Urtasun: “El futur de Catalunya és a la Unió Europea sí o sí”

El candidat d’ICV celebra a l’ARA Bassas la “repolitització” social

Marc Colomer
15/04/2014
3 min

BarcelonaMentre el discurs euroescèptic fa forat en sectors de l’esquerra més alternativa, el candidat d’ICV a les europees, Ernest Urtasun, se’n desmarcava ahir i feia una aposta ferma per la continuïtat de Catalunya a la UE sigui quin sigui el resultat del procés polític. “Per mi, el futur de Catalunya és a la UE sí o sí”, va afirmar Urtasun en una entrevista ahir a l’ARA Bassas, en què va donar per bones les conclusions de l’informe dels experts del CATN pilotats per Carles Viver i Pi-Sunyer. Si més no quan va concloure que el debat sobre la permanència o no a la UE d’una eventual Catalunya independent “no és una qüestió estrictament jurídica”. Segons Urtasun, “és una qüestió política” i serà “la política la que haurà de donar una resposta a una realitat”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara bé, per al candidat d’ICV ara no és moment de donar per fet un escenari o un altre, sinó que “el primer de tot és saber què pensa el poble de Catalunya i, en funció d’això, la política haurà d’actuar per donar respostes”. ¿I si l’Estat veta la consulta del 9 de novembre i no es pot fer? “Hi haurà d’haver consulta. És cert que el PP la vol vetar, i que un dels escenaris és que no puguem votar, però hem de continuar la mobilització i l’art de la política per poder votar, i si no, haurem de buscar altres vies per poder-ho fer”. El candidat ecosocialista, que no va concretar a quines alternatives es referia, va deixar clar que “en cas que el PP bloquegi aquesta qüestió”, Iniciativa “demanarà a la nova Comissió Europea que surti de les eleccions del 25 de maig que pressioni perquè hi hagi un procés de diàleg i es pugui fer [la consulta]”.

Sigui com sigui, si una cosa tenen clara a Iniciativa és que el federalisme que propugna el PSOE no resol en absolut el contenciós de fons: “Espanya està en un final de règim, amb una gravíssima crisi constitucional que no s’arregla amb una reforma del Senat”. I no només pel procés polític en què està immersa la societat catalana, sinó també pels canvis que reclama tota la societat espanyola, que a criteri d’Ernest Urtasun porten inevitablement a reobrir la Transició per plantejar i “rediscutir” qüestions que amb la fi del règim franquista no va ser possible posar sobre la taula. És a dir, “República, model social i dret a decidir de les nacions que componen l’Estat”. “No es va poder discutir l’any 1978 i crec que la meva generació ho vol posar sobre la taula”, va afegir.

Sigui com sigui, Urtasun emmarca les grans mobilitzacions socials que han aflorat els últims dos anys tant a Catalunya com a Espanya -des de les mobilitzacions sobiranistes gegantines fins al moviment dels indignats, entre d’altres- en un procés de “gran repolitització de la societat” que ha portat els partits de l’esquerra parlamentària a haver-se de “repensar” per “fer canvis i intentar donar-hi resposta”. “Jo crec que el carrer s’ha mobilitzat sobretot perquè estem davant d’una gran ofensiva contra els drets, i la gent ha dit prou”, va reblar.

La lluita contra el canvi climàtic

Després que l’ONU augurés que el canvi climàtic portarà inevitablement a més sequeres, inundacions i incendis forestals a Europa, el candidat d’ICV als comicis del 25 de maig va mostrar-se obertament preocupat davant la inacció de la UE en la lluita contra l’escalfament global. Tant és així que va advertir: “Tant la Comissió Europea com les institucions europees han abandonat la lluita contra el canvi climàtic”. És el que opina que va passar en la cimera de Varsòvia de finals del 2013, en què la UE va estar “absolutament desapareguda”. Amb l’horitzó del 2015, en què caldrà renovar el tractat de Kyoto -expira llavors-, Urtasun va defensar ahir que la UE faci una aposta “seriosa, potent, avançada per combatre el canvi climàtic”. “Si la UE no lidera aquesta lluita, no tinc esperança que ho faci ningú més al món”, va reblar.

stats