Rajoy: El 9-N "un fracàs", Mas en mans dels jutges i la tercera via segueix inèdita

Setanta-dues hores després del procés participatiu, Mariano Rajoy ha comparegut a la Moncloa per valorar el 9-N. Havia intentat fer creure que no tindria cap efecte i que no es faria perquè era "il·legal", i en les darreres hores, dirigents del seu partit han avançat les accions de la Fiscalia. Aquest dimecres al migdia ell ha volgut sortir al pas de les ofertes de diàleg de Mas i exhibir un immobilisme que també ha fet extensiu al seu partit i al govern, on "no hi haurà canvis". Tot plegat en l'intent de traslladar "seguretat" als catalans que no són independentistes i projectar "estabilitat" a la comunitat internacional en un moment que és, segons ell, de recuperació econòmica. Ni referèndum pactat ni reforma constitucional, però tampoc mesures excepcionals contra Catalunya. Aquesta és "l'oferta" de Rajoy. La seva intervenció es pot analitzar en tres grans blocs:

1. El 9-N, "un fracàs" en un país on hi ha "més catalans que independentistes": Rajoy no podia acceptar que el 9-N –en què van votar 2,3 milions de catalans– va ser un èxit, perquè aleshores estaria obligat a fer alguna cosa, a moure's, tal com li demana Artur Mas, però també molts poders fàctics de Madrid i Barcelona. Així, ha optat per menysprear el procés participatiu i l'ha arribat a titllar de "fracàs" perquè només va votar un terç del cens, la qual cosa, diu, no permet extreure conclusions. Això després de posar en dubte la netedat de tot plegat amb frases com "segons els seus recomptes" o "amb dades amb poca credibilitat". Rajoy, president amb majoria absoluta amb menys d'11 milions de vots sobre un cens de gairebé 36 milions a les eleccions generals del 2011, ha considerat que el procés participatiu impulsat per Mas no ha complert les expectatives d'un govern bolcat i que, segons ell, no ha fet res més en dos anys de legislatura. En la línia del que fan la majoria dels mitjans de Madrid ha presentat un país segrestat pel debat sobiranista i manipulat pels seus dirigents i mitjans.

2. En mans dels jutges i sense regalar portades de premsa internacional: Rajoy té a les seves mans l'ús de l'aparell de l'Estat per actuar contra Mas o líders o entitats catalanes, però ha deixat clar que vol administrar amb molta cura l'ús d'aquesta força per no regalar raons a ningú. Ha assegurat que el que volien molts independentistes era la imatge de la policia retirant urnes o prenent mesures de força, però que cal seguir actuant des de la "proporcionalitat", com fins ara. Res, ha dit, que doni ressò internacional al moviment independentista o li permeti presentar-se com una víctima. Per això no aplicarà l'article 155 de la Constitució, tal com l'hi ha preguntat un redactor de 'Cinco Días', que preveu la suspensió de l'autonomia o la retirada de competències. Tampoc forçarà la màquina a la Fiscalia. El president espanyol ha amonestat els dirigents del seu partit que, com Alícia Sánchez-Camacho, han anat avançant els passos del ministeri públic, que és jeràrquic i depèn orgànicament del govern central. No vol que qualli la imatge d'una nul·la divisió de poders i està tranquil de la feina que puguin fer jutges i fiscals. El judicial és un poder de l'estat profundament centralista i sever amb les aspiracions d'autogovern dels catalans, tal com han evidenciat darrerament el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Dimarts mateix, el president del TS i el CGPJ, Carlos Lesmes, ja va deixar clara una opinió contundent contra el 9-N. El president espanyol pensa que jutges i fiscals ja faran, per si sols, el que toca.

3. Ni rastre de la tercera via: Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, deia fa uns mesos a 'La Vanguardia' que la tercera via estava "més viva que mai", i alguns analistes catalans donaven per fet que el dia 10 s'obriria un diàleg després del desafiament del 9-N i "començaria la política". És cert que Rajoy volia deixar enrere el procés participatiu, però també que ha exhibit un immobilisme contundent. Ni parlar-ne de negociar una consulta "definitiva" –tal com l'hi ha reclamat Mas de forma retòrica ateses les poques possibilitats d'èxit– i hostilitat davant la reforma constitucional que promou el PSOE. Si algú la vol, ha dit, que aconsegueixi les majories per fer-la –dos terços de les cambres i, arribat el cas, un referèndum–. I si això passa, el PP i ell es tancaran en banda a incorporar-hi el dret a decidir per Catalunya. El president espanyol s'ha mostrat com un dic a les aspiracions catalanes en aquest àmbit. De fet, el seu plantejament és, al cap i a la fi, que si dos terços de catalans no han votat i, per tant, no volen la independència, ell no té cap necessitat de canviar de posició. A més afirma que mai pot obrir cap negociació que no parteixi de l'arraconament del dret a decidir. La tercera via, per tant, segueix sense reeixir i les plebiscitàries en clau independentista apareixen cada cop més inajornables per més que, per Rajoy, votar sovint sigui una murga.