La crisi i el descontentament fan entrar a debat el sou dels polítics

BarcelonaEl filòsof alemany Max Weber ja va apuntar que en un sistema democràtic calia disposar de càrrecs polítics remunerats per evitar que només es dediquessin a la política rentistes desenfeinats. Tot i que sembli paradoxal, la introducció de salaris als parlamentaris va ser una conquesta del moviment obrer. A Anglaterra eren els sindicats els que alliberaven econòmicament delegats obrers perquè defensessin els seus interessos a la Cambra dels Comuns, fins que a principis del segle XX es van introduir els primers salaris al Parlament.

Però la greu crisi actual i el paper galdós de part dels polítics han situat la qüestió en el punt de mira de l'opinió pública. Fa uns anys l'escàndol de les dietes al Parlament britànic va dur a crear una agència estatal independent dedicada a supervisar els sous i les despeses dels polítics. La polèmica és més profunda i no són pocs els que qüestionen la vigència de la remuneració dels càrrecs polítics. A Espanya aquest ha estat un dels cavalls de batalla dels indignats : una de les organitzacions que en va sorgir -Democràcia Real Ja!- va denunciar fa pocs dies que 63 diputats al Congrés, inclòs Mariano Rajoy, cobren dietes per allotjament tot i viure a Madrid.

La pressió s'ha materialitzat en congelacions o baixades de sous i algunes renúncies a pagues extres als Parlaments autonòmics. La mesura més dràstica ha estat la de María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del PP, que ha eliminat el sou dels diputats autonòmics.

Opacitat en les remuneracions

Gràfic sobre els sous dels diputats, per comunitats i per països

¿Però cobren massa els nostres polítics? En primer lloc, convé assenyalar la gran dificultat de saber el sou real dels polítics catalans i espanyols. L'enorme quantitat de retribucions variables -dietes i increments per assistència a comissions- i el solapament de càrrecs -alcaldies, diputacions provincials, etcètera- fan que hi hagi una gran desigualtat pel que fa a les remuneracions globals. Sempre que, a més, no comptem amb el que els pugui donar el partit -o en sentit invers, el que han de retornar-li-. De fet, forces com ICV-EUiA reclamen més transparència per fer públiques i accessibles a la xarxa totes aquestes magnituds, inclòs el patrimoni de cadascú.

Tanmateix, simplificant, el sou anual brut mitjà dels parlamentaris catalans és de 79.686 euros, per sobre dels 60.290 que cobren els diputats espanyols però molt lluny dels desorbitats 135.335 euros bruts anuals dels parlamentaris italians. Els estudis sobre els sous dels diputats a Europa situen els polítics espanyols a la cua pel que fa les retribucions, fins i tot un cop ponderats al nivell de vida de cada país o al nivell de retribució al sector privat.

Més remunerats, més bona feina

I és que estudis com el dels professors Gagliarducci i Nannicini (Do better paid politicians perform better? , 2011) han demostrat els efectes positius de disposar d'una classe política ben remunerada. Aquest fet estaria relacionat amb una millor selecció dels governants i un reforçament de la qualitat democràtica. A més, permetria una certa prevenció de la corrupció, si més no en certs contextos institucionals.

Ara bé, tal com ha apuntat l'investigador de la UPF Pablo Simón, traslladar aquesta conclusió al cas espanyol seria un xic agosarat: el pes enorme dels partits polítics en l'estructura administrativa i el solapament de càrrecs electes en la mateixa persona, juntament amb tota una plètora de càrrecs de nomenament polític a l'administració -inexistent en altres latituds-, fan que sovint els sous dels polítics no es converteixin en una millora de la qualitat democràtica sinó en un reforçament de les xarxes d'influència de les diverses formacions polítiques. En tot cas, els sous, malgrat que siguin el blanc de les crítiques de l'opinió pública, no sembla que siguin el principal problema de la democràcia espanyola.

Com acostuma a passar, el sou va lligat a la percepció del que els polítics fan. I de mica en mica es va trencant el gel i se'n van coneixent més detalls. Mesures com la denúncia de les dietes que perceben alguns diputats ajuden a aconseguir més transparència. La declaració de béns que efectuen els diputats és també una via per conèixer l'impacte de la política en les arques individuals. Fins i tot hi ha partits, com Compromís, que posen a disposició de tothom els sous dels seus polítics al seu portal web; o d'altres com la CUP que limiten ex ante el sou dels seus càrrecs electes. Són mesures que milloren la qualitat del sistema democràtic. A més, fer retallades dràstiques en el sou dels polítics, a l'estil de Cospedal al Parlament de Castella-la Manca, pot acabar expulsant persones amb voluntat de servei i capacitat per dedicar-s'hi.

*'El pati descobert' és un blog