Ramon Vilaseca: "L'esperança és que la crisi permetrà als polítics actuar amb més llibertat"
Té 55 anys. Fill de Torà, a la Segarra, on té una explotació agrícola i ramadera. És una de les 56.200 persones ocupades al sector primari. En l'últim any s'han perdut un 2,3% dels llocs de treball a la pagesia. La radiografia electoral assenyala que 2 de cada 3 pagesos són favorables a la independència
Vedells, blat, ordi i farratges. Ramon Vilaseca és un pagès de Torà (Segarra) que lluita perquè la terra i els animals siguin una font de producció competitiva i de qualitat i tinguin uns preus que els permetin viure.
Quina és la seva visió de tot el què està passant a Catalunya, crisi i situació política?
Vivim la crisi molt de prop, però des de l'Onze de Setembre s'ha obert la perspectiva d'un futur diferent. Els pagesos sempre diem que de crisi sempre n'hem tingut, ara agreujada per la crisi general. Hi ha menys consum de productes de més preu i qualitat. Els meus vedells no tenen ara el preu que els fa rendibles.
Els seus vedells me'ls menjo jo? ¿El circuit de la seva producció queda a prop de casa?
Entra molta carn de països amb altres sistemes de producció de fora de la UE, sense tantes exigències, però la nostra carn, en general, es queda aquí i ens la mengem a casa. L'exportació que es fa als països àrabs de vedells vius ha estat clau, també. Si vénen a buscar la carn d'aquí, és perquè ho fem bé.
Si Catalunya quedés fora de la UE, què passaria?
Nosaltres som dependents de la política agrària de la UE. Per al sector quedar-ne fora no seria viable sense una política interna similar, que ens ajudés.
Pensi en la seva joventut. Quan va ser conscient que la política formava part de la seva vida?
Als Escolapis, quan escoltava el mestre de formación del espíritu nacional , i no entenia res -que vivíem en democràcia, deia!-. Més tard vaig viure les primeres mobilitzacions, aquelles tractorades del 1974. Vaig entendre que ens havíem de mobilitzar, a través d'associacions, per poder canviar les coses. Vaig ser regidor independent a l'ajuntament durant quatre anys, però mai no he estat afiliat a cap partit i no és la meva intenció.
Per què hi ha desafecció política?
Els trenta anys de democràcia no han millorat la política, perquè massa vegades veiem que s'actua per interessos de partit o interessos propis. Tinc la sensació que els polítics no estan al servei del poble. Sempre diuen que intentaran posar-se d'acord, i després van a la seva. Haurien de ser instruments per millorar la vida de la gent.
¿Anirà a votar malgrat les reticències que expressa? Com a ciutadà, què els demana?
I tant que votaré! I els demanaria que Catalunya arribés a ser un estat, sense que s'oblidin de solucionar els problemes que tenim i que no carreguin només sobre els serveis socials fonamentals.
Com es forma l'opinió política?
M'agrada molt escoltar la ràdio quan vaig amb tractor, llegeixo diaris i busco per internet, on hi ha molta informació, però que s'ha de purgar. I també a través del sindicat Unió de Pagesos.
Què li hem d'exigir a un líder polític?
Seriositat i honestedat, que no ens enganyi, que sigui valent, que no es deixi influir pels poders econòmics, les grans empreses, la patronal i l'economia mundial. Els polítics han de ser valents i no s'han de rendir. Tinc l'esperança que en els pròxims anys tot això canviarà. Deixant al marge la independència, tot el que ens ha dut fins a la crisi ha de generar un canvi i els polítics han de tenir més llibertat per poder tirar endavant les propostes que fan.
I què li demanem a la societat?
Que s'involucri. Participar vol dir deixar de pensar en les teves coses. Abans anàvem a fora a buscar la informació. I ara la informació ens arriba a casa i això genera un cert apalancament. Hem d'actuar.