Mas intenta marcar els tempos de les plebiscitàries

BarcelonaUn cop constatada la negativa rotunda del govern espanyol a abordar la convocatòria d’un referèndum vinculant, les eleccions referendàries s’esbossen com l’única via possible a hores d’ara per dirimir les majories socials sobre la independència. Superat amb èxit el 9-N, l’eventual convocatòria electoral centrava ahir la roda de trobades del president de la Generalitat, Artur Mas, amb els líders dels partits catalanistes per analitzar l’escenari obert després del procés participatiu i decidir el trajecte que cal recórrer ara. Si una cosa va quedar clara en les converses al Parlament és que Mas vol mantenir les regnes dels tempos pel que fa a una prerrogativa que li és exclusiva: la convocatòria d’eleccions. CDC, però, les vol plebiscitàries, ERC i CUP les plantegen constituents, i Unió, el PSC i ICV-EUiA les rebutgen com a alternativa a la consulta i no volen avançar. En tot cas, el posicionament que modela Mas i que farà públic el dia 24 el plantejarà com una aposta personal, “lluny de partidismes”.

Mas va plantejar tots els possibles escenaris electorals als líders d’aquestes forces. Això és, eleccions entre el gener i el febrer, en paral·lel a les municipals del maig, entre les municipals i les espanyoles del novembre o, directament, després de les estatals. Aquest últim escenari li permetria arribar al 2016 havent-se consumat ja un sotrac al Congrés que vaticinen les enquestes i que alguns actors del procés creuen que facilitaria l’entesa per convocar un referèndum pactat. Des de CDC, però, veuen aquest últim horitzó com el més improbable.

Improbable sí, però no per això menys desitjat pel PSC i Unió -que es va reunir amb Mas per separat de CDC-, que van instar a esgotar la legislatura. Tampoc ICV-EUiA avala les plebiscitàries, i va convidar Mas a buscar més aliats a Espanya i a Europa per no fer servir les eleccions com “una drecera per guanyar la consulta”, segons Joan Herrera i Joan Mena. I és que, pels ecosocialistes, “la consulta també es guanya a les municipals i a les estatals”, i les autonòmiques han de “canviar les polítiques” que CiU lidera, fer front a la corrupció i guanyar el dret a decidir, però no com a substitutiu d’un referèndum.

Herrera i Mena no ho deien en va. Perquè, per a Mas, i en general per a CDC, l’objectiu d’aquests comicis hauria de ser referendar exclusivament l’estatus polític de Catalunya, i amb el mínim nombre de llistes possibles. “Mas afirma que el que la comunitat internacional exigeix és una victòria amb majoria absoluta”, afirma una font coneixedora de les reunions. Si no fos possible la llista única, des de CDC reclamen que les forces independentistes tinguin com a únic punt al programa l’estat propi, per assimilar les eleccions a un referèndum. I res més.

Una premissa que xoca amb el plantejament d’ERC i la CUP, que comparteixen el que David Fernàndez anomena “un espai de reflexió comú” en el sentit que defensen que les eventuals eleccions referendàries han de donar resposta tant a la crisi nacional com a l’econòmica i institucional. Per fer-ho, proposen punts programàtics compartits sobre la independència, la justícia social i la lluita contra la corrupció. Si Mas i CDC veuen en el que anomenen llista unitària de país l’eina per assegurar la victòria independentista -les fonts de CDC parlaven de la llista del sí-sí, de “l’estat independent”-, ERC i la CUP consideren que aquesta fórmula no donaria resposta a la transversalitat social que acompanya el procés i no contribuiria a “maximitzar” l’adhesió social al projecte independentista. Com que entenen els comicis com a constituents, insisteixen que han d’abordar també totes les urgències socials i democràtiques del país.

En qualsevol cas, però, fonts de CDC reconeixien ahir un canvi d’actitud mútua que porta a pensar en la possibilitat d’amplis acords sobre el què, el com i, segons el criteri de Convergència, en últim terme el quan. CDC reconeix en el full de ruta d’ERC la voluntat de facilitar acords, si bé defensen un ordre diferent dels factors: plebiscitàries, declaració sobre la voluntat de ser independents, desenvolupament de les estructures d’estat en paral·lel a la negociació amb l’Estat i apel·lació internacional, i proclamació de la independència.

Un gran acte el 24 per fer públic el full de ruta

La ronda de contactes de Mas és només el primer pas per a la confecció del seu full de ruta posterior al 9-N. A partir d’ara es reunirà amb representants de la societat civil, com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, l’ANC i Òmnium, entre altres. No serà fins al dia 24 que presentarà els seus passos per obtenir un mandat democràtic. Mas vol dotar de solemnitat l’acte, ja que tindrà lloc en format de gran conferència al Palau de Congressos de Catalunya, on espera aplegar unes 2.000 persones. Entre els assistents pretén reunir representants de la societat civil i del món social, econòmic i cultural i arraconar les sigles de CDC i CiU.

Els dies previs tindrà lloc la jornada de “reflexió pública amb vocació de futur” que prepara el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, pensada com el punt de partida de la plataforma Catalunya al Centre. El 22 farà la conferència inaugural l’ex primer ministre italià Enrico Letta -que va comparar els referèndums escocès i català amb l’atemptat que va originar la Primera Guerra Mundial- i el 23 clourà la jornada el mateix Duran.