Mas no aconsegueix la unitat dels seus sobre la consulta

BarcelonaArtur Mas no ha fet passar bou per bèstia grossa. Després de reunir-se amb Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, el president ha admès que ni el PP ni el PSOE tenen ara per ara cap mena de receptivitat amb la possibilitat que Catalunya pugui decidir la relació amb Espanya a través de la consulta que CiU i ERC voldrien el 2014. Amb l'evidència damunt la taula i sense un acord (ni dins de CDC, ni amb ERC i encara menys amb Unió) sobre el pla B si Madrid no aixeca el veto a la consulta, el president apareix incapaç de frenar el debat intern. Un debat a la federació i al Govern i que impedeix que els principals dirigents, tant és si són de CDC o d'Unió, mostrin la uniformitat de discurs que fins fa poc mantenien.

La consulta encara genera consens intern -com passava amb el pacte fiscal- però ja no en concita tant decidir què cal fer quan l'Estat no l'autoritzi, impugni al TC i paralitzi les iniciatives perquè es fan d'acord amb la legalitat catalana. A Mas ningú el qüestiona en públic però els discursos d'alguns consellers (com Felip Puig, Santi Vila, Josep Maria Pelegrí o Joana Ortega, que van esmenar en diverses reunions el rumb fa dies), o els de Josep Rull i Josep A. Duran i Lleida, se situen a una distància poc aconsellable. I la situació econòmica, que es plasma en la dificultat per elaborar i aprovar els pressupostos, tampoc hi ajuda.

L'últim episodi s'ha viscut entre dos dels principals consellers del Govern i homes forts de CDC: el titular de Presidència, Francesc Homs, i el de Justícia, Germà Gordó. Tots dos formaven part de l'anomenat pinyol que va funcionar com un rellotge per aconseguir que Mas fos el substitut de Jordi Pujol, i tots dos també van integrar un equip amb poques fissures en els anys d'oposició al tripartit amb Oriol Pujol, David Madí o Joaquim Forn. Però això és història i la passada legislatura, quan Homs era secretari general de la Presidència i Gordó secretari del Govern, ja van sorgir tensions. "Ja no formen part de la mateixa família", diuen a CDC, i afegeixen: "Això pot ser que només sigui el principi [de les disputes]". Ells sostenen que la relació és cordial.

Consulta "sí o sí"

Les tensions són polítiques, tot i que cap dels dos no s'aparta del credo sobiranista. Així, mentre que Gordó va desorientar tothom en afirmar, dilluns, que la consulta només es podria fer si és legal (el conseller desconfia de l'èxit i la utilitat d'una consulta sense aval de l'Estat, com els referèndums locals que es van fer entre el 2009 i el 2011) i obre la porta a debatre el pla B, Homs busca embridar el debat. Ahir va picar la cresta al seu company després d'una reunió de l'executiu en què, segons les fonts consultades, ningú va parlar de les discrepàncies recents.

Preguntat sobre si Mas manté l'aposta per la consulta "sí o sí" -una expressió que va fer servir al debat d'investidura-, Homs va ser taxatiu: "Sí. El rumb es manté i els acords són els que són". Amb seguretat, l'ara home fort a Palau intenta evitar que el debat del pla B els desbordi, cosa que tampoc vol Mas. Les instruccions són insistir que cal ampliar la majoria Catalunya endins per carregar-se d'arguments i de força davant Madrid. I si el 2014 es constata que no hi ha res a fer -moment en què ERC ja no se sentirà obligada pel pacte actual- llavors es debatrà què cal fer. De moment, Mas va confessar diumenge que no vol una declaració unilateral d'independència, cosa que el duria a esgotar la legislatura amb altres socis havent deixat de banda l'estat propi o a convocar eleccions plebiscitàries.

La resposta d'Homs a Gordó era molt esperada pels dirigents convergents. "El discurs del conseller de Justícia va generar desconcert", deia ahir un alt càrrec nacionalista. "N'hi ha que ens hem quedat més tranquils després de la resposta del conseller de la Presidència", sostenia un altre. CDC és un bloc pràcticament monolític en favor de l'estat propi, però existeixen opinions diferents sobre l'estratègia a seguir. Per això Gordó, amb la seva apel·lació al diàleg amb Madrid, va contribuir a aixecar la cella d'alguns quadres que, tot i estar compromesos amb la consulta, no descarten fórmules més expeditives de cara al futur.

Conversa Gordó-Homs

Davant d'aquest panorama, Homs va voler jugar la carta de la unitat. "No hi ha fissures", va tranquil·litzar. Desconeixia que Gordó faria aquell tipus de discurs dilluns, i tots dos ja en van parlar ahir. El titular de Justícia també en va parlar amb els pesos pesants de CDC, a qui va assegurar que s'havien "malinterpretat" les seves paraules. Malinterpretat o no, el discurs de Gordó va obligar Homs a fer una resposta que recordava més un matís -gens inusual- a algun dirigent d'Unió o d'ERC que no pas a un company de files. "Ens remetem als acords signats: el programa electoral de CiU, el pacte amb ERC i les dues declaracions del Parlament", va enumerar dins d'una resposta calculada.

El diàleg amb Madrid s'ha de fer, per Homs, en paral·lel amb la feina per assegurar que la consulta es farà en qualsevol cas. El diàleg és, per cert, un dels conceptes més interioritzats per Gordó, que no veu viable la consulta sense acord. "És compatible aquest diàleg amb els acords que ens manen disposar de tots els marcs legals possibles al nostre abast", deia Homs. Un argumentari plenament basat en el pacte de legislatura CiU-ERC i en el full de ruta que tenen a Palau.

Duran se'n desentén

Mentre Homs i Gordó discrepaven, Duran aprofitava una entrevista a RNE per assegurar que "CiU mai ha fet una proposta independentista". Ho deia la setmana que CDC ha llançat una campanya per l'estat propi, a la qual Mas va donar el tret de sortida a Pallejà. Duran considera que tot es redueix al dret a decidir i que això no és independència, "una paraula que mai ha sortit de la boca de Mas". El líder d'Unió va insistir, a més, que el suport europeu a l'estat propi és escàs.

Duran és una de les dianes preferides d'Oriol Junqueras, president d'ERC. Junqueras sempre demana "lleialtat" al líder d'Unió i ahir també a Gordó. "Dono per descomptat que els consellers seran lleials al president", va dir el republicà a TV3. Admetent que d'aquí al 2014 difícilment Madrid s'hi posarà bé, i sense un pla B damunt la taula, Mas té dificultats perquè tothom vagi a l'hora.