La logística del 9-N, a punt
El Govern trasllada als partits que també està preparat sense que l’Estat hi col·labori
BarcelonaLa Generalitat està preparada logísticament per a la consulta del 9-N sobre la independència de Catalunya. També en el cas d’un context de no col·laboració de l’Estat. Així ho va traslladar ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, als partits que impulsen la consulta -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- a més del PSC. Al llarg de dues hores i mitja, Ortega va detallar als representants dels partits catalanistes -el PP i C’s ni tan sols reconeixen el dret a decidir dels catalans- l’arquitectura tècnica per a la consulta. Les diferents àrees del departament de Governació, amb la de processos electorals i consultes al capdavant, no han tancat per vacances per arribar a temps. No caldrà -sempre des d’un punt de vista exclusivament logístic- l’“ajornament tècnic” de la consulta que mesos enrere considerava Governació davant la possibilitat que la no col·laboració de l’Estat fes inviable la convocatòria en els terminis acordats al desembre.
“El Govern està perfectament preparat perquè l’endemà de l’entrada en vigor de la llei de consultes es desplegui tota la logística per votar el 9-N”, sempre amb “totes les garanties” democràtiques de la votació, segons defensava ahir el secretari d’organització de CDC, Josep Rull, que va comparèixer en roda de premsa acompanyat per Mercè Jou, dirigent d’Unió. Ortega, en un esmorzar informatiu al matí, va apel·lar al “seny” i va voler reiterar el seu compromís amb la consulta després de dies de polèmica a CiU sobre el pla B -què s’hauria de fer quan el Tribunal Constitucional veti el 9-N-. “Tot depèn en exclusiva de la Generalitat”, que en el cas de les consultes no formarà part d’un “engranatge” electoral estatal, com en les eleccions ordinàries, sinó que en serà “el motor”, explicava Rull.
Resistències internes
Més enllà de l’escenari de no col·laboració de l’Estat, el Govern també ha previst fórmules per minimitzar els obstacles que puguin arribar a posar municipis catalans governats per partits anticonsulta davant del més que probable rebuig de l’Estat. Segons fonts coneixedores de la reunió consultades ahir per l’ARA, una de les opcions és confegir un “mapa alternatiu” per establir punts de votació al marge dels habituals. Per què s’ha de tenir en compte, això? En les eleccions convencionals s’acostuma a votar en edificis escolars, que són de titularitat municipal. I si alguns municipis no volen cedir aquests espais -ajuntaments metropolitans en mans del PSC i del PP que ja han advertit al Govern que no pensen col·laborar sense aval de l’Estat, per exemple-, cal buscar llocs alternatius que siguin de titularitat de la Generalitat o de les diputacions, controlades per CiU. Fonts de l’executiu assenyalen que sota el lideratge de Miquel Iceta “l’actitud dels socialistes pot canviar”. No és estrany que els socialistes acudissin a la reunió en un exercici de “normalitat democràtica”, en paraules de Rull, per conèixer els detalls logístics d’una votació que el PSC insisteix que no es podrà fer.
Esmenes socialistes
Els socialistes van tornar a deixar clar en la cimera d’ahir la voluntat d’esmenar la llei perquè inclogui l’obligatorietat d’elevar al Consell de Garanties Estatutàries la pregunta de qualsevol consulta que es vulgui convocar sota l’empara de la normativa, que aprovarà el Parlament les pròximes setmanes. Perquè els socialistes, si bé avalen la llei de consultes, no consideren que sigui vàlida per consultar sobre la independència política del país.
I així ho va tornar expressar ahir el diputat socialista Ferran Pedret, que veu excessiva -i innecessària- la “diligència” del Govern per una consulta que creuen que no serà possible sense el permís del govern de Mariano Rajoy. I no pas per una qüestió d’infraestructura, sinó pel previsible veto estatal. Perquè com el dirigent socialista va reconèixer ahir en sortir de la reunió, si no fos pel previsible veto de l’Estat la Generalitat està a punt per al 9-N: “Una administració com la catalana, amb els recursos personals i materials de què disposa, està perfectament capacitada per fer consultes no referendàries”. Pedret va retreure al Govern que no actuï en totes les matèries amb la mateixa “diligència” amb què va reconèixer que està actuant amb la logística del 9-N. “És bo que l’administració de la Generalitat estigui escalfant a la banda per preparar-se per al moment que es puguin celebrar consultes no referendàries, que no serà el 9-N”, va indicar, després de retreure “l’excessiu optimisme” del Govern.
A la trobada hi van assistir Marta Rovira (ERC), Dolors Camats (ICV), Joan Mena (EUiA) i Quim Arrufat (CUP), a més de la vicepresidenta, alts càrrecs i tècnics del departament, que van relatar que caldran 8.000 meses electorals, inclourà innovacions com el vot per dipòsit -vot presencial anticipat per esquivar els eventuals obstacles que pogués posar l’Estat al vot per correu- i que el dispositiu de seguretat anirà càrrec de Mossos d’Esquadra i policies locals.
Fernández Díaz ja valora el paper dels Mossos a la consulta
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar ahir que el govern espanyol no preveu assumir el control dels Mossos d’Esquadra en el cas que la Generalitat convoqui la consulta del 9-N encara que la prohibís el Tribunal Constitucional (TC), i argumenta que es creu les paraules d’Artur Mas quan diu que no farà cap pas il·legal. Preguntat sobre la possibilitat de recuperar la competències policials, un poder del qual disposa l’executiu espanyol per l’article 155 de la Constitució -que permet intervenir autonomies-, el ministre va aclarir que “l’escenari que preveu el govern espanyol només és el compliment de la llei, també per part de les institucions de la Generalitat”. Fonts del departament d’Interior van explicar que al Govern no han agradat gens aquestes declaracions del ministre, i que se senten “molestos” pel seu contingut.