Víctimes d'un "joc polític"
Extreballadors de Método 3 vinculen l'escàndol de l'espionatge polític al procés independentista
Barcelona"Els mesos passaran, però no deixaran que això s'oblidi: a cada pas endavant per la independència caurà una nova bomba". La frase és d'un detectiu de llarga trajectòria i que havia tingut vinculació laboral amb Método 3. Prefereix mantenir-se en l'anonimat. Aquesta teoria és compartida entre altres extreballadors de l'agència i també troba ressò en el sector. "Només cal veure tot el que ha passat en els últims mesos, les portades dels diaris sobre corrupció política i el moment en què van aparèixer", afirma un segon investigador.
No són els únics que tenen la teoria que indica que la guerra d'informes entre partits i la filtració d'alguns d'ells als mitjans han tingut a veure amb el que el president de la Generalitat, Artur Mas, anomena transició nacional: des del govern català i des de diferents partits s'assumeix aquesta tesi. Els extreballadors expliquen ara que se senten víctimes d'un "joc polític". I aquesta categoria la confereixen també al director de Método 3, Francisco Marco, amb un matís: "Potser ell és l'únic que té armes per jugar a això".
El cas Camacho, encara verd
Aquestes consideracions arriben abans que es coneguin les declaracions davant la policia i el jutge dels quatre detinguts per l'escolta d'una conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, unes declaracions que podrien ajudar a entendre quines seran les seves estratègies processals. Fins ara només ha transcendit que Marco va assenyalar "l'entorn de Sánchez-Camacho" com a contractant d'aquest encàrrec, fet que des del PP s'ha qualificat de "barroer" i "fals". Però falta conèixer les versions d'Elisenda Villena, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez. Mariam Bataller, advocada d'aquest últim, que va ser l'autor de les fotografies de Camacho i Victoria Álvarez a la sortida del restaurant on se les va enregistrar, va afirmar recentment a 8 al dia que està convençuda que els quatre detinguts no seran condemnats i va expressar que també pensa que aquests fets estan relacionats amb el procés sobiranista: "Des de la Diada les coses van mal dades", va dir, i va afegir que no sabia "qui mou els fils".
Al marge de colors polítics, i deslliurats de qualsevol acusació penal, la qüestió ha afectat els extreballadors de l'empresa. En un sector on els professionals van molt buscats -n'hi ha només 350 a Catalunya- i acostumats a unes bones tarifes -un mínim d'entre 40 i 50 euros per hora de servei-, als ex de Método 3 els costa ara trobar feina. "Tinc encàrrecs que ja s'han cancel·lat, i ho entenc: ningú vol contractar un ex de Método 3". Aquesta situació es veu agreujada pels diners que l'agència deu als extreballadors des que va tancar a finals del 2012 per problemes econòmics, cosa que ha motivat conflictes entre Marco i els seus antics empleats que han arribat a la Magistratura de Treball.
Por dels dossiers apòcrifs
Aquesta desena d'extreballadors comparteixen un altre temor, relacionat amb els dossiers que en els últims mesos han commocionat la política. "A partir d'ara, qualsevol informe, sigui de la UDEF, del CNI o de la UDYCO, ens l'atribuiran a nosaltres", diuen. En aquest sentit recorden la situació compromesa que va viure el ministeri de l'Interior al desembre fins que es va fer públic que l'informe existent sobre la fortuna de la família Pujol publicat pel diari El Mundo no havia estat elaborat per cap funcionari de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), de la Policia Nacional.
A més, els professionals que havien treballat a Método 3 expliquen un detall significatiu de la pràctica professional de Marco que ara es pot girar contra la mateixa agència. "Li hem de reconèixer que ha estat el primer detectiu que en aquest país s'ha negat a dir, davant jutges i davant qui ha calgut, el nom dels clients", exposen. Però el zel del director d'aquesta empresa familiar s'estenia dins l'agència: "Ni a les carpetes d'encàrrecs ni als llibres de registres hi apareixia el nom del client; sovint hi posava el seu propi nom per protegir-los". Així, pot resultar molt difícil demostrar que determinats encàrrecs no es van fer per iniciativa pròpia amb la intenció de vendre posteriorment la informació, una altra de les teories que se senten en cercles polítics i judicials.
