Entre la llista del president i la llista de llistes: els fulls de ruta de Mas i Junqueras, cara a cara

Hi haurà acord per convocar unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari? El president de la Generalitat i el líder d'ERC evidencien discrepàncies en el format de la llista, però també en el full de ruta

Oriol Junqueras saluda Artur Mas després de la conferència / PERE VIRGILI
Sara González / Joan Serra
03/12/2014
3 min

BarcelonaLes cartes ja estan sobre la taula. El president de la Generalitat, Artur Mas, va exposar el seu full de ruta la setmana passada i aquest dimarts ho va fer el líder d'ERC, Oriol Junqueras. ¿Hi haurà acord per convocar unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari? Per ara, Mas i Junqueras han defensat dos itineraris amb diferents ritmes i fórmules. Les discrepàncies s'evidencien en el format de la llista, però també en el full de ruta. De fet, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha apuntat aquest dimecres a l'ARA Bassas que "les diferències són grans, però no han de ser insalvables".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Llista única o llistes separades

El president de la Generalitat vol una llista unitària a favor de la independència. Considera que en unes eleccions plebiscitàries que servirien per fer el referèndum que l'estat espanyol no ha permès a Catalunya caldria que hi hagués una candidatura capaç d'obtenir una majoria absoluta. Artur Mas està convençut que a l'hora de donar un missatge de cara a la comunitat internacional aquesta és la fórmula més entenedora. La llista de Mas hauria d'estar alliberada de sigles, i en la seva confecció s'hi inclourien persones de la societat civil i professionals reconeguts. El líder d'ERC, en canvi, defensa que per representar la pluralitat del país i maximitzar els vots a favor de la independència la millor fórmula és la de diverses candidatures coordinades, amb un paraigua comú i sense la desaparició de les sigles de partit. Les llistes podrien compartir, segons Junqueras, part del nom, un punt comú en el programa electoral, el compromís de fer actes conjunts, la inclusió de persones "independents rellevants" que fessin de "ròtula" i la confecció d'un govern "d'unitat" després dels comicis.

Negociar o exercir d'independent des del primer moment

El procés traçat per Mas inclou, un cop guanyades les eleccions, l'obertura de negociacions formals per acordar les "condicions" de la constitució del nou estat català. En funció del president, el mandat parlamentari seria curt: màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l'elecció del president de la Generalitat. En canvi, Junqueras considera que no hi ha res a negociar amb l'estat espanyol i que, per tant, el que ha de fer Catalunya és exercir d'estat independent des del primer moment. ERC rebutja els 18 mesos de negociació amb l’Estat que planteja Mas, ja que no hi veu possibilitats d’èxit. Junqueras no considera tan important fer una declaració d’independència com exercir-la efectivament. En tot cas, el nou govern –un executiu de concentració, tal com el defineix el líder d'ERC– hauria d’aprovar una llei de transitorietat jurídica que especifiqués que totes les lleis espanyoles serien vigents fins que se n’aprovessin de noves.

Eleccions constituents el 2016 o estructures d'estat i el procés constituent en paral·lel

El full de ruta del president de la Generalitat ha detallat les funcions que hauria de dur a terme el proper Parlament, sorgit d'unes eleccions plebiscitàries, per aconseguir la consecució d'un estat independent. Per Mas, el següent pas seria començar un procés de participació de la ciutadania durant 18 mesos per preparar les bases d'una futura Constitució, que seria aprovada en el següent mandat legislatiu. En acabar el mandat, el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores, sí, constituents, i convocarien un referèndum perquè la societat decidís la proclamació del nou estat. En canvi, la proposta de Junqueras planteja que la creació de les estructures d’estat s’hauria de fer en paral·lel amb el procés constituent. Un cop feta la Constitució en un procés participatiu, es validaria en un referèndum. I aquest referèndum també ratificaria la majoria independentista, però no la independència en si, com haurien de fer les segones eleccions que preveu Artur Mas. “No cal que nosaltres ens imposem ratificar la independència dues vegades, no ho ha fet cap país del món”, va aclarir aquest dimarts Junqueras.

stats