Mas colla Rajoy amb el cas escocès

BarcelonaL’atmosfera al Palau de la Generalitat recorda les decisives setmanes prèvies a les eleccions convocades de manera anticipada per al novembre del 2012, un cop els carrers de Barcelona havien empès el Govern cap al sobiranisme. La premsa estrangera segueix amb atenció tots els passos d’Artur Mas, i les compareixences que fa el president alternen català, castellà, anglès i francès. Aquest interès dels mitjans internacionals en el procés català -que entrarà de manera imminent en la fase clau amb la firma del decret de convocatòria- fa que el líder de CiU ho aprofiti per redoblar la pressió a Mariano Rajoy perquè atengui les demandes catalanes i permeti la consulta, de la mateixa manera que David Cameron va entomar el referèndum escocès. “Un veritable demòcrata no bloquejaria la consulta”, va indicar Mas, que tot i el nodels escocesos a la independència troba “reforçat” el procés català.

De fet, el dirigent nacionalista va agafar-se al noescocès per reptar Rajoy a tolerar la consulta catalana. “¿Veieu com quan deixes votar pots guanyar? Si l’Estat defensa el no, aquesta opció pot vèncer”, va assenyalar Mas. La intenció del president és fer evident davant la comunitat internacional -que arrufa el nas davant del repte plantejat a Catalunya- i del govern espanyol que “votar uneix i no separa” -es va agafar a l’alta participació escocesa per exemplificar-ho- i que el que precisament divideix és prohibir el 9-N. Mas va tornar a insistir que està disposat a seure a la taula de negociació amb Rajoy per acordar els termes de la consulta. De moment, però, el PP es manté immòbil, tot i que diverses veus del Govern mantenen l’esperança en una oferta.

Tot i voler mostrar una valoració positiva del resultat a Escòcia, Mas no va ser capaç d’amagar la seva decepció per l’aspecte central de la votació escocesa. La victòria del no impossibilita que es constitueixi un nou estat dins la Unió Europea, un escenari que al Palau de la Generalitat esperaven per establir un precedent d’ampliació interna europea. “S’hauria desmuntat l’argument que defensa el PP i que situa Catalunya per sempre fora del club comunitari”, sostenien ahir fonts nacionalistes. Si hi ha un cas pròxim en el calendari d’ampliació interna serà el català, va defensar Mas.

El president també es va encarregar de valorar el sospir d’alleujament que la negativa dels escocesos a independitzar-se va provocar a la Moncloa. Rajoy va quedar satisfet pel no, i Mas li va fer tres preguntes -retòriques- en roda de premsa: “¿Catalunya és menys nació que Escòcia? ¿Té menys majoria parlamentària a favor del referèndum? Té menys mobilització social?” La comparativa amb el cas escocès sempre ha sigut jugada pels estrategs de Mas, i es vol estirar el fil a les portes del decret de convocatòria.

No va ser l’únic dirigent de CiU que va valorar el noescocès. Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, va remarcar que Cameron sí que havia ofert una tercera via i va lamentar que Rajoy no posi damunt la taula cap alternativa. Duran també va aprofitar la seva primera carta web posterior a les vacances per carregar contra ERC, a qui va acusar de posar en “perill” la unitat pel 9-N.

Rajoy, “en evidència”

Els republicans van defensar ahir que l’únic que queda “en evidència” després del referèndum escocès és el president espanyol. Així ho va defensar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, mentre que el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, feia servir un argument similar: “És el veritable perdedor”. Carina Mejías, de Ciutadans, va indicar que la UE ha sortit “molt més reforçada” de la negativa escocesa i va assenyalar que el triomf del noha decebut “els que pensaven que podia afavorir el seu projecte de divisió”.

Paraules que arriben en vigílies que Mas firmi el decret de convocatòria del 9-N i el procés català entri en una fase del tot inèdita.

El PNB creu que el PP “no ha entès res”

El president del PNB, Andoni Ortuzar, va assenyalar ahir que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, “no ha entès res” del que ha passat a Escòcia i va afegir que “l’important és que els escocesos, i només ells, han pogut votar i decidir el seu futur “. Després de ressaltar que el resultat del referèndum és competència únicament dels escocesos, va insistir que “el més important, vist des d’Euskadi, és l’exercici democràtic d’un poble que ha pogut decidir el seu futur en llibertat i sense cap condició mitjançant un acord entre governs diferents”. “Aquest és el model que al PNB li agradaria que pogués estar vigent aviat a Euskadi”, va apuntar en unes declaracions a Edimburg (Escòcia) difoses pel partit nacionalista. Ortuzar es va preguntar per què catalans i bascos no poden decidir per si mateixos, de la mateixa manera que els escocesos, independentment que els ciutadans es pronunciïn a favor del sí o del no, i va opinar que aquesta aspiració “no li entra al cap a Rajoy”. La bandera escocesa va onejar aquests dies en diversos ajuntaments biscaïns governats per Bildu i pel PNB arreu d’Euskadi, com és el cas de Sestao i Durango, per donar suport al referèndum escocès de dijous.