La Generalitat, enemic públic número u

Barcelona2003: "ETA és el tutor de la reforma de l'Estatut"

Era el 14 de desembre del 2003. Al Palau del Tinell, Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura signaven el que van anomenar Pacte Catalanista i d'Esquerres, conegut, però, com el Pacte del Tinell. L'esquerra recuperava el govern de la Generalitat després de l'ensulsiada del 1939. L'acord deixava la primera força del Parlament, la CiU encapçalada per primer cop per Artur Mas, a l'oposició. I relegava a la marginalitat el PP desbocat de José María Aznar: una de les clàusules era el compromís de no pactar enlloc amb el PP. Encara no s'havia signat el pacte que el portaveu de l'executiu espanyol, Eduardo Zaplana, ja el veia un "disbarat" amb elements "clarament inconstitucionals". I amb això no s'hi juga.

Aquell pacte, bastit al voltant de la voluntat de reformar l'Estatut, ja era casus belli pel PP d'Aznar. I l'acord que els socialistes havien segellat amb els independentistes d'ERC passava a ser l'enemic institucional número u, l'objectiu a abatre per, de passada, tombar el PSOE de Zapatero. Feia encara no un mes que el tripartit havia arribat a Palau que Carod anunciava que el Govern avaluaria l'ús que les multinacionals havien fet de les subvencions rebudes. Aznar el va acusar directament d'"insultar i amenaçar" empreses.

Poc després de la foto del Tinell, l'entrevista de Carod amb ETA filtrada diligentment al diari Abc va ser el tret de sortida a una escalada d'hostilitats sense precedents en l'actual etapa democràtica contra la Generalitat, alimentades després amb la treva parcial d'ETA. "ETA és el tutor de la reforma de l'Estatut", va arribar a dir el 2005 el llavors secretari general del PP, Ángel Acebes, just un mes després que el 90% del Parlament aprovés l'Estatut, ara ja fallit, que feia via cap al Congrés dels Diputats.

Acebes es posava a rebuf de Mayor Oreja, que veia l'ombra d'ETA a tot arreu, també darrere de Zapatero. A Aznar, Acebes i Mayor Oreja s'hi afegien Esperanza Aguirre i el lament pel "totalitarisme nacionalista" (català, no espanyol) i el dirigent del PP Ignacio Astarloa, que el 2007 va arribar a acusar el tripartit de dispensar "més bon tracte al delinqüent i a l'atracador que a les víctimes". "Volem que els catalans puguin passejar els fills sense por de ser atacats", afegia d'una manera gens innocent. Calia tombar el tripartit per tombar Zapatero, encara que fos incendiant el debat polític. L'estratègia del bomber piròman.

2012: "Poques persones són tan radicals com Mas"

Dies abans de la Diada del 2012 ja s'intuïa en l'ambient que la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència del TC tindria una rèplica com a mínim de les mateixes dimensions. El president de la Generalitat, Artur Mas, no hi va assistir, però en el missatge institucional del dia abans es feia seu l'anhel dels manifestants. Un milió i mig de persones i un sol clam: independència. I Artur Mas, gat escaldat, sabia que el pacte fiscal moria el dia que arribava a Madrid. Començava a teixir un discurs que culminaria amb l'anunci d'eleccions per encarar el procés d'autodeterminació.

El PP, incrèdul primer i descol·locat després, va acabar per escoltar la crida de la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho: desembarcament a Catalunya per sembrar la por a qualsevol pas que superi el marc espanyol. I entre el discurs de la por, de l'aïllament, de l'expulsió d'Europa i del món civilitzat o del trencament social de Catalunya s'hi feien lloc estirabots que relacionaven l'aposta pel referèndum amb el nazisme, o amb "cops d'estat jurídics" -en paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo-, i maniobres de la claveguera de l'Estat. Aquest cop no era l'Abc , sinó El Mundo, qui publicava en plena campanya un informe fantasma contra Mas i Pujol. El resultat del 25-N ha adobat el terreny per a la resta. Ponts volats i amb CiU en mans d'ERC, el PP passa a l'atac. "Sigui molt conscient de les prioritats a l'hora de triar socis", advertia a Mas la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, quatre dies després de les eleccions catalanes. I Sánchez-Camacho introduïa dies després l'espantall del tripartit, ara de CDC, UDC i ERC, que, abans que s'hagi acordat, pels populars ja és "una caixa de trons" font d'"inestabilitat".

El PP ha recuperat els hits de l'etapa inicial del tripartit per reproduir l'esquema. "Avui dia en la política catalana poques persones són tan radicals com Mas, i no crec que ERC el pugui radicalitzar més". Ho deia ahir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, en una entrevista ni més ni menys que a El Mundo . Per cert, que malgrat que la policia ha negat davant el jutge cap relació amb l'informe fantasma -del qual ara també es desentén Interior-, Cospedal el seguia donant per bo: "Em fa fàstic que Mas consideri normal tenir diners a Suïssa". Ara es tracta d'abatre Mas per fer descarrilar el procés.