CANVI DE CICLE

La irrupció de Podem sacseja el mapa català

ERC s’imposa al Parlament i al Congrés mentre l’avantatge del sí-sí es consolida, segons el CEO

baròmetre ceo
Roger Tugas / Marc Colomer
01/11/2014
6 min

BarcelonaEl sisme polític espanyol que augura la demoscòpia ja té traducció en la política catalana. Quan encara no té ni una cara visible a Catalunya, Podem, el partit de Pablo Iglesias, irrompria al Parlament amb fins a 10 diputats si avui se celebressin eleccions a Catalunya, segons la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Si el mapa polític català no era prou volàtil, especialment com a conseqüència del procés d’independència però també pels efectes devastadors de la crisi, la irrupció dels d’Iglesias l’acaba de sacsejar del tot.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Malgrat la dificultat per projectar hipòtesis de futur excepcionals (eleccions referendàries) basant-se en paràmetres polítics tradicionals, el baròmetre fet públic ahir esbossa la consolidació d’ERC com a primera força al Parlament, en detriment de CiU, i confirma la mossegada de Podem a ICV-EUiA i als nous votants potencials de Ciutadans. Els republicans apareixen també per primer cop com a vencedors de les eleccions generals a Catalunya.

També dibuixa la consolidació de l’opció independentista, que guanya distància respecte al bloc antisobiranista, malgrat que els indecisos poden ser la clau. L’estudi demoscòpic es va fer presencialment a 2.000 persones entre els dies 29 de setembre i 23 d’octubre, de manera que reflecteix els efectes de la trencadissa de la unitat política al voltant del 9-N després de la primera suspensió del Constitucional, el trànsit cap a l’alternativa del procés participatiu i la gota malaia dels escàndols de corrupció, tant a Catalunya com a Espanya.

Parlament fragmentat

ERC guanyaria les eleccions

i Podem irrompria amb 10 diputats

El baròmetre del CEO indica que si avui se celebressin eleccions al Parlament, ERC s’imposaria amb una forquilla d’entre 38 i 39 diputats i un 23,2% dels vots emesos. En canvi, CiU, en el supòsit que tornés a presentar-se sota el paraigua de la federació, passaria a la segona posició i cauria fins als 32-33 diputats amb un 19,4% dels vots. Com si es tractés de vasos comunicants, la suma d’ERC i CiU es mantindria entre els 70 i els 72 diputats, davant els 71 actuats. Es giraria la truita i hi hauria relleu en el lideratge; això sí, sempre que el caràcter referendari d’un avançament electoral no desemboqués en coalicions excepcionals, ja sigui amb una, dues o tres llistes amb la declaració d’independència com a principal prioritat programàtica. La CUP es dispararia fins als 9 diputats. El factor innovador, però, és la irrupció amb força de Podem, que entraria a la cambra amb 10-11 diputats (8,5% de vots), deixaria ICV-EUiA amb un màxim de 9 escons (7,2%) i faria caure el bloc unionista a mínims històrics. El PSC mantindria la tercera posició amb entre 14 i 16 diputats (11,2%), el PP en tindria entre 11 i 13 (8,6%) i C’s entre 8 i 9 (7%).

Transvasaments de vot

CiU cau en benefici d’ERC

i Podem s’alimenta d’ICV i C’s

De la lectura de les dades se n’extreu que ERC creixeria bàsicament a costa de CiU (li prendria un 13,6% dels vots), però també de la CUP (li pescaria un 9,6% dels vots) i dels abstencionistes (9,1%). La federació que lidera Artur Mas perd un altre 13,6% dels electors de les eleccions del 2012, que ara se situarien entre els indecisos. Així mateix, Podem es quedaria un 11,4% dels vots que fa dos anys van anar al PSC, i un 11,7% dels d’ICV-EUiA, que també cediria a la CUP un 7,3% dels seus votants. C’s també perdria cap al partit de Pablo Iglesias un 11,7% dels votants -els d’Albert Rivera han passat d’aspirar a ser tercera força a poder ser els últims, per sota dels 10 diputats-. A més, un 8,7% dels que llavors es van abstenir optarien ara per Podem.

‘Sorpasso’ també al Congrés

CiU cediria el primer lloc a ERC també a les eleccions espanyoles

ERC guanyaria també les eleccions generals a Catalunya per primer cop. El sondeig assenyala que els republicans obtindrien entre 12 i 13 escons i un 21% dels vots en aquests comicis, lleugerament per sobre de CiU, que n’aconseguiria entre 10 i 12 i un 18% dels vots i passaria a la segona posició després d’haver superat el PSC el 2011. Els socialistes catalans rebrien el pitjor correctiu de la democràcia en uns comicis espanyols a Catalunya i obtindrien entre 8 i 9 diputats i un 15% dels vots, amb l’alè de Podem al clatell, ja que la formació de Pablo Iglesias assoliria 7 o 8 escons del Congrés des de Catalunya i un 14% dels vots. El PP s’enfonsaria fins als 5 o 6 diputats (11,1% dels vots), ICV-EUiA en perdria un i n’obtindria 2 (5,1% dels vots), la CUP n’obtindria un (3,8% dels vots) i C’s podria quedar-ne fora o aconseguir-ne un amb el 2,5% dels vots emesos. ERC creixeria a costa de CiU, ja que li prendria un 14,3% dels vots del 2011, però també a costa d’ICV-EUiA (7% dels vots) i dels abstencionistes (9%). Podem es quedaria un 19,9% dels electors que fa tres anys van votar el PSC i ICV i rebria la confiança d’un 18,9% dels que van votar en blanc i d’un 12,1% d’abstencionistes.

Victòria independentista

Els partidaris de la sobirania són més del doble que els contraris

El sí-sí es consolida com l’opció preferida dels catalans, segons el sondeig presentat ahir. Gairebé la meitat dels catalans -un 49,4%- votarien independència el 9-N, un 12,6% votarien sí-no i un 19,7% es decantarien pel no. Però com que un 18,3% dels enquestats no sap què votaria, no contesta o directament afirma que s’abstindria, el doble sí s’imposaria amb un 59,7% dels vots vàlids emesos. Així mateix, un 23,8% dels vots serien no i un 15,2% serien per al sí-no. Un 1,3% restant serien vots en blanc. Per partits, el sí-sí s’imposaria entre els votants d’ERC (91,5%), la CUP (87,8%), CiU (79,8%) i ICV-EUiA (44,9%) i obtindria resultats discrets entre els de Podem (26,4%), el PSC (13,6%) i el PP (2,3%). Mentrestant, el sí-no només obtindria resultats rellevants entre l’electorat d’ICV-EUiA (32,8%), Podem (32,2%) i, ja lluny, C’s (11,7%) i el PSC (9,8%). Finalment, el no s’imposaria en el PP (79,8%), C’s (65,9%) i el PSC (54,5%). Curiosament, el transvasament de vot d’ICV-EUiA a Podem fa que l’índex de rebuig a la independència entre els ecosocialistes es desplomi d’un 19,1% del baròmetre del març a un 3,2% actual, mentre que els partidaris de la plena sobirania se situarien ara en un 44,9% davant un 36,2% del març, i els partidaris del sí-no creixerien d’un 17,3% del març a un 32,8%.

Identitat i model d’Estat

L’actitud d’Espanya, la veritable fàbrica d’independentistes

Que l’independentisme no és una qüestió identitària ho demostra el fet que un 48,5% dels enquestats no s’hi considera, davant d’un 28,2% que ho és de tota la vida i un 20,9% que s’hi ha tornat els últims anys. L’actitud dels governs espanyols respecte de Catalunya ha actuat com una fàbrica d’independentistes. Així, un 42% dels catalans que diuen que s’han tornat independentistes els últims anys ho han fet per l’actitud de l’Estat amb Catalunya, davant un 13% que se n’ha fet pels greuges fiscals. Segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, “l’actitud del govern central fa que cada dia cada dia 400 catalans es converteixin a l’independentisme”.

Valoració de líders

Alfred Bosch, el líder amb més bona nota; Camacho, la pitjor

Només tres dirigents polítics catalans aproven: els d’ERC i la CUP. Així, el líder dels republicans al Congrés i alcaldable per Barcelona, Alfred Bosch, és el més ben puntuat, amb un 5,63, seguit del diputat de la CUP David Fernàndez, amb un 5,58, i del president d’ERC, Oriol Junqueras, amb un 5,53. Just per sota del 5 hi ha el líder d’ICV, Joan Herrera (4,84), Artur Mas (4,77), Joan Coscubiela (4,71), Josep Antoni Duran i Lleida (3,85) i el líder del PSC Miquel Iceta (3,64). Tanquen el rànquing Albert Rivera (2,57) i els dirigents del PP Jorge Fernández Díaz (1,95) i Alícia Sánchez-Camacho (1,51).

Duran veu una coalició PP-PSOE “a l’horitzó”

El portaveu de CiU al Congrés i president del comitè de govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar ahir en la seva carta web setmanal que veu “a l’horitzó” una coalició PP-PSOE al govern de l’Estat. Duran es va fer ressò dels rumors sobre el pròxim CIS -que es publicarà dilluns- que donaria a Podem un fort augment electoral a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, però també en unes eleccions generals. Segons el portaveu de CiU, els casos de corrupció, que “s’estenen com una taca d’oli”, converteixen la situació en “asfixiant” i adoben el terreny al populisme “per créixer i per multiplicar-se”. Així, va assegurar que coincideix amb l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre sobre els efectes de la corrupció: “Estem fent constantment el millor espot publicitari per a Podem. I gratis!” Per Duran, els casos destapats en els últims dies “corresponen a fets del passat”. Alhora, demanava que el fet que s’estiguin jutjant múltiples casos de corrupció sigui vist com un “element de seguretat de l’estat de dret”, i remarcava que hi ha imputats i condemnats que són expresidents autonòmics, exdiputats, exalcaldes i un gendre de l’ex cap de l’Estat. “La societat ho hauria de valorar”, va dir.

stats