Els jutges catalans que defensen el 9-N no pensen fer-se enrere

BarcelonaEscudats en la llibertat d’expressió, els jutges catalans que, encapçalats pel magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, van defensar la legalitat de la consulta en un manifest no rectificaran. Per molta pressió que aboqui la cúpula del poder judicial espanyol perquè no prenguin partit davant el procés sobiranista, els magistrats catalans consideren que emetre posicionaments jurídics entra dins dels paràmetres permesos en l’exercici de les seves funcions. En el seu cas, de poc va servir la reunió del 28 de febrer -feta pública ahir per l’ARA- que va capitanejar el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per parar-los els peus.

“No ens ha de dir què hem de dir i què no jurídicament”, assegura a l’ARA Xavier González de Rivera, el portaveu dels 33 jutges que van firmar el manifest. Els jutges, que estaven assabentats de la reunió, ni tan sols consideren una advertència la petició que Lesmes va fer davant el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; la resta de membres de la sala de govern del tribunal, i les dues vocals catalanes del CGPJ, Mercè Pigem i Roser Bach.

La prova és que, més de dos mesos després, els jutges que van firmar el manifest no només no s’han fet enrere sinó que s’ha fet públic que hi ha magistrats -entre els quals el mateix Vidal- que estan treballant en la redacció d’una Constitució d’una eventual Catalunya independent. Entenen que la redacció d’aquest esborrany, que han assegurat que fan de manera voluntària i no a instàncies de cap institució, no deixa de ser una “opinió jurídica” i que, per tant, no se’ls pot acusar d’estar fent manifestacions polítiques.

La paradoxa de Lesmes

Precisament en aquest punt fa incidència l’associació Jutges per la Democràcia, que considera que l’exigència de Lesmes és una intromissió en la llibertat ideològica de la professió que està “fora de lloc” i també fora de les seves competències. El portaveu de l’entitat, Joaquim Bosch, assegura que res prohibeix als jutges pronunciar-se a favor o en contra de la consulta i subratlla que no deixa de ser paradoxal que el president del CGPJ demani que no es parli del procés sobiranista quan ell s’hi ha posicionat públicament en contra. “Si no vol que se’n parli, que no se’n parli en cap sentit”, sentencia. El tractament de l’assumpte s’està fent, a parer de Bosch, des del biaix polític de la cúpula del poder judicial. “S’obren diligències disciplinàries als jutges que es posicionen a favor del procés quan tothom sap que no s’hauria fet si s’hi haguessin mostrat en contra”, lamenta.

González de Rivera, per la seva banda, no entra a valorar si hi ha o no motivacions polítiques perquè el CGPJ hagi admès a tràmit la denúncia que el sindicat ultradretà Manos Limpias va presentar contra els 33 magistrats, però sí que considera innecessari que Vidal hagi de declarar en persona el 19 de maig per l’assumpte de la redacció de la Constitució. Amb l’explicació per escrit, apunta, n’hi hauria d’haver prou.

La declaració que haurà de fer el magistrat català davant de l’anomenat promotor de l’acció disciplinària del CGPJ, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, coincidirà, doncs, amb la recta final de la campanya de les eleccions europees, uns comicis que tornaran a estar molt marcats per la defensa o l’oposició al procés sobiranista. Dimecres passat Vidal va titllar d’“indigne” que se l’investigui i ja va advertir que considera que no necessita el permís de ningú per treballar de manera voluntària en la redacció d’un projecte de Constitució.

El Govern fa pinya amb els jutges

També des del Govern s’apel·la a la llibertat d’expressió dels jutges per fer l’orella sorda a les consignes que arriben de la cúpula del poder judicial espanyol. El mateix conseller de Justícia, Germà Gordó, va defensar dimecres “el dret a opinar” dels magistrats amb independència de la seva tasca i va assegurar que pel simple fet de posar-ho per escrit no se’ls pot “condemnar”.

En tot cas, ara està en mans de Fonseca-Herrero determinar si s’arxiva el cas o bé s’obre un expedient a Vidal perquè sigui sancionat. Amb tot, no entra, per ara, dins dels esquemes dels jutges catalans pro consulta cedir a les exigències de la cúpula estatal perquè s’imposi la llei del silenci.