L'ombra d'Escòcia plana sobre la data catalana

BarcelonaDesprés de la manifestació de la Diada del 2012, que va fer sortir al carrer 1,5 milions de persones per la independència, i del cop de porta de Rajoy al pacte fiscal, quan Artur Mas va convocar eleccions anticipades poc es podia imaginar el rumb que prendrien els esdeveniments. Lluny de la majoria absoluta que anhelava CiU, Mas es veia abocat a un acord amb ERC que el forçava a comprometre el 2014 com a data òptima per al referèndum, tret que els dos signants de l'acord es posessin d'acord per endarrerir-lo.

La situació d'emergència social i nacional -la mateixa cara de la moneda, per Mas- ha fet precipitar el debat sobre si la sortida passa per accelerar el procés d'emancipació o si, contràriament, recomana ajornar-lo. Però amb l'anunci, dijous passat, de la data del referèndum escocès el 18 de setembre del 2014, al debat s'hi afegeix un nou factor: ¿la consulta catalana hauria de ser abans o després que la d'Escòcia?

"Si guanyés el no a Escòcia, i la consulta catalana fos després, podria tenir efectes negatius", defensa la catedràtica d'economia pública Núria Bosch, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En qualsevol cas, Bosch és partidària de fer el referèndum d'autodeterminació de Catalunya o abans del d'Escòcia -on la demoscòpia apunta un suport social a la independència que amb prou feines arriba al 30%, en contraposició amb el suport del 50% de Catalunya- o, si és després, ben allunyada, però en cap cas immediatament després, per evitar la influència que podria tenir en els indecisos d'última hora. En canvi, el professor de ciència política de la UPF Ferran Requejo aposta per la possibilitat de fer coincidir la consulta catalana el mateix dia que l'escocesa, per "l'efecte europeïtzador" que podria tenir per a la causa catalana. Com Bosch, Requejo -que també és membre del Consell de Transició Nacional- alerta que "el que no tindria cap sentit" seria convocar la consulta catalana -"si es pot arribar a fer", afegeix- "immediatament després" que la d'Escòcia; "i abans ho veig molt difícil", conclou.

Emergència social i consulta

Sigui com sigui, Requejo admet que si la situació d'ofec financer de la Generalitat no s'atura i la situació s'arriba a fer insostenible del tot, "podria ser que s'hagués de plantejar la ruptura de la legalitat espanyola abans", si bé no ho veu l'escenari més probable, perquè a l'Estat "tampoc li interessa". Tenint en compte que consellers com Santi Vila han alertat que la Generalitat pot tenir seriosos problemes per pagar les nòmines passat l'estiu, ERC ha posat damunt la taula fins i tot la possibilitat que a finals del 2013 s'hagin de precipitar decisions transcendents. I l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha assenyalat el maig del 2014 com a data límit.

Per Núria Bosch, no ha de ser tant la situació financera de la Generalitat, ni efectivament la consulta escocesa, el que determini quan s'ha de consultar els catalans sobre el futur polític del país, sinó que el plantejament òptim és convocar a les urnes quan la victòria folgada del sí estigui garantida. Precisament, en aquesta línia treballa l'ANC, que mobilitza més de 30.000 activistes. La segona assemblea general de l'organització, la setmana passada, va acordar engegar la maquinària sectorial i territorial en el procés de diàleg intern per assolir el màxim suport social al procés per preparar-se per si s'acceleren els esdeveniments aquest 2013. La seva presidenta, Carme Forcadell, té molt clar que, sigui a través d'un referèndum o d'una declaració unilateral d'independència, el termini màxim fins al qual pot esperar el país és el maig del 2014, quan hi ha convocades eleccions europees. "S'ha demostrat que, a diferència d'Escòcia, a Catalunya no ens deixen fer un procés tranquil". El debat es precipita.