Madrid no es creu la consulta
Els cercles de poder creuen que Mas ho deixarà córrer per evitar un referèndum al marge de la llei
Madrid"Els empresaris estan molt més tranquils ara que abans de les eleccions. Han perdut la por". Amb aquesta sinceritat explicava fa uns dies un diputat català amb molta experiència al Congrés la percepció que es té als cercles de poder madrilenys del procés sobiranista a Catalunya. La sensació generalitzada a Madrid, segons diferents testimonis consultats per l'ARA, és que Artur Mas ha quedat molt debilitat després dels comicis del novembre -en què CiU va perdre 12 escons-, que el pacte amb ERC corre riscos evidents de saltar pels aires, i que, malgrat la pressió dels republicans, Mas difícilment s'atrevirà a celebrar una consulta al marge de la llei. Com que també hi ha coincidència en el fet que el govern de Mariano Rajoy seguirà brandant la Constitució i no permetrà un referèndum legal, la conclusió majoritària aquests dies a la capital espanyola és que la consulta, si es basa en una pregunta clarament sobiranista, no se celebrarà l'any vinent -com van acordar CiU i ERC- ni tampoc probablement més endavant.
El clima que es respira -això sí amb diferents matisos- és que Mas apostarà per centrar-se en la sortida de la crisi i posposarà la seva intenció de preguntar als catalans sobre el seu futur, mirant de fer equilibris per mantenir vigent el seu compromís electoral i l'entesa amb els republicans. L'esperança dels poders i l'executiu espanyols és que retardant la consulta, i amb l'arribada de la recuperació econòmica, el president català es repensi el seu full de ruta i ho deixi córrer. "Si no pots pagar nòmines, com t'endinsaràs en aquesta aventura? Primer has de sobreviure", es comenta en cercles polítics. No hi ha dubte que Rajoy és molt conscient que només la Moncloa pot pal·liar, amb préstecs, l'asfíxia financera de la Generalitat.
Buscar solucions més factibles
L'exdirector del diari Abc José Antonio Zarzalejos és un dels que creu que Mas posposarà la consulta perquè l'Estat no l'autoritzarà si es basa en la declaració de sobirania aprovada pel Parlament. "Ho deixarà com un objectiu a llarg termini per anar negociant sobre bases realistes. CiU i ERC no renunciaran al seu compromís, però ajornaran la consulta sense data fixa per assolir èxits factibles a curt termini", assegura el periodista, que admet que això pot provocar que els republicans trenquin amb la federació i es convoquin eleccions anticipades.
No obstant, com publicava ahir l'ARA, el cap del Govern ha garantit al líder d'ERC, Oriol Junqueras, que la seva recent reunió amb Rajoy no li ha fet variar el full de ruta pactat. De fet, també hi ha algunes veus a Madrid, encara que poques, que avisen que Mas haurà de "salvar la cara" i complir la promesa del dret a decidir, i que la pressió d'ERC el pot "radicalitzar".
Pel comentarista polític Fernando Ónega, la consulta s'hauria d'endarrerir fins a aconseguir un "paraigua legal" perquè creu que així guanyaria "rigor i seguretat", però alhora admet que aquest marc legal és gairebé impossible. En aquest sentit, insta Mas a anar pensant un "pla B" per resoldre el "conflicte" que li suposarà mirar de fer efectiu el compromís de la consulta un cop constati que serà al marge de la llei. Ónega hi veu dues opcions: preguntar al poble en forma d'una "enorme enquesta" sense caràcter legal o convocar eleccions plebiscitàries.
Zarzalejos, per la seva banda, dibuixa dos escenaris més, completament oposats. En el més desafiant, que el Parlament aprovi una declaració unilateral d'independència, un fet que considera que habilitaria l'ús de l'article 155 de la Constitució, que permet suspendre l'autonomia. I en l'altre, que la Generalitat i l'Estat acordin canvis en matèria competencial i financera que no vulnerin els articles 1 i 2 de la Constitució -que estableixen la indissoluble unitat d'Espanya- i que aquestes modificacions siguin ratificades en un referèndum legal. Això suposaria que Mas s'oblidés del dret a decidir i es conformés amb una millora de l'autogovern.
"Un clima fictici de diàleg"
Des del govern espanyol se celebra el "canvi de discurs" de la Generalitat a favor del diàleg amb la Moncloa, que va reclamar Mas als seus consellers en la reunió de fa dues setmanes a Pedralbes i que va culminar en la trobada amb Rajoy fa uns dies a Madrid, la primera des dels comicis del 25-N. Un viratge que l'executiu atribueix a les "reflexions sensates" de la Generalitat, com les paraules de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que fa uns dies va dir que la prioritat ha de ser la crisi i que la consulta es pot posposar més enllà del 2014.
Malgrat aquesta suposada aproximació, Rajoy va tornar a deixar ben clar a Mas que no hi ha marge legal per al dret a decidir. Un fet que, segons Zarzalejos, demostra que el clima de diàleg és un "miratge", perquè es basa només en afers econòmics "lògics", com la flexibilització dels límits de dèficit, i no suposa que hi hagi "més comprensió política". El mateix opina el veterà diputat català citat més amunt. "És un clima fictici", afirma. Això sí, creu que el debat sobiranista ha obert els ulls a Rajoy i als empresaris: "S'han adonat que si Catalunya té problemes se'n ressent tot Espanya". Però de la consulta, ni parlar-ne.
