El Parlament manté un pols amb el TC per l’òrgan clau del 9-N

BarcelonaEren poc més de les deu del matí, no havia passat encara ni un minut des de l’inici de la sessió plenària al Parlament, quan l’ambient a l’hemicicle ja començava a escalfar-se. El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, va demanar la paraula per exhortar la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, a retirar de l’ordre del dia el punt més polèmic: la designació dels set juristes i politòlegs que han de formar part de la Comissió de Control del 9-N. Albert Rivera, cap de files de C’s, de seguida va fer costat a Millo. Tots dos van topar amb la negativa de De Gispert. El to crispat de l’arrencada del ple ja no va dissipar-se en tota la sessió.

Era de preveure: 48 hores abans, el Tribunal Constitucional (TC) havia acceptat a tràmit els recursos del govern central contra la llei de consultes i el decret de convocatòria, suspesos cautelarment des de llavors. Per evitar incórrer en actes de desobediència, el Govern ha hagut d’aturar els preparatius del 9-N. Però ahir va ser el Parlament -amb els vots del bloc sobiranista- el que va escenificar un gest de resistència davant les traves legals a la consulta.

Un gest planificat

No va ser un gest improvisat. Quan dimarts de la setmana passada la junta de portaveus va decidir incloure en l’ordre del dia la designació dels components de la Comissió de Control, Artur Mas encara no havia firmat el decret i la llei de consultes no estava en vigor, però les forces del dret a decidir calculaven que quan se celebrés el ple tot això ja hauria quedat suspès pel TC, expliquen fonts parlamentàries. Són els diputats del Parlament -i no cap funcionari de la Generalitat- els primers que se la juguen davant el TC.

Què tenia de transcendent la votació d’ahir? La llei de consultes preveu que es constitueixi una Comissió de Control, amb funcions similars a la Junta Electoral Central, per supervisar la pulcritud democràtica de les convocatòries. És un instrument clau per donar garanties a la votació. Calia que el Parlament aprovés els noms dels seus membres, i així ho va fer. Però amb això no n’hi ha prou perquè entri en funcionament. Cal un últim pas: que el president de la Generalitat els nomeni mitjançant un decret.

A primera hora del matí, els serveis jurídics del Parlament van distribuir als diputats un informe en què s’analitzava si les designacions vulneraven la suspensió decretada pel TC. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van trobar arguments per defensar que allò no topava amb la legalitat. La tesi principal: l’aprovació parlamentària pot ser considerada un acte “preparatori”, sense “plens efectes”, perquè cal que Mas rubriqui els nomenaments per decret. I si la Comissió de Control no es posa encara en marxa no s’està desobeint el TC.

Però el front del no també va trobar paràgrafs de l’informe per sostenir els seus raonaments. El text recordava que entre els preceptes suspesos de la llei hi ha “el que regula la composició de la Comissió de Control” i “els actes o resolucions que s’hagin pogut dictar” derivats de la llei. Quan va arribar l’hora de votar els noms dels set experts -Mercè Barceló, Joaquim Brugué, Alfonso González, Miquel Martín, Marc Marsal, Jordi Matas i Benet Salellas-, els nou diputats de C’s van abandonar l’hemicicle, mentre els dinou del PP aixecaven les dues mans per explicitar la seva renúncia a participar en la votació. Tampoc els socialistes van prémer cap botó. La proposta va ser aprovada amb els 86 vots de la majoria sobiranista, que minuts abans havia sentit com Millo i Rivera els advertien que el que estaven a punt de fer suposava infringir el Codi Penal i que s’exposaven a multes o a la suspensió del seu càrrec públic.

El PP ho elevarà a la Fiscalia

Més tard, als passadissos de la cambra, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, insistia a posar-los la por al cos: “El PP actuarà de manera immediata acudint a la Fiscalia i impugnant la votació”. I va avisar Mas que si es nega a sotmetre’s a les lleis haurà de “dimitir o convocar eleccions anticipades”. Un cop més, a la sessió de control, Camacho havia protagonitzat un tens cos a cos amb el president de la Generalitat. Mas va desmarcar-se de les crides de la CUP a desobeir, però també va deixar-li clar a Camacho que no abandonarà els seus plans: “No rectificaré”.

Mentrestant, tant el Parlament com el Govern feien arribar al TC els seus escrits per demanar que s’aixequi la suspensió cautelar del paraigua legal de la consulta. Els recursos del gabinet jurídic de la Generalitat invoquen dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la il·legalització d’una organització sobiranista macedònia dins l’estat búlgar. “En una societat democràtica basada en l’estat de dret, s’ha d’oferir una adequada oportunitat d’expressió de les idees polítiques que discuteixin un ordre existent i la realització de les quals es proposi per mitjans pacífics”, deia la sentència del Tribunal d’Estrasburg del 2001.

El Govern demana al TC que aixequi la suspensió del 9-N perquè la convocatòria representa un “exercici formalitzat de les llibertats ideològica i d’expressió”. I al·lega que el que és “inconstitucional” en una democràcia liberal és continuar negant una consulta per conèixer l’opinió de la gent malgrat el “clam massiu de la ciutadania de Catalunya”. L’estratègia argumental del Govern és girar la truita: el que no es pot considerar legal ni democràtic és impedir que la gent parli a les urnes.