Suïssa: l'última baula del cas Urdangarin

PALMALa informació sobre les activitats econòmiques de la trama Nóos a Suïssa és l'última gran baula pendent del cas Urdangarin i, segons fonts de la investigació, queda ben poc perquè es completi. També falten dos informes de l'Agència Tributària, a part dels que s'han fet fins ara, però la major part de la instrucció del cas ja s'ha enllestit. Amb tot, podria ser que després de rebre la informació de Suïssa, Iñaki Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres, hagin de tornar a declarar.

Les dades sobre dos comptes bancaris suïssos vinculats al duc de Palma -en què s'investiguen moviments de prop d'un milió d'euros- es van reclamar al mes d'abril, ja fa vuit mesos. El jutge José Castro també ha demanat informació a altres països on va operar la trama: Andorra i Luxemburg. Però mentre que dels dos últims ja n'ha rebut resposta, del país helvètic encara l'espera. Tot i que s'ha especulat amb la possibilitat que les autoritats suïsses bloquegessin les dades, fonts de la investigació consultades per l'ARA ho desmenteixen. Les autoritats helvètiques tan sols esperaven més informació del jutjat de Palma, que els hi va enviar fa pocs dies. Ara tot s'accelerarà.

El cas Urdangarin, que investiga el desviament d'una bona part dels contractes per sis milions d'euros de l'Instituto Nóos amb les institucions en mans del PP del País Valencià i les Illes Balears, és a la recta final. Amb tot, els més de vint imputats i de dos-cents testimonis implicats fan difícil que es pugui jutjar abans de principis del 2014. La vista oral pot saturar completament durant tres mesos una de les tres seccions de l'Audiència de Palma, que ja està prou col·lapsada. A més, encara falta prendre alguna declaració, com la del vicesecretari general de comunicació del PP, Esteban González Pons.

El cas surt a la llum

La primera espurna del cas es va encendre amb les crítiques per l'excés de preu d'Illes Balears Forum, els milionaris congressos que l'Instituto Nóos va organitzar a Palma els anys 2005 i 2006, però que no va esclatar públicament fins al novembre del 2010, amb l'escorcoll a Barcelona de les seus d'empreses de la trama.

Les sospites que Urdangarin tenia diners a Suïssa es van confirmar amb la troballa de la nota que havia escrit la seva assistenta, Julita Cuquerella, per a l'empresari valencià Miguel Zorío. "Em demana l'Iñaki que et copiï el següent número de compte, que tu ja saps per a què és", deia, i tot seguit adjuntava l'identificador d'un compte a Lausana. El duc de Palma va negar que tingués diners a Suïssa, però Zorío va declarar que el compte era seu. Per la seva banda, a l'abril Cuquerella va confirmar al jutge Castro que havia estat ella qui havia escrit la nota, al dictat del gendre del rei d'Espanya. La fiscalia admet que el compte de Credit Suisse no és directament d'Urdangarin, però sosté que el titular és un testaferro.

Es tractaria del belga Roberto Cockx, un nom que surt sovint al sumari del cas. Els investigadors sostenen que el duc de Palma va cobrar una comissió d'Agval -la sòcia majoritària d'Aigües de València- a través del compte nominalment propietat de la societat Aternative General Service, amb seu a Dublín, que al seu torn és propietat de Cockx. La nota escrita per Cuquerella feia referència als diners d'Agval.

Els negocis del duc de Palma

Cal recordar que Urdangarin havia dit al jutge que no és titular ni té firma en cap compte a Suïssa. Però va admetre que havia treballat amb Lobby Comunicación, l'empresa de Zorío, en un projecte per a Agval i que llavors va saber que Agval es volia internacionalitzar i els va "posar en contacte amb un tal Manssour Tabaa", un empresari jordà resident a Suïssa. El duc va declarar que Tabaa s'havia posat en contacte amb Cuquerella perquè fes arribar a Agval el compte on havia de cobrar els seus serveis. Segons Urdangarin, doncs, era el jordà qui va fer la feina i cobrava i no ell.

Però aquests arguments sembla que tenen un fràgil fonament. Tal com van confirmar fonts d'Agval a El País al febrer, els 375.000 euros que van ingressar al compte de Lausana havien de ser per al duc de Palma. Admetien que no sabien si era el titular del compte o si des d'allà li farien arribar els diners. Els directius d'Aigües de València s'havien reunit sis o set vegades amb ell, però les fonts de la companyia van desmentir que coneguessin el jordà.

Una part dels diners es van transferir a un altre compte suís, també vinculat al duc, en què ja hi havia uns 700.000 euros. Tot plegat fa que la fiscalia tingui força clar que Suïssa era un punt clau en la xarxa per desviar diners públics per via de l'Instituto Nóos. Els investigadors també han seguit el rastre de la branca internacional de la trama per Andorra i Luxemburg. Les societats vinculades a la fundació pantalla van ingressar en dos comptes andorrans entre 300.000 i 400.000 euros en efectiu. Ara són buits i la fiscalia ha seguit aquests diners fins a Luxemburg. Algunes de les societats de la trama, com De Goes Center for Stakeholder Management, operaven directament amb comptes a Luxemburg.