Un estat català passaria de tenir set eurodiputats a tenir-ne setze

Brussel·lesSi Catalunya fos un estat de la Unió Europea (UE), tindria 16 diputats a l'Eurocambra en lloc dels set actuals i resoldria així la seva infrarepresentativitat. Ho conclou L'ascens de les nacions autònomes, un estudi fet pel Centre Maurits Coppieters (CMC), un lobi que defensa a Brussel·les el dret de les nacions europees a esdevenir estats i que ha llançat una campanya de sensibilització sobre la falta de representativitat que pateixen coincidint amb el Dia d'Europa.

"Hi ha una clara discriminació dels governs subestatals en relació als estats petits de la UE", lamenta Xabier Macias, president del CMC. Uns estats protegits per la legislació comunitària, que vetlla per assegurar la pluralitat i garantir que tots els punts de vista tenen cabuda a la UE.

Així, tot i que de mitjana al Parlament Europeu hi ha un diputat per cada 600.000 habitants, la proporció augmenta en els grans estats i disminueix en els petits, explica Macias. Per això petits estats com Eslovènia tenen un eurodiputat per cada 250.000 habitants, mentre que a Catalunya -que, sobre el paper, forma part de la circumscripció electoral única de l'estat espanyol- calen un milió de vots per tenir un europarlamentari. "Bulgària té una població semblant a la de Catalunya, i compta amb més del doble d'eurodiputats", alerta Macias, que subratlla que tenir més eurodiputats vol dir tenir més pes en les negociacions per defensar els interessos propis.

El poder de ser petits

"És una fal·làcia dir que influeixes més si formes part d'un gran estat. Ben al contrari, a Europa ser un estat petit és un avantatge institucional: tens més bona representació i més poder d'influència sent un petit estat sobirà que una nació sense estat", defensa Macias. I és que, si Catalunya fos independent i entrés a formar part de la UE, no sols doblaria amb escreix la representació a l'Eurocambra, sinó que també tindria una cadira al Consell de la Unió Europea, l'òrgan clau en el procés de decisió de les polítiques comunitàries i en què només tenen vot els ministres i caps d'estat i de govern.

Per corregir aquesta falta d'influència de les nacions sense estat, el CMC defensa que cal reconstruir la UE amb un procés d'ampliació interna. És a dir, que la UE inclogui més estats no perquè n'incorpori d'externs, sinó perquè s'obri a estats que s'han creat dins de la Unió.

I és que el dèficit de representació que pateix Catalunya no és un cas aïllat. L'estudi calcula que, amb el mateix nombre de seients, un País Basc independent passaria de tenir 6 eurodiputats a tenir-ne 9; Galícia passaria de 3 a 9; Escòcia, de 6 a 13; Gal·les, de 4 a 10, i Flandes, de 13 a 15. Un salt que es faria en detriment dels grans estats, com Alemanya, França i el Regne Unit, que perdrien pes a la cambra.