Mas busca la neutralitat d'Europa de cara al procés

Brussel·lesL aissez faire . En la fase actual del procés polític obert a Catalunya, el govern de la Generalitat busca que les institucions comunitàries es mantinguin en un segon pla. Que deixin fer. El president Artur Mas va tornar ahir a Brussel·les -setena visita des que ocupa el càrrec- amb ganes d'asserenar els ànims després de setmanes de discussions apassionades -i apassionants- sobre el futur d'un estat sobirà català al si de la Unió Europea (UE). Tots els missatges semblen ara perseguir una treva.

De fet, una cosa són els discursos oficials que arriben de la capital europea i una altra de ben diferent els que circulen entre despatxos. A l'executiu hi ha la convicció que els Vint-i-vuit no interferiran en el trajecte i que no prendran partit fins que els ciutadans hagin decidit a les urnes, ja sigui en una consulta -autoritzada o tolerada per Madrid- o a través d'unes eleccions plebiscitàries. "No és el moment que la Comissió Europea es pronunciï a fons", va admetre Mas. Ara els tempos són importants i cal destriar el gra de la palla, és a dir, diferenciar entre el que diuen els tractats comunitaris i el que es limita al terreny de les especulacions.

Sense precedents

Durant els últims dies, des de Madrid s'ha escrit molt sobre una hipotètica sortida forçada de la Unió, si bé la legislació no preveu enlloc un cas com el que està vivint el país. Per això, el president de la Generalitat va instar els eurocomissaris a "tenir l'honestedat intel·lectual i política de reconèixer que no hi ha precedents". En tot cas, hi ha episodis -com la sortida voluntària de Groenlàndia o la reunificació alemanya- que demostren que, quan ha calgut, Europa ha sabut tenir cintura política. "La solució europea no serà expulsar 7 milions i mig d'europeus", va concloure. La història ensenya que, quan han hagut de triar, els estats -que en definitiva tenen la paella pel mànec- han optat per integrar, no pas per excloure.

Inevitablement, el debat sobiranista va marcar de nou l'atenció periodística malgrat els esforços de la Generalitat per emmarcar la visita dins de la normalitat i de la gestió del dia a dia. Mas es va reunir amb tres comissaris, entre els quals el vicepresident de la Comissió i responsable d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, per abordar qüestions com l'atur juvenil, la pobresa, les polítiques d'austeritat o les pròximes eleccions europees. Al titular d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor, li va regalar una samarreta del Barça signada per Messi. Com a bon hongarès, va admetre tenir el cor dividit entre Kubala i Puskás, entre Barcelona i Madrid.

Segons va reconèixer el president, en les diverses trobades bilaterals -al dinar de treball amb Rehn hi va assistir el conseller Andreu Mas-Colell- no es va posar sobre la taula el futur polític de Catalunya, que es canalitza de manera discreta en un altre tipus de format. L'agenda a l'exterior del Govern és intensa, sovint centrada a facilitar informació directament a les cancelleries europees per contrarestar la pressió internacional que exerceix Madrid, sobretot després de la Via Catalana. No obstant, les diverses trobades d'ahir van servir per explicar de primera mà la situació catalana. Així, segons fonts presents a la reunió amb el responsable econòmic de la Comissió, es va analitzar el problema de l'accés al crèdit, el llast que suposa per a la inversió la realitat econòmica de l'Estat, i algunes de les mesures que aplica Madrid i que l'entorn del Govern veu com bastons a les rodes a la recuperació. Poder fer arribar ara aquest missatge és rellevant, tenint en compte que la Comissió supervisarà els pressupostos estatals.

Tot i subratllar el caràcter rutinari del viatge, el moment que sacseja el país apareix sempre com a paisatge de fons. En el discurs d'ahir hi havia un element que sonava nou a orelles comunitàries: "Catalunya des del primer dia ha sigut contribuent neta i sempre ha posat més diners dels que ha rebut". A més, Mas va recordar que l'economia catalana està ben posicionada als mercats internacionals. Es tractava de buscar la neutralitat apel·lant a la butxaca, en un moment en què la UE passa per moments baixos i alguns governs amenacen de llevar àncores, com el del Regne Unit.

Escoltar Catalunya

Conscient del mal moment que travessa Europa -euroescèptics i eurofòbics es musculen-, Mas va insistir de nou en la conveniència que s'escolti i no es menyspreï un "moviment d'arrel democràtica i popular", probablement sense comparació ara mateix enlloc més del continent. Economia i europeisme: dos arguments sòlids per aconseguir una treva. Res més: no cal esperar que el debat sobiranista assoleixi adhesions nord enllà. La UE viu al dia, entre la urgència i la necessitat, a ritme d'apagafocs. "Sentit comú i no irritar-se abans d'hora", va recomanar el president. Keep calm and laissez faire .