Mas acusa Rajoy de posar en perill l'estat del benestar
El president defensa davant el fòrum empresarial reunit a Sitges un projecte propi per a Catalunya
SitgesTot just fa un any, Artur Mas va aterrar a Sitges amb el pacte fiscal sota el braç. Era la seva proposta estrella i els empresaris -com va demostrar un aplaudiment pràcticament unànime- reclamaven també el nou model de finançament per a Catalunya. Ahir, però, Mas va arribar a les tradicionals jornades del Cercle d'Economia al Garraf amb un projecte que no compta amb les simpaties d'una part gens menyspreable de l'elit empresarial catalana. Què va fer el president davant d'aquest escenari? Recórrer al seu perfil mes pedagògic. "Catalunya pot ser com Àustria o com Dinamarca, i això no seria l'infern", va concloure el líder de CiU sobre la possibilitat que Catalunya disposi d'un estat propi.
No és cap novetat que Mas defensa uns Estats Units d'Europa dins dels quals, segons el seu model ideal, Catalunya seria com Massachusetts. "Però, en cas que els estats europeus no tinguin voluntat de fer això, cal plantejar-se el projecte propi", va defensar el president davant d'un auditori que, tot i aplaudir, va quedar relativament "tibat" per les paraules de Mas, segons van explicar a la sortida uns quants assistents a la cita del Cercle d'Economia.
La pedagogia del líder de CiU, que ja ha expressat en diversos actes de partit i en d'altres més privats, es basa en el fet que Catalunya té quatre possibilitats. La primera és la de seguir com fins ara -és a dir, en el "desmembrament de l'autogovern", com va definir ahir-, la segona és la del peix al cove -que no pensa reiniciar-, la tercera és la de la reforma de la Constitució -una fórmula que defensa el Cercle d'Economia però que Mas, escaldat per l'Estatut, no veu viable per la falta de voluntat de PP i PSOE- i la quarta és el dret a decidir. "Que no és la independència de facto ", va puntualitzar.
La batalla pel dèficit
Mas va posar de relleu que un any després les coses han canviat. El país ha viscut una manifestació històrica, el no de Mariano Rajoy al pacte fiscal, unes noves eleccions en què va triomfar el bloc sobiranista i un pacte CiU-ERC que inclou fer una consulta el 2014. Aquest full de ruta va tenir contestació -implícita- de Josep Piqué, president del Cercle d'Economia i exministre de José María Aznar, que va demanar al president i a la classe política en general que "no fragmentin" la societat i que deixi de ser un problema "parlar de política en família".
Al mateix temps, Piqué, que va ser president del PP a Catalunya fins a mitjans de la dècada passada, va defensar un repartiment asimètric del dèficit, el cavall de batalla a curt termini de la Generalitat. "És lògic que Catalunya demani una mínima solidaritat", va defensar el president del Cercle. No opina el mateix María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del PP, que des de Brussel·les va assegurar que no comparteix les asimetries. "Aquest és un assumpte que ha d'estudiar el Consell de Política Fiscal i Financera", va insistir la dirigent del PP.
Mas no vol plantejar una "batalla per les engrunes" en el repartiment del dèficit. "Al final qui el reparteix és qui es menja les crispetes", va denunciar en referència a un estat que en lloc de comportar-se d'una manera "madura" aboca les autonomies a un "espectacle absurd". Va denunciar que l'administració central es queda 33.000 milions dels 35.000 de marge addicional de dèficit concedit per Brussel·les. Només 2.000 milions serveixen per donar oxigen a les autonomies. Encara pitjor: l'any passat la Generalitat va aportar el 17% d'estalvi global de les administracions, tot i suposar només el 6% de la despesa. I els pressupostos? "Podem fer dues coses: enganyar o desballestar l'estat del benestar. I no farem res d'això", va dir.
Els impostos porten cua
Si hi ha alguna decisió que enervi els empresaris és apujar impostos. Es va demostrar durant el discurs de Piqué i en el torn de preguntes dels assistents, que li van retreure les alces fiscals del pacte amb ERC, la recuperació de l'impost de successions i la pujada del de patrimoni. La resposta va ser clara: no hi ha alternatives. "Hem tocat os i a partir del 2013 ja no es podrà retallar més", va admetre el president, que va denunciar l'elevat frau fiscal a Espanya, l'estat de la Unió Europea on s'és menys eficient en la recaptació de l'IVA. El missatge implícit és que amb una agència tributària catalana hi hauria menys problemes.
Potser per rebaixar tensions, Mas va revestir el seu discurs amb el mantell del "consens" en matèria econòmica però també a l'hora de plantejar el projecte propi per a Catalunya. Un projecte que ahir va presentar de la manera més pragmàtica possible davant d'un auditori no del tot favorable al procés.