amb la mirada posada al futur, Lastra afirma: "Només amb un 30% o un 40% dels impostos municipals de Catalunya, veuríem un canvi molt important a la tresoreria de la Generalitat".