Pugna a l’esquerra per ser l’alternativa de govern al PP
PSOE, Podem i IU basen en l’economia la reinvenció de la socialdemocràcia
Barcelona / MadridCOMPARACIÓ DELS PROGRAMES ECONÒMICS DEL PSOE, IU I PODEM: DESCARREGA-LA AQUÍ
L’auge de Podem, alimentat per la desafecció ciutadana cap als partits tradicionals, amenaça de dinamitar el bipartidisme a Espanya, fins al punt que el PP ha intensificat l’abraçada de l’ós al PSOE amb la idea d’una gran coalició, rebutjada pels socialistes. L’escenari inquieta el partit de Pedro Sánchez, que esquiva la fotografia bipartidista i busca marcar perfil propi. Al marge de declaracions altisonants -Felipe González va dir al maig que “una alternativa bolivariana per a Espanya i per a Europa seria una catàstrofe sense pal·liatius”-, l’aparició de la formació liderada per Pablo Iglesias ha actualitzat la batalla per ocupar l’ampli espai del centreesquerra espanyol. Una lluita per liderar la socialdemocràcia 2.0 i ser l’alternativa al PP de Mariano Rajoy.
En aquesta pugna, les propostes econòmiques agafen més rellevància que mai. Hi ha coincidències programàtiques entre els partits que es disputaran el pastís de l’esquerra: el PSOE, Podem i Esquerra Unida (IU). Les tres forces aspiren a tenir protagonisme en un Congrés post majoria absoluta de la dreta i, amb matisos, presenten un full de ruta que posa l’accent en la reducció de la desigualtat social i en la democratització de l’economia.
Un pastís de votants ampli
Amb l’horitzó de les eleccions generals a finals del 2015, s’ha iniciat la batalla per l’hegemonia del centreesquerra. Per protagonitzar l’esperança que, per a molts espanyols, va suposar el 1982 el tàndem González-Guerra. El nínxol de votants és ampli. El baròmetre de novembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) apuntava que fins a un 38% dels ciutadans es consideren d’esquerres. És un col·lectiu que podrà escollir entre les propostes d’un PSOE renovat, una IU que aspira a vehicular el que ha anomenat com a “revolució econòmica i social” i el terratrèmol que significa Podem. Les receptes per mitigar els estralls de la crisi econòmica, les solucions per revertir les desigualtats i la lluita contra la corrupció configuraran el full de ruta de l’esquerra. Les dades del CIS deixen clar que les preocupacions de la majoria passen, en primer lloc, per l’atur, i, després, per la corrupció política.
Impulsat pel magnetisme televisiu de Pablo Iglesias, un missatge regenerador i el magma del 15-M, Podem fa marxa enrere en l’impagament del deute i la renda bàsica de caràcter universal. És el marc del document de propostes econòmiques -elaborat de manera autònoma pels economistes Juan Torres i Vicenç Navarro- que servirà com a punt de partida per elaborar el seu programa. La revisió de plantejaments respecte al programa de les últimes eleccions europees s’explica també per la voluntat de maximitzar els suports. El mateix Iglesias ha admès un acostament a les arrels de la tradició socialdemòcrata. “Les propostes que assumim són les que fins no fa gaire temps podia assumir qualsevol socialdemòcrata”, va apuntar a finals de novembre. “En tot cas és una socialdemocràcia dels anys seixanta”, afirmen des del PSOE. L’objectiu del seu nou secretari general, Pedro Sánchez, és demostrar que ell representa l’esquerra no conservadora, que s’adapta a la realitat del segle XXI.
En aquest camí que va llimant diferències entre formacions, Podem ja no defensa l’impagament del deute públic sinó que es planteja una reestructuració ordenada d’aquest deute o una quitança pactada. I en la bateria de mesures per combatre les desigualtats, la proposta de renda bàsica ja no té un caràcter universal, sinó que s’ha transformat en una ajuda per a les “persones sense recursos”, tal com ho va definir el partit en la presentació del document de propostes econòmiques.
La formació liderada per Iglesias defensa que el seu objectiu és dirigir-se a la majoria social. “El que ens interessa és revertir les polítiques que s’han aplicat des de l’inici de la crisi. La batalla pels vots ha existit sempre. I la nostra voluntat és sumar”, reflexiona Marc Bertomeu, portaveu de Podem a Barcelona, que admet similituds amb l’escenari dels anys 80, almenys per la projecció que dibuixen les enquestes. Amb Sánchez al capdavant, els socialistes han intensificat les crides a les classes mitjanes i s’han definit com “una esquerra que mira al centre”, amb voluntat d’ocupar l’espai que deixa buit el PP quan pren mesures molt ideologitzades.
Bertomeu recorda que el pla econòmic de Podem és possibilista i aplicable: “Ens tornen a dir que no es pot, quan el 15-M està demostrant que sí que es pot”, argumenta el portaveu de Podem. Citant Felipe González, Pedro Sánchez afirma la seva vocació reformista: “Un altre món no és possible perquè, senzillament, no n’hi ha cap més. Així que hem de fer millor aquest”.
Jornada de 35 hores i jubilació
Les coincidències programàtiques i les eventuals confluències electorals estan sacsejant IU, amb un intens debat intern. El seu coordinador federal, Cayo Lara, va qualificar de “magnífic” que el document econòmic de Podem coincidís amb l’ideari defensat per IU des del seu naixement. Hi ha similituds, per exemple, per reduir la jornada laboral fins a les 35 hores -rebutjada pel PSOE-; per situar l’edat de jubilació en els 65 anys -els socialistes es mostren partidaris de mantenir-la als 67 anys-; per validar una llei de l’habitatge en la línia de la ILP promoguda perla Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); per derogar la reforma laboral; per a un sistema de banca pública amb més control ciutadà, i per combatre el frau fiscal amb més diligència.
Ara les tres formacions es miren de reüll, intentant aprofitar l’enrocament de la majoria absoluta de Rajoy per teixir un relat alternatiu, necessàriament plural. Sens dubte, el relleu generacional a les seves cúpules (Sánchez, Iglesias i Alberto Garzón) dibuixa un punt i a part a l’esquerra espanyola.
