Rajoy engega l’operació ‘trencar CiU’
Davant l’oferta de Madrid, CDC prioritza independència i Duran reclama a l’Estat que concreti la tercera via
Madrid / BarcelonaEl procés sobiranista ha entrat en una nova fase després que el govern espanyol estigui preparant una proposta de finançament singular a canvi de desfer el camí de la consulta. Això genera, pel cap baix, tres incògnites: la semblança entre el pacte fiscal en la línia del concert i l’oferta de Mariano Rajoy, el seu impacte en la ciutadania catalana -majoritàriament sobiranista, segons les enquestes- i quina actitud adoptarà CiU quan el president expliciti els seus plans. La salut de la federació, que ha patit alts i baixos, viurà una prova de foc també per les pressions que arribaran des de l’ establishment.
No és cap secret que els dos partits que la integren parteixen de dues premisses ideològiques diferents, tot i que tenen en comú que la consulta és irrenunciable. Convergència va abraçar l’estat propi el 2012 i la paraula independència apareix sense complexos en els discursos dels seus líders -Mas, tot i no fer-la servir gaire, és partidari del doble sí a la consulta-, mentre que Unió anhela encara una confederació amb Espanya. La possibilitat que Rajoy plantegi una proposta singular l’han encaixat, doncs, diferent als dos partits. El vicesecretari de coordinació institucional de CDC, Lluís Corominas, apuntava aquesta setmana al’ARA que el partit “demana la independència” -Josep Rull, secretari d’organització, defensava el mateix a Twitter-, i Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió, sostenia que el govern espanyol havia de concretar el seu model de tercera via i afegir-hi altres elements, però no la independència. Duran vol “diàleg discret” abans del 25-N, deia dijous a Antena 3.
L’oferta de l’Estat va sobrevolar el consell nacional de CDC ahir a Bellaterra, i Mas -escaldat pel pacte de l’Estatut amb Zapatero el 2006- va apuntar que el procés és “irreversible”. “Ha estat molt clar a l’hora de dir que, un cop la consulta rebi el no del Congrés, tot segueix endavant”, diu un alt dirigent. Si les coses es mouen a Madrid, la intenció és aïllar-ho de la campanya europea. Mas vol una alta participació i un bon resultat que legitimin el procés.
La relació PP-CiU
“Nosaltres continuem tenint una bona relació amb CiU”, assegura a aquest diari un alt càrrec del govern Rajoy. Per l’executiu espanyol, el problema real es focalitza en Mas, a qui acusen d’haver emprès un camí de final incert, establint un cert paral·lelisme amb Juan José Ibarretxe. “Sembla que algun dels seus ja se’n comença a adonar, no?”, es pregunten amb un mig somriure de satisfacció, gens dissimulat, dirigents del PP. Per això, la Moncloa té clar que no posarà “Mas a la presó” i, en canvi, intentarà atiar les brases de les discrepàncies internes perquè facin flama amb la seva oferta. L’objectiu és que el partit, a poc a poc, busqui solucions pragmàtiques per no arribar a una declaració unilateral d’independència d’efectes imprevisibles. Així, relaxant en aparença l’immobilisme mantingut fins ara, intentaran que el procés es col·lapsi, com ja va explicar l’ARA.
La direcció del carrer Génova sap que ser menys contundents els pot restar suports electorals a curt termini, però subratllen que ells han de pensar, sobretot, en la manera de gestionar la situació “quan tot això acabi”. La “porta oberta” que oferirà el cap de l’executiu espanyol al debat del dia 8 d’abril o els dies posteriors condueix cap al ministeri d’Hisenda. La reforma del sistema de finançament autonòmic és la fitxa que haurà de jugar, amb habilitat, el ministre Cristóbal Montoro si vol que la seva operació tingui èxit. Com ha afirmat en les últimes hores el seu entorn, ell és un veterà de la política que ha teixit acords fins i tot quan ha tingut majoria absoluta per no fer-ho. Curiosament, ha estat un debat al Congrés aquesta setmana sobre el concert basc el que ha enviat senyals al govern espanyol que la carta del pacte fiscal no era paper mullat. Que, potser, hi ha marge per posar en marxa aquesta oferta que, en últim cas, divideixi el nacionalisme català si Mas no l’accepta.
La vigència del pacte fiscal
El diputat d’Unió Josep Sánchez Llibre, mà dreta de Duran, va recordar en aquest debat que a la Constitució no hi ha “res que impedeixi atorgar a Catalunya un conveni econòmic diferenciat del règim general”. I va deixar clar que la reivindicació no ha caducat: “No existeix cap precepte legal ni constitucional que impedeixi un plantejament com el que fem des de CiU”, va afirmar. Més explícit va ser el secretari general democristià, Josep Maria Pelegrí, que després del comitè de govern celebrat el 10 de març va dir que el pacte fiscal era “vigent” tal com es va aprovar al Parlament l’estiu del 2012. “Està fora de dubte que Catalunya vol tenir un millor finançament”, va afegir Pelegrí. CDC no considera incompatible la demanda del pacte fiscal amb la prioritat de la consulta.
La pilota és, ara, al terreny de la política. Fins i tot el diputat de la Unió del Poble Navarrès, antic aliat del PP, va alertar la Moncloa que no obviés la singularització. Montoro va prendre bona nota de la intervenció de Sánchez Llibre, que havia començat afirmant que per a ell havia estat un “privilegi” haver col·laborat a UCD i al CDS al costat d’Adolfo Suárez. Per insistir en una escletxa interna, alguns diputats populars esperen amb candeletes la intervenció de Duran en el debat del dia 8.
El PSOE, en canvi, té clar que no n’hi ha prou amb una millora del model per frenar el camí al 9-N. Un camí que, amb l’oferta del PP, reviscolarà el debat intern a CiU.
El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va aprofitar ahir la seva intervenció davant del consell nacional de CDC -que el va investir com a cap de llista- per fer una crida a tenir una gran participació el 25-M. “Costa més omplir les urnes que els carrers. Les llibertats, al segle XXI, es guanyen en seus parlamentàries”, va afirmar Tremosa, molt aplaudit pels quadres del partit. “Si hi ha una gran participació serà una gran nit per a nosaltres, perquè Europa ens està mirant i ens juguem que qualli el procés sobiranista”, va afegir l’eurodiputat, que va argumentar que Catalunya necessita un estat per poder “salvar” l’estat del benestar del país.