L’escàndol dels sobresous a la FMC fa caure Bustos

BarcelonaMalversació de fons públics, tràfic d’influències, delicte contra l’administració pública i omissió del deure de perseguir delictes. Aquesta és la motxilla d’imputacions que carrega l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos des de l’esclat del cas Mercuri. Mentre la presumpta trama de corrupció urbanística ha assenyalat principalment el seu nom i el seu entorn, s’ha anat mantenint en un segon pla com a regidor sense cartera al consistori i cobrant un sou d’uns 83.000 euros anuals de la Diputació de Barcelona. Però la sortida a la llum del cas dels presumptes sobresous cobrats a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) durant la seva presidència per part de 44 alcaldes, una vintena dels quals són del PSC, ha sotmès Bustos a una olla de pressió que ha acabat posant punt final a la seva carrera política.

“Tota persona té un límit i la meva família i jo hem arribat al nostre”, va dir ahir l’exalcalde en un comunicat per anunciar que tirava la tovallola definitivament. Després d’haver renunciat a l’alcaldia, als càrrecs orgànics al partit i a la presidència de la FMC fa poc més d’un any, ara deixa del tot la política i, per descomptat, els càrrecs institucionals que fins ara s’ha resistit a abandonar: el de regidor i l’escó provincial a la Diputació de Barcelona, on és adjunt a la vicepresidència cinquena. Ho fa, però, defensant de nou la seva innocència i assegurant que té la consciència tranquil·la. “Mai he utilitzat la política per enriquir-me en benefici propi”, va insistir, i va afegir que s’està posant en dubte “injustament” la seva honorabilitat posant-lo “al mateix sac” que els que evadeixen milions d’euros en paradisos fiscals.

La pressió interna

Bustos admet que la peça separada que ha obert la jutge del cas Mercuri per investigar els “sous disfressats de dietes” de la FMC, una entitat governada majoritàriament pel PSC, ha estat el detonant per marxar del tot. I és que aquesta peça que ha acabat esquitxant tots els partits -ja han anunciat que retornaran les retribucions rebudes- afecta especialment el seu. Dirigents socialistes que fins aleshores havien exhibit “respecte” pel procés judicial i la situació de Bustos han assegurat que se senten “enganyats”.

I ara que fins i tot la Fiscalia Anticorrupció ha anunciat que hi podria haver imputacions, han augmentat les pressions internes perquè qui va dirigir la FMC durant nou anys surti del mapa polític definitivament i n’assumeixi la responsabilitat juntament amb el secretari general de l’entitat, Adolfo Moreno, que va ser cessat divendres passat. El mateix Miquel Iceta, líder in pectore del PSC, va defensar ahir hores abans de l’anunci de Bustos que tot dirigent públic imputat havia de posar a disposició del partit el seu càrrec.

“En cap cas eren sobresous encoberts”, va defensar ahir Bustos, que va insistir que les remuneracions es van rebre per feines efectuades, malgrat que la jutge considera que no estan “justificades”. Segons ell, les converses intervingudes policialment sobre aquest cas i en les quals ell demana a Moreno que es digui que no rep cap sou no tenien com a objectiu “mentir sobre la manera de percebre els pagaments”, sinó evitar que sortissin publicades les retribucions per “evitar la fàcil i comprensible demagògia sobre el que cobren els polítics”. Amb tot, assegura, fa el pas de marxar de la política per no “perjudicar” els seus companys del PSC i d’altres partits.

“Tu tens cada mes una transferència. Ho sabran, joder, i el dia que t’enganxin amb una mentida així t’enfonsaran”, l’havia advertit Moreno en aquestes trucades intervingudes. I, justament, aquest és el cas que l’ha fet caure definitivament. Amb tot, els informes policials que recull el sumari de Mercuri apunten nombroses conductes presumptament delictives de l’exalcalde. Des de la suposada supressió de multes a familiars seus fins al pagament amb diners públics de viatges privats i les maniobres per modificar un concurs públic a Montcada i Reixac per situar-hi un ex alt càrrec del tripartit, un cas que va esquitxar el diputat Daniel Fernández, el número 2 de Pere Navarro.

Els empresaris implicats en la presumpta trama urbanística -la causa principal de la investigació de la qual no han parat de sortir casos derivats- anomenaven Bustos el gran cap, un sobrenom que il·lustra els tentacles que va consolidar per dominar la ciutat vallesana que va governar durant quasi 14 anys.

Durant aquest temps també es va consolidar com a dirigent de pes a la seu del carrer Nicaragua. Durant l’època del primer tripartit, va ser vox populi que l’exministre José Bono el va sondejar juntament amb Celestino Corbacho per refundar el PSOE si les tensions amb ERC anaven a més i Pasqual Maragall no afluixava amb l’Estatut.

Ara, però, Manuel Bustos diu el seu particular i definitiu adéu reivindicant la seva innocència i denunciant que és víctima d’una “persecució” que, algun dia, segons ell, sortirà a la llum. Perquè hi ha una misteriosa raó, apunta, per la qual el seu telèfon va ser punxat. Sigui com sigui, el que un dia va ser conserge del teatre La Faràndula de Sabadell i d’allà va passar a tenir la clau de l’ajuntament tanca del tot el seu pas per la política deixant com a llegat una ciutat que clama per sortir del mapa de la corrupció.

ERC abandona la cúpula de la Federació

Com ja va fer divendres CiU, la permanent d’ERC va decidir ahir abandonar també “de manera immediata” els càrrecs de govern que ocupava a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) després que transcendís l’escàndol del pagament de suposats sobresous camuflats. Els republicans, a més, van exigir la convocatòria “imminent” d’una assemblea general de la FMC perquè nomeni una gestora provisional que encarregui una auditoria externa de l’entitat.

Més enllà d’això, els republicans volen que l’escàndol vinculat a la suposada trama corrupta de l’expresident de l’entitat municipalista, Manuel Bustos, que ha esquitxat 44 alcaldes del PSC, ERC, CiU, ICV-EUiA i PP serveixi per sacsejar l’associacionisme municipalista. Per això, la portaveu d’ERC, Anna Simó, va considerar que ha arribat el moment de bastir una “única entitat municipalista” nacional catalana en substitució de les dues actuals -la Federació i també l’Associació Catalana de Municipis- i que estigui sotmesa al control públic. La permanent d’ERC considera que la gestora provisional que hauria de sortir de l’assemblea general que exigeixen hauria d’impulsar el procés per bastir l’eventual nova entitat.