La consulta ja provoca una emancipació: la del PSC

MadridQuan dues persones d'una mateixa família fa temps que discrepen sobre una qüestió, tard o d'hora acaben xocant. És una evidència de les relacions humanes que ahir al vespre es va traslladar de manera ferotge a l'esfera política. El PSC va complir la seva paraula i, per primer cop, va fer el que fa pocs anys semblava impossible: desmarcar-se del PSOE en una votació al Congrés de Diputats.

Els diputats socialistes catalans, amb la notable excepció de l'exministra Carme Chacón, cap de llista per Barcelona, van votar a favor de les resolucions de CiU i ICV sobre el dret a decidir. També els van fer costat ERC, IU, el PNB i part del grup mixt, mentre que el PSOE, el PP i UPyD van rebutjar-les i van impedir que prosperessin. Tot i així, el valor simbòlic del vot del PSC és innegable i marca un abans i un després en les relacions que manté amb el PSOE, que ara s'han de replantejar tant sí com no. "Els moments històrics es viuen amb tensió i duresa", deia ahir un sol·licitat Francesc Vallès, coordinador dels diputats i senadors socialistes catalans. Segurament una de les millors frases per expressar el significat del desafiament del PSC i el terratrèmol intern en el si del PSOE i en la seva secretaria general, capitenajada per un debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba, que constata, impassible, com malgrat els intents que fa per oferir alternatives al debat català amb una reforma federal de la Constitució, l'onada sobiranista el supera i li porta més problemes que no pas alegries.

Chacón, obligada a posicionar-se

És un debat que obliga tots els socialistes, ho vulguin o no, a acabar prenent partit i a posicionar-se. I això és el que va fer ahir Chacón, que es va desmarcar del PSC i de les directrius del seu primer secretari, Pere Navarro, i no va donar suport a les resolucions de CiU i ICV, que tenen origen en el debat de política general de la setmana passada. Va optar per no votar tot i que era present a l'hemicicle, conscient que optar per l'abstenció o el no tindria múltiples lectures. Des que Chacón va anunciar al migdia la decisió que havia pres, es va especular si "un o dos" diputats més, com s'apuntava des del PSOE, li donarien suport, però finalment els altres 13 representants del PSC van obeir Navarro i van votar sí a acordar el dret a decidir. Alguns dels que dubtaven ho van fer per "disciplina" i "ànim de secundar" la decisió de l'executiva, segons fonts del PSC, però criticaven "el cinisme i les trampes" de CiU i la voluntat de "debilitar" la proposta federalista dels socialistes catalans i espanyols.

Chacón estava entre dues aigües, cara a cara amb la disjuntiva que fins ara havia pogut evitar: triar entre les seves aspiracions personals de liderar el PSOE o la d'encapçalar el PSC al Congrés. I va optar per la primera, deixant de banda les reivindicacions de Navarro però evitant perdre el suport de destacats barons territorials del PSOE, que l'equipararien amb el sobiranisme, malgrat que el PSC s'oposa a la independència. L'exministra -que en l'últim any ha passat molt desapercebuda al Congrés- va justificar el seu rebuig al dret a decidir "per coherència" amb el programa amb què es va presentar a les eleccions generals del 2011. A més, va posar el seu escó a disposició de Navarro, però aquest la va ratificar.

Rubalcaba es mostra comprensiu

El líder del PSC, fins ara vist a Madrid com un dirigent amb perfil baix, va tornar a monopolitzar ahir les converses dels líders socialistes, una setmana després de generar un profund malestar per la demanda d'abdicació al rei Joan Carles. La primera reacció del PSOE al trencament de la disciplina del vot del PSC va ser conciliadora, però amb el pas de les hores el to s'enduria i el malestar era ja molt difícil de dissimular.

A primera hora del matí, Rubalcaba va criticar el desafiament i va advocar per canviar les "regles del joc" entre els dos partits, però alhora, en un gest a Navarro, va esgrimir que era una decisió "coherent" perquè el PSC votaria el mateix que "ha defensat a Catalunya". Una realitat innegable, ja que les resolucions de CiU i ICV són molt similars al posicionament del PSC, que en el seu programa electoral advocava per un referèndum legal i pactat però reiterava el seu rebuig a la secessió. En canvi, la d'ERC anava més enllà perquè demanava fer referèndums vinculants sense autorització estatal prèvia, i per aquest motiu no va rebre el suport del PSC, però sí d'altres partits catalans, com CiU, que també en va validar una d'Amaiur a favor de l'autodeterminació.

En aquest sentit, Rubalcaba va acusar, en la seva intervenció en un esmorzar informatiu, la federació nacionalista i els ecosocialistes de posar paranys al PSC en rebaixar el contingut de la declaració de sobirania per buscar fer entrar en contradicció els socialistes catalans. "Un text de to diferent" que també va denunciar el PSC. Vallès va criticar: "Si on volia arribar CiU era a la resolució que hem votat avui [per ahir] al Congrés hauria d'haver acceptat l'esmena del PSC al Parlament. Hi hauria hagut un suport de més de 100 diputats i més legitimitat per negociar".

Un diagnòstic compartit amb el PSOE, que no va evitar que el coordinador dels socialistes catalans a Madrid hagués de sentir, però, dures crítiques en la reunió que va celebrar al migdia el grup socialista al Congrés. A la trobada es va decidir sancionar els diputats del PSC díscols, malgrat que pocs minuts abans el PSOE ho havia descartat. Les multes aniran entre els 200 i els 600 euros. Segons Vallès, la reunió va ser "dura en el contingut" però "respectuosa en les formes" i amb voluntat de diàleg i de restablir ponts.

Tot i així, representants de diverses federacions van advocar per la ruptura amb el PSC i per presentar una llista del PSOE a Catalunya. Va ser el cas de l'exvicepresident Alfonso Guerra i, segons fonts socialistes, també de diputats andalusos i gallecs. A primera hora del matí, el líder del PSOE a Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ja va llançar un primer dard afirmant que el PSOE "sense la e d'Espanya" té "un problema més gros" que "sense el PSC". No obstant, la direcció en cap moment es va plantejar una separació, segons fonts de partit, que admeten, però, que un dels possibles canvis del nou protocol de relació podria ser deixar fora de l'executiva del PSOE els dos membres que hi té ara el PSC, cosa que acabaria amb la "asimetria" actual, atès que el PSOE no té veu al PSC.

Unitat catalana a Madrid

Divergències a part, és rellevant que també entre els sectors més crítics es destaqués la "coherència" de la votació del PSC. Un suport que constitueix al Congrés el que no es va aconseguir al Parlament: un front català de CiU, PSC, ERC i ICV a favor del dret a decidir. Una unitat que pel president de la Generalitat, Artur Mas, suposa un punt d'"inflexió", conscient que reforça les àrdues negociacions que l'esperen amb el govern espanyol.

L'executiu de Mariano Rajoy no va fer cap valoració de la votació. El PP va reafirmar la voluntat de diàleg però va advertir que "mai" negociarà l'"incompliment de la llei". Mentre que el PSOE va defensar reformar la Constitució per frenar la "tensió sobiranista", CiU, ERC i ICV van instar el govern espanyol a prendre nota i moure peça. Un abans i un després.