La data de la consulta frena l'acord entre CiU i ERC
Fixar o no la data de la consulta per l'estat propi a l'acord d'investidura. Aquest és, ara per ara, el cavall de batalla i el principal escull en les negociacions entre CiU i ERC per garantir l'estabilitat a Artur Mas
BarcelonaEquips de CiU i ERC han mantingut aquesta setmana trobades discretes (en algun cas nocturnes) per aplanar la investidura d'Artur Mas, que s'hauria de celebrar el 20 i 21 de desembre al Parlament. Oriol Junqueras ha manifestat per activa i per passiva la seva negativa a compartir govern, però, alhora, no vol posar pegues a oferir estabilitat i suport en temes claus de la legislatura. Serà "el soci més lleial" sempre que l'agenda nacional es concreti i s'esmeni l'econòmica. La previsió és encarrilar en els pròxims dies les converses i que, a finals d'aquesta setmana o a principis de la que ve, els dos líders presentin junts l'acord abans de constituir el Parlament, previsiblement el dia 17.
Les cúpules de CDC i ERC voldrien poder sotmetre les línies mestres del pacte a consideració dels respectius consells nacionals, que es reuniran el dissabte 15. Damunt la taula hi ha, però, un punt clau per resoldre en què xoquen i que ho manté encara tot enlaire, segons ha pogut confirmar l'ARA: fixar la data del referèndum sobre l'estat propi.
"Posar data a la democràcia"
Malgrat el decebedor resultat del 25-N per a CiU, Mas ha trobat consol i suport en la clara majoria pel dret a decidir i manté el compromís per fer la consulta aquesta legislatura, com figurava en el seu programa i va acordar el Parlament (amb vots nacionalistes i també d'ERC i ICV-EUiA) abans de dissoldre's al setembre. Els republicans exigeixen ara un pas més i que el calendari figuri al pacte: "No hi haurà acord si no es posa data a la democràcia. Mas va convocar eleccions per aclarir el camí de la consulta i seria una estafa no comprometre-s'hi. No hi jugarem", avisen taxativament fonts d'ERC.
Els nacionalistes ho veuen diferent. Ahir mateix el secretari general de CDC i un dels protagonistes de les converses, Oriol Pujol, admetia en una entrevista a aquest diari que hi havia "una certa negociació sobre si la consulta pot tenir data" i avisava que establir-la "pot considerar-se un encotillament innecessari" que en posi en perill l'èxit.
Els republicans no són pessimistes sobre les converses, però no volen afluixar. Saben que a CDC hi ha dirigents que avalen anar ràpid: el 2013 aprovar la llei de consultes, acordar la pregunta al Parlament i demanar fer-la al govern espanyol o a instàncies internacionals. D'entrada ERC hauria proposat com a ideal l'11 de setembre del 2014, ple de simbolisme (tres-cents anys després de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió) i just abans del referèndum escocès, en què el sí té poques perspectives d'èxit. Davant els peròs de CiU, diuen que estan disposats a menys concreció, però volen que, per escrit, hi "aparegui 2014 o, a tot estirar, 2015". "S'ha de posar data a la democràcia", repeteixen una vegada i una altra avisant que d'això en depèn l'èxit de les converses que lideren Pujol, Francesc Homs i Josep Maria Pelegrí en una banda de la taula i Marta Rovira, Lluís Salvadó i Pere Aragonès a l'altra. No posar-hi data, opinen, seria "deixar refredar el tema", i cal "un compromís de celebració i una pregunta diàfana sobre l'estat propi".
Junqueras proposarà consellers
De la concreció de la consulta "en depèn la resta". I què és la resta? La taula, encara embrionària, que negocia el pressupost i com fer front a les retallades "desplaçant la pressió de les rendes del treball a les del capital" amb modificacions tributàries. També falta fixar el disseny del segon govern de Mas. Els republicans no hi volen ser per no veure's atrapats "en una teranyina" que creuen que els restaria independència, però pretenen opinar i influir. Ahir Junqueras va dir a l'agència Efe que suggerirà a Mas noms d'independents per ocupar conselleries claus. Un dels temes que més li preocupa és Exteriors, que el president estudia convertir en conselleria i que ara està en mans d'Unió amb els exambaixadors Senén Florensa i Joan Prat al capdavant com a secretari d'Exteriors i delegat de la Generalitat a Brussel·les, respectivament.
Segons Junqueras, el referèndum és "polític i no jurídic", i és bàsic explicar-lo al món. Per això a l'àrea hi vol persones sensibles al dret a decidir i que vagin més enllà dels partits. Va citar com a idonis els eurodiputats amb qui va emprendre iniciatives conjuntes a l'Eurocambra: Ramon Tremosa, de CDC, i Raül Romeva, d'ICV. Primer, però, caldrà posar-se d'acord en la consulta. Després vindrà la resta.