Mas busca seduir França per vèncer els recels cap a l'estat propi

París"Per a nosaltres Françaés un país capital i estratègic". Amb aquesta declaració d'intencions va rubricar Artur Mas el seu viatge de 24 hores ahir a París. L'objectiu de la visita era la internacionalització de l'economia, però el paisatge de fons és sempre, inevitablement, la transició nacional catalana. I a la capital francesa es va evidenciar que ara els negocis poden ser una bona via per provar d'estovar les resistències que l'agenda sobiranista encara desperta en els estats europeus.

A petició del president de la Generalitat, el viatge va incloure una trobada amb Guillaume Pepy, el president de l'SNCF, l'empresa pública ferroviària francesa. La companyia no perd de vista la temptadora possibilitat d'ampliar el negoci cap al sud, aprofitant la liberalització del sector. De fet, ja ha anunciat un acord per entrar en l'accionariat de la catalana Comsa, adquirint el 25% de la seva filial Comsa Rail Transport. Segons Mas, es tracta de "tenir la porta oberta de cara a un futur que no serà immediat", ja que la reglamentació del govern espanyol "complica" les coses. Però cal estar preparat per quan es desplegui el ventall per triar operadores. Mas es va mostrar disposat a negociar perquè l'SNCF pugui assumir algun dia les rodalies de Barcelona quan acabi el compromís amb Renfe, el 2016. Ara bé, també va recordar que no és l'únic candidat, que ja ha explorat el terreny amb els ferrocarrils italians i "probablement" ho farà amb alguna companyia alemanya.

No va ser l'única picada d'ullet a França, de qui va recordar el fort pes que té en l'economia catalana, començant pel turisme. Per això va fer una crida als ciutadans de Catalunya a "no perdre el francès", un idioma que pot servir per comunicar-se amb 65 milions de francesos -a més d'una part de belgues i suïssos- i també als països del nord d'Àfrica que tenen aquesta llengua com a habitual. El comentari tenia ressonàncies d'aquella proposta d'adhesió de Catalunya a l'espai de la francofonia que fa temps va proposar Pasqual Maragall; ara és vist com una manera de no deixar escapar cap oportunitat de feina.

Políticament, tota aquesta ofensiva s'emmarca en l'intent de buscar complicitats per rebaixar els recels cap al procés català en un estat amb una forta tradició jacobina. França pot ser clau en la nova etapa política, no només per una qüestió de veïnatge sinó per la influència en el si de la UE quan arribi l'hora dels pronunciaments comunitaris. El Govern prova d'avançar-se i llimar diferències amb un executiu, el del socialista François Hollande, que tem l'efecte contagi que la independència de Catalunya podria tenir sobre territoris que avui formen part del seu estat. En públic, Mas va treure-hi ferro tot assegurant que la fase de la pressió internacional no ha arribat. "Encara no s'ha acabat la primera part del partit" del 2013, que consisteix a esgotar totes les vies de negociació amb Madrid per fer una consulta pactada. Aquest és el mandat del Parlament. Posant-se la bena abans de la ferida ja avisa que no ens podem fer gaires il·lusions, perquè "la collita no serà bona".

Sopar frustrat amb un ministre

El viatge va ser intens a l'hora de fer contactes empresarials, incloent-hi una recepció a la delegació catalana a París. El punt amarg el va posar el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, president de la Conferència de les Regions Perifèriques i Marítimes d'Europa, que va cancel·lar el sopar previst amb Mas. La Generalitat ho va atribuir a problemes d'agenda i va negar que fos per pressions espanyoles, com va denunciar ERC, i va recordar que la iniciativa de reunir-se havia estat del polític francès, amb qui han acordat trobar-se més endavant a Barcelona. Le Drian ha exercit d'interlocutor habitual, i s'ha reunit dues vegades amb la vicepresidenta Joana Ortega en l'últim any. La roda de premsa de Mas tampoc va despertar gaire expectació entre els mitjans francesos. Totes les preguntes van venir de la premsa catalana i espanyola.

Durant el viatge no va aflorar la qüestió del transvasament del Roine, que CiU no ha descartat mai i que donaria a França un fort control hidrogràfic de Catalunya. El camí per convèncer Europa és llarg i els recursos es dosifiquen. Segons Mas, si bé la batalla es veu clara a fora i s'aposta per un acord entre Barcelona i Madrid, la creació d'un nou estat encara genera recels.