La resposta del TC als recursos del Govern no serà imminent
El Parlament recusarà el president i un magistrat del tribunal pel fet de ser parcials
MadridUnes quantes setmanes. Fins i tot un mes. Aquest és el temps mínim que, segons el Tribunal Constitucional (TC), necessitaran els magistrats per resoldre la petició de la Generalitat perquè s’aixequi la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. Lluny de la velocitat inèdita amb què va actuar per frenar la consulta, ara hi ha menys presses. De fet, fonts consultades recorden que la llei els dóna fins a cinc mesos per decidir sobre aquests recursos. Tot apunta, però, que no s’esgotarà el termini perquè la voluntat del TC és dictar sentència tan aviat com sigui possible. Si es pot, abans de la data fixada per a la votació.
Dimarts que ve comença un nou ple del TC -aquest ja estava previst, a diferència del de dilluns passat- i encara no hi ha confirmació oficial sobre la possibilitat que el debat català es faci un lloc en les discussions. D’entrada sembla poc probable, ja que ara les parts personades -govern espanyol, Congrés i Senat- poden contrargumentar els recursos catalans. Aquest tràmit acostuma a durar uns cinc dies. Després començarà el debat intern per fonamentar jurídicament la resposta i buscar el màxim consens. Això implica un salt qualitatiu respecte de la decisió fulminant que han pres aquesta setmana els magistrats. La suspensió cautelar és un automatisme, inclòs en la llei, que s’activa quan el president espanyol recorre una norma autonòmica, que, en aquest cas, servia de marc legal per a la consulta.
El ple del TC podria optar per estudiar, per separat, un eventual aixecament de la suspensió de la llei i el decret. Aquest escenari ajudaria a agilitzar els temps. Sigui com sigui, des de l’alt tribunal veuen molt difícil que s’acabin acceptant els raonaments de la Generalitat. Fer-ho implicaria esmenar l’acord que van prendre per unanimitat dilluns, poques hores després que l’advocacia de l’Estat registrés els recursos signats pel consell de ministres.
No obstant, com van admetre els dotze membres del tribunal, aquest cas té una “transcendència constitucional i política” evident, fet que afegeix marge per a la incertesa al calendari que desplegarà el seu president, Francisco Pérez de los Cobos.
Dos homes pròxims al PP
Precisament la mesa del Parlament va decidir ahir recusar Pérez de los Cobos. A ell i al magistrat Pedro González-Trevijano. Ho havien demanat formalment CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per l’afinitat ideològica que tots dos mantenen amb el PP. De fet, Pérez de los Cobos hi havia estat afiliat del 2008 al 2011.
La cambra catalana i el Govern ja el van recusar sense èxit l’any passat. A principis d’aquest 2014 va estar a punt de repetir-se la situació però el TC va dictar la sentència sobre la declaració de sobirania abans que el Parlament enviés la reprovació. Els grups pro consulta el consideren inadequat per estudiar amb imparcialitat el paraigua legal que ha de donar aixopluc al 9-N. Cal recordar que, el Dia de la Constitució del 2005, Pérez de los Cobos ja va carregar contra l’Estatut. Pels mateixos motius de parcialitat la mesa també demanarà que no participi en la votació el catedràtic de dret constitucional González-Trevijano.
Mentrestant ahir els principals membres del govern espanyol van procurar obviar la qüestió. Ni Mariano Rajoy ni la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van entrar en el cos a cos. El president de l’executiu es va limitar a fer una defensa del respecte a la legalitat en una Espanya “plural i diversa”. Més contundent, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va acusar el president de la Generalitat de fer servir la democràcia pensant només en “el poder pel poder”.
La Moncloa vigila de prop els passos que fa Catalunya per si, a parer seu, vulneren la llei. El secretari d’estat de Relacions amb les Corts, el català José Luis Ayllón, va anar més enllà i va assegurar que “perquè no hi hagi violència al carrer alguns haurien de controlar les declaracions”. L’expresident socialista Felipe González va reclamar més cintura política a Rajoy.
Les Canàries votaran sobre les prospeccions petrolieres el 23-N
El president de les Canàries, el regionalista Paulino Rivero, ha convocat els ciutadans de l’arxipèlag a les urnes el 23 de novembre per saber la seva opinió sobre les prospeccions petrolieres autoritzades a Repsol en aigües pròximes. Ho va anunciar ahir, acompanyat pels membres del seu govern, que Coalició Canària comparteix amb el PSOE. Segons Rivero, les dues matèries sobre les quals pivota la pregunta, turisme i medi ambient, són competència autonòmica. A més, la consulta s’empara en la llei de participació ciutadana aprovada el 2010. El PP ja va acusar Rivero de seguir els passos d’Artur Mas i cometre un “frau de llei”. El govern espanyol va assegurar ahir que “actuarà en conseqüència”.
