La via Rajoy: qui dia passa, dos anys empeny
L'ànsia reformista i l'immobilisme amb Catalunya marquen l'equador de mandat
MadridDimecres farà dos anys de la victòria electoral del PP que va portar Mariano Rajoy a la Moncloa. Està a l'equador del seu mandat, tocat pel cas Bárcenas, qüestionat per l'ala dura del PP i amb l'esperança que els repunts d'alguns indicadors econòmics no siguin un miratge, es consolidin i facin menys llarga la dramàtica cua de l'atur. La lluita contra la crisi econòmica perd ara intensitat política mentre el conflicte amb Catalunya avança posicions en el rànquing de preocupacions presidencial. Però no passa de ser un neguit, perquè Rajoy -si no fa un canvi sobtat en la seva política- pensa seguir sense moure res dos anys més, fins a esgotar un mandat que a la Moncloa presenten com a "reformista". Un adjectiu que seria vàlid pel que fa a mesures reguladores del mercat i l'administració, però no pels temes espinosos per a Rajoy. En aquest cas, que inclou Catalunya, seria la legislatura dels qui dia passa, anys empeny. Una legislatura de grans contrastos polítics.
Catalunya
Rajoy creu que amb un fracàs de Mas s'arregla el conflicte
El 20 setembre del 2012 Rajoy va donar un cop de porta al pacte fiscal que li va reclamar el president de la Generalitat, Artur Mas, a la Moncloa. Va ser el principi del fi. Els esdeveniments a Catalunya evolucionaven sense fre mentre que a Madrid no s'entenia el que passava als carrers i les institucions de Catalunya. El diagnòstic des del govern espanyol sempre ha estat esbiaixat. Pensen que el procés català és una quimera de Mas, que s'acabarà estimbant i s'enterrarà amb la seva aposta política. La reunió secreta que van mantenir el 29 d'agost ell i Rajoy a la Moncloa, destapada per l'ARA, va donar algun fruit. Durant uns dies, el president espanyol va rumiar trobar una sortida al conflicte buscant una fórmula compatible amb la Constitució: tot apuntava que ho faria recorrent a l'article 150.2, que permetria a Catalunya convocar una consulta legal però d'un enunciat que no tingués res a veure amb la independència. No obstant, el 5 de novembre Rajoy, amb una claredat inusual en ell, es va comprometre a no permetre res que impliqui renunciar als dos primers articles de la Constitució, que dicten que la sobirania resideix en la totalitat del poble espanyol (res de consultes) i vetllen per la unitat d'Espanya (res de qüestionar-la).
Economia
La crisi atenua la seva intensitat amb polítiques dictades per la UE
La legislatura arrencava amb el fantasma de la intervenció de la UE. Després de les pors inicials, amb el rescat bancari n'hi va haver prou. Aquesta setmana s'ha conclòs que no cal prorrogar-lo. Els experts admeten que la crisi ha tocat fons, el problema és pronosticar la recuperació, si serà prou enèrgica per reactivar el mercat laboral i reduir els sis milions d'aturats. Que es comencin a intuir brots verds és producte de complir les fortes retallades exigides per Europa, que Madrid ha traslladat a les comunitats imposant-los un compliment d'objectiu de dèficit més dur que el seu. La sanitat i l'educació han estat les grans víctimes de l'austeritat. La Moncloa creia que ja ho tenia tot fet per poder abaixar impostos al març, però la UE li ha fet saber que vol que torni a passar les tisores pels pressupostos generals de l'Estat del 2014.
Corrupció
El cas Bárcenas és la gran creu del govern de Rajoy
Quan Rajoy va arribar al poder, el cas Gürtel amenaçava de provocar-li algun maldecap en la seva condició de president del PP, però ningú s'imaginava que l'escàndol evolucionaria fins a convertir-se en el cas Bárcenas i fer trontollar la cadira presidencial. A principis d'aquest any es van començar a publicar la presumpta comptabilitat B del PP a través dels anomenats papers de Bárcenas . Primer l'extresorer ho negava tot, però el seu ingrés penitenciari, el 27 de juny, ho va canviar tot. Se sentia abandonat pel PP i va destapar-ho tot. El 15 de juliol va admetre davant el jutge l'autoria dels papers . El 18 d'octubre es va produir una de les seqüències més incòmodes per al PP. María Dolores de Cospedal buscava restablir el seu honor, però va acabar retirant les querelles que havia presentat. Quan Cospedal i Bárcenas es van trobar davant el jutge, l'extresorer va desmuntar la dirigent popular: "És la meva mà la que entrega els sobres a la senyora Cospedal", va etzibar.
Políticament, davant les obvietats dels SMS entre Rajoy i Bárcenas, el president espanyol va claudicar i l'1 d'agost va anar a donar explicacions parlamentàries sobre Bárcenas. Però no se li van acabar els problemes. Va explicar que quan va arribar a la Moncloa, Bárcenas ja no era al PP. Es va comprovar que no era així, que havia cobrat del partit i gaudit de xòfer, secretària i despatx fins al gener del 2013.
'Barons'
Les revoltes dels líders autonòmics del PP s'accentuen
La relació de Rajoy amb els seus barons no passa pel millor moment. El president de Madrid, José Ignacio González, ha agafat el relleu d'Esperanza Aguirre i lidera totes les revoltes contra la Moncloa cada cop que intueix "tracte de favor" a Catalunya. Va passar amb el dèficit asimètric i es va repetir la seqüència quan Alícia Sánchez-Camacho va reclamar un sistema de finançament "singular". Tots els presidents populars es van posar a la defensiva protagonitzant el comitè de direcció del PP més tens d'ençà que Rajoy governa. Ell es va comprometre a no cedir davant Catalunya. Ara, a l'espera de negociar el futur model de finançament, algunes comunitats del PP repten Rajoy anunciant rebaixes fiscals que ell no beneeix.
Aznarisme
El PP dividit entre marianistes i aznaristes (una minoria)
Els lligams entre Aznar i el seu hereu es van desfer fa temps, però passaven desapercebudes fins que l'expresident espanyol va dir prou i ho va escenificar en una entrevista a Antena 3 el 21 de maig. Allà li va criticar, en la línia d'Esperanza Aguirre i el PP de Madrid, que no complís la promesa electoral d'abaixar impostos. Des de llavors les estirades d'orella en públic no s'han aturat. La ruptura es va visualitzar el 7 d'octubre, quan ningú de la cúpula del PP va assistir a la publicació del segon volum de les seves memòries. Estava molt ofès i no ho va dissimular: "Si el que s'ha enviat és un missatge d'escenificació de ruptura, en prenc nota", va advertir Aznar.
ETA
L'anul·lació de la doctrina Parot esquinça els vincles amb l'AVT
L'anul·lació de la doctrina Parot per part del Tribunal d'Estrasburg ha posat Rajoy entre l'espasa i la paret. Després d'alimentar les associacions de víctimes des del govern primer i des de l'oposició després per fustigar Zapatero, ara se li giren en contra. L'executiu intenta fer gestos per buscar la comprensió del col·lectiu, però no ho aconsegueix. Les associacions estan dolgudes i no admeten res que no sigui mantenir els etarres empresonats.
Ministres
Wert pot provocar una remodelació del gabinet Rajoy
Rajoy és un home de costums i no li agraden els canvis. Voldria mantenir el mateix gabinet fins a acabar el mandat, però se li està fent costa amunt. Són molts els motius, però sobretot les constants sortides de to del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que estan acabant amb la paciència de tothom, fins i tot de la UE, que l'ha acusat de mentir per haver insinuat que Brussel·les reduirà els fons per a Erasmus. Una targeta vermella que Rajoy va ignorar fent costat a Wert però que haurà d'assumir com a molt tard en el primer trimestre del 2014. L'últim CIS suspèn tot el seu equip i Wert s'emporta la pitjor nota, un 1,46. No el perdonen ni els votants del PP, que li posen un 3,36. Quan hagi acabat la tramitació de la Lomce, el final de Wert serà qüestió de dies.