Les dificultats d'ERC per trobar-se la mà esquerra
ICV-EUiA busca posar en evidència els republicans al Parlament
BarcelonaNo es pot estar al plat i a les tallades. Sent fidels al refranyer, els partits de l'oposició estan decidits a fer notar a ERC que, per garantir l'estabilitat del Govern i a la vegada ostentar el títol de cap de l'oposició, de vegades s'ha de pagar el preu de la incoherència. Justament en el ple d'aquesta setmana els republicans han hagut de fer un joc d'equilibris al Parlament en votacions com la de l'ERO a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la dels beneficis fiscals per al projecte BCN World. La resta de l'oposició, en especial ICV-EUiA, té el radar posat per no deixar escapar cap oportunitat per fustigar el tendó d'Aquil·les del partit que lidera Oriol Junqueras i posar-lo en evidència.
"Diàleg, molt de diàleg, mediació, parlar". Aquesta és la recepta que s'autoimposa ERC per fer entendre quin és el seu paper. En cada votació, Junqueras té el compromís de no deixar a l'estacada una CiU a 18 escons de la majoria absoluta; però els republicans, més enllà de l'eix nacional, també tenen el repte de regar la seva parcel·la al flanc esquerre. ICV-EUiA ha vist en aquesta dicotomia un filó per burxar. Després que Junqueras es manifestés "totalment en contra" de l'avantprojecte del Govern d'abaixar impostos als casinos de Catalunya fins al 10% -el tipus màxim actual és del 55%-, els ecosocialistes van arribar ahir al Parlament amb una moció sota el braç: demanar la retirada d'aquestes rebaixes fiscals per beneficiar BCN World, que l'executiu pretén regular directament a través de la llei sobre centres recreatius turístics, en comptes de portar-ho al debat pressupostari al Parlament. Tot i les paraules de Junqueras, ERC es va abstenir, amb PSC i PP.
BCN World i l'ERO de la CCMA
En canvi, els republicans sí que van votar en contra -juntament amb CiU- d'una esmena presentada per ICV-EUiA amb l'aval de la resta de l'oposició per demanar la retirada de l'ERO a la CCMA (més informació a la pàgina 44). Es va donar la paradoxa que els ecosocialistes van anar de bracet de PP i Ciutadans, els ariets contra la Corporació, per impulsar l'esmena, després d'un matí frenètic de converses als passadissos, amb cares llargues a ERC. Els republicans van argumentar que tenien una proposta alternativa pactada amb el Govern i els comitès d'empresa de TV3 i Catalunya Ràdio que passava per menys acomiadaments, prejubilacions i revisions de retribucions. Els comitès d'empresa, però, ho van negar. Els ecosocialistes van subratllar públicament que l'esmena no havia prosperat per culpa dels republicans. A tot això, ERC sumava ahir l'abstenció a una moció impulsada per CiU per demanar la prohibició del burca i el nicab als espais públics.
"Hi ha una oposició destructiva que busca assenyalar ERC com el gran traïdor de l'esquerra", afirmen fonts dels republicans, que afegeixen que el partit ha de ser "més responsable que mai" i fer "equilibris" que no poden acabar "malmesos per una votació partidista". Però, per ICV-EUiA, ahir es va veure més que mai que "ERC no és coherent" i que en aquests moments "no actua com a cap de l'oposició, sinó com a pota del Govern" dins del Parlament.
Tot i això, per ara els sondejos electorals no fan més que augurar un creixement d'ERC i de la CUP i, en canvi, apunten a un estancament d'ICV-EUiA. "La seva estratègia no els dóna rèdits", afirmen des d'ERC. Però els de Joan Herrera repliquen que és una "qüestió de temps" que la situació els passi factura i que, si es repeteixen jornades com la d'ahir, cada cop ho tindran més difícil per justificar-se. El suport parlamentari a CiU té un preu. "ERC ho ha tingut fàcil en els primers mesos de Govern per no patir desgast, però ara se li estan acumulant qüestions en les quals cal prendre partit", explica un diputat d'ICV-EUiA.
"Al Parlament hi ha corredisses per veure qui està més a l'oposició", afirmen fonts de CiU mirant-s'ho des de la barrera. Una cursa en la qual també dóna cops de colze el PSC. De fet, ja a l'inici de la legislatura Pere Navarro va reivindicar que el títol de cap de l'oposició recaigués en la seva persona.
