El procés català petrifica encara més la reforma de la Constitució

MADRIDUna bona prova del tabú que suposa per als dos grans partits espanyols el debat sobre una reforma en profunditat de la Constitució es va viure el 24 de setembre. Aquell dilluns, amb l'efecte de la Diada encara ben latent i només quatre dies després que Mariano Rajoy digués no a la proposta de pacte fiscal que Artur Mas li havia portat a la Moncloa, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va mostrar a favor de canviar la carta magna per avançar cap a un estat federal. La simple afirmació, en una entrevista radiofònica, que la Constitució "no és immutable" va generar un petit terratrèmol intern al PSOE. Era el mateix partit que l'estiu del 2011 havia acordat amb el PP una reforma exprés de la norma per introduir-hi el dogma del dèficit zero a les finances públiques.

Poques hores després de les declaracions de Rubalcaba, la direcció del PSOE ja sortia al pas per rebaixar-ne l'abast. "No estem demanant una reforma de la Constitució. Però algunes coses poden ser modificades si tots ens posem d'acord que cal anar cap a un model federal", deia llavors la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano.

És només un petit exemple de la mena de veneració que tenen els dos grans partits estatals per la Constitució del 1978 i la sensibilitat i finor amb què és tractada. Un debat que s'ha anat normalitzant en el si dels socialistes arran d'aquelles primeres declaracions de Rubalcaba, en un clar intent de no semblar immòbils davant de l'auge del sobiranisme a Catalunya. Fins i tot fa uns dies l'expresident Felipe González es preguntava com pot ser que la Constitució alemanya hagi estat modificada 30 cops i l'espanyola només dos (el 1992 es va canviar per permetre votar als estrangers a les eleccions municipals).

La sensació, però, és que després dels comicis a Catalunya el discurs sembla haver-se difuminat una mica. El PSOE manté en teoria l'aposta federalista però les propostes i els calendaris estan molt poc definits. Segons fonts del partit, caldrà esperar fins a l'estiu vinent per conèixer-ne els detalls. El PSOE advoca per reformar el Senat per dotar de més veu les autonomies, clarificar les competències i millorar el finançament, però alhora admet que és possible que tot es pugui abordar sense haver de retocar la Constitució. "Necessitem crear, ara més que mai, un nou marc jurídic en el qual tots els integrants de l'Estat se sentin còmodes i reconeguts en les seves especificitats", va destacar el partit en un comunicat difós ahir.

No obstant, els socialistes espanyols rebutgen un tracte diferencial per a Catalunya i incloure el dret a decidir, tal com demana el PSC. L'entesa sembla difícil però el diputat del PSC Francesc Vallès es mostra confiat a trobar "complicitats" amb el PSOE en això. "L'estat autonòmic s'ha esgotat i cal anar més enllà. Difícilment hi ha arguments per impedir que un poble s'expressi sobre el seu futur", sosté.

Rajoy s'aferra a la llei

La postura del PP, en canvi, gairebé no presenta dubtes i no necessita els jocs d'equilibris dels socialistes. Arran de la massiva manifestació independentista de l'Onze de Setembre, el discurs dels conservadors gairebé no ha variat: el govern de Mariano Rajoy farà complir la llei, i la Constitució no permet la celebració de cap referèndum d'autodeterminació. És a dir, perquè fos possible caldria reformar la carta magna -amb el suport de dos terços del Congrés i un referèndum- i fer-ho en aquesta direcció és del tot impossible perquè tant el PP com el PSOE s'oposen al dret a decidir. El president Artur Mas -que avui no acudirà als actes de celebració al Senat del 34è aniversari de la Constitució- ha insistit que les lleis no poden ser un "mur" per a la voluntat del poble català, però res fa presagiar canvis destacats en aquest sentit.

Per més que fa uns dies Rubalcaba es va mostrar segur de poder convèncer Rajoy, també sembla molt difícil que els dos grans partits acordin una reforma en clau federal de la norma. El PP no té cap necessitat ni voluntat de cedir en aquesta qüestió, i no ho veu gens necessari. És a dir, hi ha un bloqueig absolut a qualsevol possibilitat de reforma en profunditat de la Constitució.

"A dia d'avui no és necessari reformar-la perquè funciona raonablement bé", afirmen fonts del PP. El partit assegura que el PSOE no ha fet cap "proposta ni reflexió seriosa" de modificacions i que ara "és el moment de posar l'accent en les coses que ens uneixen i ens han fet prosperar". De fet, al discurs de la unitat hi va apel·lar ahir la secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal. "El poble espanyol som tots i tots hem de decidir sobre el nostre futur i l'organització", va dir per l'aniversari d'avui.

Les distàncies entre el PP i el PSOE per abordar un nou disseny del sistema autonòmic i de l'encaix de Catalunya a la Constitució semblen insalvables, però segons el columnista i exdirector del diari Abc José Antonio Zarzalejos, hi ha marge per abordar "alguns dels grans temes" catalans amb simples canvis de lleis orgàniques. Per exemple, en finançament, competències i en un desenvolupament "folgat" d'algunes parts de l'Estatut que el Tribunal Constitucional va retallar.

Més rebuig a la Constitució

No obstant, el carrer sí que comença a reclamar canvis. En plena crisi i quan només un terç dels ciutadans actuals van poder votar la Constitució, creix el rebuig cap a la carta magna. Segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicat ahir, el 51,5% dels espanyols estan "poc" o "gens" satisfets amb la Constitució, davant del 37,4% que s'hi senten "molt" o "bastant" satisfets. La situació s'ha capgirat en dos anys. El 2010 el 45,8% estaven contents amb la norma, enfront del 39,1% que no.

Una altra dada significativa de l'últim informe del CIS és que són majoria els que creuen que la Constitució es respecta "poc" (31,3%), "gens" (13,3%) o "una mica" (26,7%), enfront dels que pensen que es fa "bastant" (19,5%) i "molt" (1,7%). També crida l'atenció que el que més es destaca (peel 41,7%) és que garanteix la llibertat i el que menys (4%) que reconeix "el dret a l'autonomia de les nacionalitats". La Constitució fa anys, però de moment no preveu evolucionar.