Una majoria més ajustada del que sembla en un hipotètic referèndum sobiranista
Quan es compensen les desviacions de les dades obtingudes fins ara l'estimació a favor del 'sí' es situaria a l'entorn d'un 56%
PolitòlegQuin seria el resultat d'un referèndum sobre la independència de Catalunya si se celebrés demà? Arran de la publicació, el 20 de juny, de l'últim Baròmetre d'Opinió Política del CEO, s'han generat les habituals especulacions. Hi ha qui, fent una regla de tres a partir del resultat de l'enquesta, ha estimat una victòria del sí amb un 70% del vot, enfront d'un 30% pel no. Tanmateix, aquest no sembla un escenari gaire realista, atesa la composició sociopolítica de la societat catalana. Quina és, doncs, la resposta correcta? Què passaria si demà hi hagués un referèndum sobre l'estat propi? Honestament, només podem dir que no ho podem saber. Les enquestes d'opinió ens aporten informació molt valuosa sobre el suport a la independència en la societat catalana, però difícilment n'hi ha prou per poder fer prediccions sobre què passarà en un referèndum que, de moment, ni tan sols s'ha convocat.
Els resultats, al final, dependrien de molts factors interns i externs, fins al dia de la votació. Les estratègies i consignes de partits i entitats, els senyals des de l'exterior, el caràcter més o menys vinculant de la consulta o les seves implicacions són elements que poden modificar substancialment el panorama. Per això, convé que interpretem les dades d'opinió pública que recollim avui com el que són: un termòmetre del suport social a la independència en un moment determinat, molt rellevant però insuficient per fer una predicció acurada de resultats en un hipotètic referèndum.
Estimació més realista
Dit això, si volem estimar el suport social a la independència cal que tractem les dades de les enquestes amb cura en una cosa: tal com fem abans de les eleccions, la intenció directa de vot que desvelen els baròmetres necessita algunes correccions (la cuina sociològica) abans de poder ser considerada una estimació acurada. Les correccions, anàlogues a les que es fan amb les enquestes electorals, permeten una estimació que s'acosti més a la distribució real de les posicions dels catalans i catalanes.
La primera operació és corregir la mostra per ajustar-la a la composició sociopolítica real de la societat, eliminant-ne, en la mesura de les nostres possibilitats, els biaixos introduïts pel disseny de la mostra i l'administració de l'enquesta telefònica. Les dades en brut ens parlaven d'un suport a la independència del 55% i un vot contrari que no va més enllà del 23%, que traduïts a un referèndum representarien una proporció de 70-30 a favor del sí, amb una participació del 79%. En canvi, quan compensem les desviacions, l'estimació passa a un resultat del 56% pel sí i el 44% pel no, amb un 77% de participació.
Sense canvis dràstics
A més, podem pensar que un 77% de participació en un referèndum tan transcendent és una estimació a la baixa, i que potser es mobilitzaria més gent. Si bona part dels que ens diuen que s'abstindrien acabessin votant, com afectaria al resultat? Per respondre-ho, ens basem en les característiques sociopolítiques rellevants dels abstencionistes (identitat nacional, simpatia de partit, percepció sobre les conseqüències econòmiques de la independència) per mirar de predir la seva probabilitat de votar a favor o en contra. Amb aquesta informació podem elaborar prediccions acurades del suport a la independència i, per tant, identificar els indecisos amb tendència cap al sí o cap al no. Un cop hem fet això, els resultats encara canvien una mica més, però no dramàticament: el sí obtindria un 54%, el no un 46%, i la participació podria enfilar-se fins al 91%.
En definitiva, les dades ens permeten estimar una majoria consistent a favor de la independència, però en cap cas se'n poden inferir uns resultats com els suggerits a partir de la lectura directa de l'enquesta. El sí a la independència compta amb una majoria relativament ajustada que requereix, si és que es vol preservar i eixamplar, una tasca constant i ben enfocada del sobiranisme. Pensar-se que es guanyaria un referèndum sense baixar de l'autobús podria ser una trampa fatal per als partidaris de la independència.
