Un model basat en la confiança per recaptar 100.000 milions
Sense acord amb l'Estat, el Govern hauria de recopilar les declaracions dels ciutadans
Barcelona3. HISENDA PRÒPIA
La Hisenda pròpia és segurament una de les estructures d'estat més centrals i complexes que ha d'edificar el Govern en els pròxims mesos. Per entrenar el múscul, el 2014 s'ha compromès a reforçar-la i a recaptar directament tots els impostos propis i cedits, tot i que els tributs principals -IVA, IRPF i societats- encara estan en mans estatals. Per pagar les nòmines dels empleats públics i les prestacions als aturats i jubilats, l'Agència Tributària catalana és una eina clau, i per això l'informe que li ha dedicat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) és quasi tan llarg com els altres tres junts. Recaptació prevista
La Hisenda pròpia podria recaptar més o menys segons la pressió fiscal de l'estat català. Si es mantingués l'actual, ingressaria uns 70.000 milions anuals, i si s'incrementés la pressió fins a la mitjana europea serien uns 80.000 euros. Si s'apugés a la dels països nòrdics, el sostre de recaptació seria de 100.000 milions.
Els principis de gestió
L'informe proposa fomentar la confiança entre el sector públic i el privat per afavorir la recaptació voluntària a través de la transparència, la professionalitat i l'eficiència, i facilitant les eines i l'assessorament al contribuent. Superar el model sancionador ha de servir per reduir el cost de gestió i la conflictivitat i millorar la imatge de l'administració.
Tasques fins a la consulta
El CATN diferencia entre el procés d'edificar la Hisenda d'acord amb l'Estat o sense la seva col·laboració. La primera via duraria dos anys com a màxim i seria molt més senzilla, amb l'Agència Tributària de l'Estat traspassant competències progressivament a la catalana. Per contra, si -com tot apunta- no hi hagués entesa, el camí seria molt més tortuós. L'objectiu prioritari de la primera fase de la Hisenda seria accedir a la base de dades dels contribuents. Si l'Estat no la cedís, el Govern hauria de reclamar als ciutadans que lliuressin còpies de les seves declaracions tributàries -com s'ha habilitat a fer a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos-. Seguidament, es constituiria el consorci previst amb les administracions tributàries de les diputacions i es mediaria entre els contribuents catalans que ho volguessin i la Hisenda estatal en el pagament d'impostos.
La Hisenda de l'estat propi
Després de la consulta, l'actitud dels contribuents -i especialment dels empresaris- vers la Hisenda catalana serà clau per al seu èxit, sobretot en el seu període més tendre. Al principi, la política fiscal seria la mateixa que l'espanyola i fins i tot caldria demanar a altres estats europeus que facilitessin els tècnics necessaris per posar en funcionament el dispositiu de gestió de les duanes.
Cost, plantilla i oficines
L'informe calcula que el pressupost de la Hisenda seria d'entre 400 i 750 milions, segons l'eficiència. Entre Generalitat i diputacions, ara treballen recaptant tributs unes 5.000 persones a Catalunya, però en caldrien entre 7.000 i 8.000, entre les quals de 300 a 500 mossos dedicats als delictes fiscals. Recomana seguir col·laborant amb els registradors de la propietat i començar a fer-ho amb les cambres de comerç.
La base de dades
El CATN assenyala que actualment la principal mancança és una base de dades fiscals pròpia. Per crear-la i gestionar-la, caldrien entre 200 i 300 enginyers i informàtics amb un pressupost inicial de 100 milions.
Organismes pròxims
L'informe preveu crear un Consell Fiscal -amb representants d'assessors fiscals-, un Institut d'Estudis Tributaris -per formar personal-, una duana i un Banc Central. Mentre no hi fos, farien la seva tasca les entitats de crèdit privades.
