Rajoy ni tan sols vol diàleg
El president espanyol busca reconciliar-se amb l'ala dura del PP aixecant un mur contra Catalunya
BarcelonaMariano Rajoy funciona regit per la llei d'acció i reacció. Si bé normalment és protagonista la seva habilitat per passar de puntetes pels temes espinosos, quan l'ala dura del seu propi partit el colla es veu obligat a donar resposta per evitar la polifonia interna. Ahir no va ser una excepció. Després que aquesta setmana es fes evident una ruptura amb José María Aznar, Rajoy ha volgut reivindicar el seu govern i acontentar l'ala dura del partit demostrant que ell no és pas més tou que l'anterior executiu del PP, del qual ell va arribar a ser fins i tot vicepresident. I per evidenciar-ho no hi ha cap recurs millor que Catalunya. Si bé dimarts al Senat ja va assegurar que és innegociable el principi d'unitat i sobirania nacional de la Constitució, ahir va anar més enllà i va avisar la Generalitat que la qüestió ni tan sols pot ser objecte de diàleg amb Artur Mas.
"Sobre la sobirania espanyola, que és única, no tinc res a reformar ni a dialogar", va dir Rajoy en la reunió interparlamentària del PP que es va tancar ahir a Còrdova. I això que no han estat poques les vegades que el president espanyol ha demanat justament diàleg i no imposicions per resoldre el conflicte amb Catalunya. D'aquesta manera, el líder dels populars va aixecar ahir un mur contra la reivindicació catalana, i ho va fer apel·lant a les qüestions sentimentals. "No volem posar duanes als sentiments que ens uneixen des de sempre ni aixecar fronteres", va etzibar. I aprofitant que el PSOE celebra aquest cap de setmana la conferència política que ha de marcar el seu full de ruta durant les pròximes dècades, Rajoy va demanar a Alfredo Pérez Rubalcaba que el seu partit defensi "el mateix a tot el territori" -un dard clar per a l'aposta del PSC a favor de la consulta- i tanqui files per la Constitució.
Un sol discurs a tot el territori
"El PP és un partit d'àmbit nacional, que diu el mateix a cada territori. M'agradaria que el PSOE fes exactament el mateix", va deixar anar, conscient que per fer un autèntic dic de contenció del sobiranisme els dos principals partits de l'estat espanyol han de fer pinya. Això sí, de reformar la carta magna, ni parlar-ne, perquè, al seu parer, ja s'han assolit les quotes "d'autogovern" més altes de tota la història de l'estat espanyol. "Jo no veig que aquesta reforma ens porti enlloc", va sentenciar, sumant un nou cop de porta a la tercera via que els socialistes intenten obrir.
Però Rajoy no només va voler blindar la seva defensa de la unitat d'Espanya, el ganxo electoral més recurrent que té per aixecar la moral del partit, sinó també la seva gestió econòmica. De fet, es va vantar d'haver tret Espanya "de la UVI" després d'haver entrat a la Moncloa "en la pitjor situació". Va recordar que ja ningú parla de risc de rescat ni de la prima de risc i que, després "d'haver sortit de la recessió", el país va "pel bon camí" per veure la llum del final del túnel de la crisi. També va admetre que el gran repte continua sent combatre les altes xifres d'atur, i que les millores que, al seu parer, s'estan produint en l'àmbit macroeconòmic tinguin repercussions visibles sobre la ciutadania.
Rajoy fia a la recuperació econòmica la seva continuïtat com a president. Tant, que fins i tot va arribar a prometre que quan arribin les pròximes eleccions podrà dir que la situació a Espanya està "infinitament millor", hi haurà creixement sostenible i es crearà ocupació. Amén, devien dir els quadres del partit dubtant de si el PP podrà sortir il·lès de l'assalt a les europees.
Mas critica l'ús d'un llenguatge "antic"
Des d'Israel, on és de viatge oficial, Artur Mas va contestar a Rajoy criticant que utilitzi un llenguatge "antic" quan parla de duanes i insinua que Catalunya quedarà fora de la UE si se separa d'Espanya. Per ell, parlar en aquests termes és recular al segle XX i fins i tot als anys previs a la fundació de la UE. Mas va recordar que d'Europa no en surt ningú, "més aviat hi van entrant estats nous, alguns dels quals molt petits, per cert". Va desafiar el PP, però també el PSOE, a parlar de "projectes" si volen entesa i a posar-se d'acord per reformar la Constitució espanyola del 1978.
