El PP s’aferra a l’elecció directa d’alcaldes per conservar poder local
El PSOE troba inoportuna la proposta i Mas denuncia una maniobra bipartidista
BarcelonaA menys d’un any per a les pròximes eleccions municipals, el PP ha encetat un polèmic debat sobre el sistema d’elecció dels alcaldes, posant sobre la taula una proposta que li permetria conservar -o fins i tot ampliar- el seu poder local malgrat el declivi electoral que estan experimentant els grans partits tradicionals a l’Estat. La idea, llançada dilluns pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, planteja que els alcaldes siguin elegits en votació directa pels electors i no a partir de pactes postelectorals que poden desplaçar la força més votada. Una fórmula gens neutra, que permetria frustrar molts pactes municipals de les esquerres per arraconar les llistes guanyadores del PP.
La proposta que es va treure de la màniga Rajoy no venia acompanyada d’un text articulat on es concretin els detalls. Ahir, però, nombrosos dirigents i càrrecs institucionals del PP van sortir a aplaudir la idea i alguns d’ells fins i tot van gosar suggerir com es podria posar en pràctica. El president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va apuntar que la solució podria consistir en un sistema d’elecció a dues voltes, és a dir, una primera en què concorrerien totes les candidatures que es presentessin a cada municipi i, a continuació, una segona volta en què competirien les dues més votades i que hauria de servir per triar finalment l’alcalde. “És un contrasentit que un alcalde a qui li falta un regidor esdevingui el líder de l’oposició, mentre que un candidat que ha perdut clarament les eleccions es converteixi en alcalde. Això ens allunya de la democràcia, del valor de les urnes”, va raonar.
“Debat serè” sobre la reforma
Núñez Feijóo no va ser l’únic cap visible del PP que va mostrar-se entusiasmat amb el plantejament de Rajoy. També va alinear-s’hi el vicesecretari de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, convençut que la mesura de l’elecció directa dels alcaldes “augmentaria la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic”. Arenas va convidar, però, l’oposició a obrir un “debat serè” sobre la reforma de la llei electoral que això implicaria.
Arenas va situar aquest debat per després de les vacances d’estiu. Però el que no queda clar és que la reforma que estudien impulsar els populars acabi comptant amb el vistiplau de la resta de partits. Ni tan sols els socialistes, l’altra gran pota del bipartidisme estatal, semblen engrescats amb la proposta. L’encara secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, hi va posar pegues. “Un canvi d’aquesta naturalesa en la llei electoral no es pot fer a pocs mesos de les eleccions locals”, va protestar. La reforma, va dir, requeriria “un amplíssim acord de les forces polítiques”, i ara no és moment de “canviar les regles de joc”.
D’altres veus socialistes també van sortir a criticar les intencions dels populars. La presidenta andalusa, Susana Díaz, i el candidat a la secretaria general del PSOE Eduardo Madina van atribuir la mesura als temors del PP a patir un retrocés electoral en els comicis locals del 2015 que els faci perdre bona part de les alcaldies que ara controlen.
Una teoria similar sostenia ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, que creu que el PP i el PSOE negocien l’elecció directa dels alcaldes perquè “tenen por” de perdre ajuntaments i “volen preservar aquest poder”. Això no vol dir, però, que CiU s’hi acabi oposant. Josep Antoni Duran i Lleida va donar la “benvinguda” a la proposta de Rajoy, tot i que va exigir, a més, que s’eliminin les llistes tancades dels partits i es permeti a Catalunya tenir circumscripció electoral pròpia en les eleccions europees.