L’anticatalanisme sobtat de Fabra

València“Aquí el que es parla és valencià i no una altra cosa!”, deia exaltat dissabte el president del PP valencià i de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, en la cloenda d’un acte amb alcaldes del PP. Unes paraules que no tenen res a veure amb unes declaracions emeses per TV3 del febrer del 2011 en què el llavors alcalde de Castelló de la Plana reconeixia que “hi ha persones en el límit de les dues comunitats autònomes [País Valencià i Catalunya] que parlen el mateix”.

Malgrat la contradicció entre les dues declaracions, els gairebé tres anys que han passat des que va accedir a la presidència de la Generalitat i canviés Castelló de la Plana per València com a escenari polític sembla que han estat suficients perquè Fabra hagi abandonat les seves creences sobre la unitat de la llengua i s’hagi rendit als sectors del seu partit que des de fa dècades alimenten la confrontació identitària amb Catalunya i el fins ara rendible secessionisme lingüístic com a part de la seva estratègia electoral.

Si es mira enrere, la metamorfosi del president és evident. No té res a veure el Fabra actual amb el de la seva etapa com a alcalde. Tot i que llavors tampoc usés el valencià més que en actes oficials en què llegia els discursos, la seva acció política no va posar mai en dubte la unitat de la llengua. De fet, com a alcalde, Fabra va defensar que es declaressin Bé d’Interès Cultural les normes de Castelló del 1932, que reconeixen que valencians, catalans i balears comparteixen idioma. També va dedicar una plaça de la ciutat a la normativa ortogràfica que van firmar, entre altres persones, Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, encara que queden alguns en el PP valencià que es resisteixen a acceptar-la.

Gestos valencianistes a Castelló

Durant el seu mandat com a alcalde també va presidir la Fundació Huguet i fins i tot li va cedir un espai a la Casa de Cultura municipal a l’Institut d’Estudis Catalans. Ara, però, ningú s’imagina a Fabra aprovant alguna d’aquestes mesures.

Ja com a president de la Generalitat Valenciana totes les decisions que ha pres respecte a temes identitaris no han tingut res a veure amb la línia que va mantenir com a alcalde. Des del juliol del 2011 -moment en què va succeir Francisco Camps, socarrat per la corrupció- ha defensat a les Corts la prohibició dels termes País Valencià i català en les iniciatives parlamentàries, va donar el vistiplau a presentar una proposició no de llei -que mai va arribar a debatre’s- que fixava l’origen del valencià en temps dels ibers i ara ha engegat tots els mecanismes al seu abast per convèncer l’Acadèmia de la Llengua que no pot reconèixer que català i valencià són el mateix, malgrat que fa tres anys reconeixia que la gent de Sant Rafel del Riu, als Ports, i la d’Ulldecona, al Montsià, parlen “igual”.

Tampoc ha fet gaire per aconseguir que TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià com defensava i, fins i tot, ha estat còmplice de l’expedient sancionador del ministeri d’Indústria que ha obligat a tallar el senyal de Catalunya Ràdio, en remetre ràpidament a Madrid la denúncia d’un grup blavero.

Així doncs, ¿Fabra ha mostrat ara la seva veritable cara o ha patit un canvi en els últims anys? El portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu, el coneix prou. Diu que és una persona “pragmàtica” que sempre s’havia mantingut “al marge” dels conflictes identitaris promoguts des de València. A part del fet que a Castelló l’anticatalanisme i el debat lingüístic són gairebé marginals, Fabra mai va fer del blaverisme una bandera perquè “li és aliè”. “Ell mai ha parlat valencià”, explica Nomdedéu. Tot i que pugui semblar una contradicció, el nacionalista no dubta a qualificar Fabra d’“anticatalanista”, encara que en el seu cas sigui “des d’un vessant espanyol”.

La cortina de fum blavera

Una definició que comparteix el periodista Francesc Viadel: “L’anticatalanisme forma part de l’ADN del PP”. Per això no li sorprèn “gens” que Fabra i el seu partit “intentin excitar d’alguna manera el seu electorat més anticatalanista per intentar tapar la corrupció i la seva gestió”. Viadel recorda que aquesta estratègia l’ha repetida el PP sempre que s’ha vist “en un moment de dificultat abans d’unes eleccions”, encara que dubta que ara li doni gaires bons resultats.

Aquest cop Viadel creu que la campanya està orquestrada a parts iguals pel PP valencià i l’espanyol, ja que cal tenir en compte el procés català. Per al periodista, el PP pretén amb els seus missatges contra el Principat “fer un cordó sanitari” per “afeblir la comunitat lingüística” catalana i “evitar que s’escampi” el valencianisme polític.

Reconèixer la unitat de la llengua és “extravagant”

Que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), un ens científic, reconegui la unitat de la llengua catalana és una “extravagància” a ulls del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat del País Valencià. Ahir es va fer públic el dictamen no vinculant que l’òrgan consultiu va elaborar a instàncies de l’executiu d’Alberto Fabra sobre la legalitat de la definició del valencià aprovada per l’AVL; una resolució que considera que no s’“acomoda” al que estableix l’Estatut d’autonomia vigent, que “blinda, com a llengua, el terme valencià ”. El Jurídic Consultiu explica que la definició és jurídicament “extravagant” perquè l’AVL s’“extralimita en les seves funcions en atribuir a la llengua valenciana un àmbit territorial diferent i més ampli del que assenyala l’Estatut d’autonomia”. En altres paraules, censura la definició perquè diu que el valencià que es parla a Catalunya o a les Illes Balears “rep el nom de català ”. La conselleria de Cultura va enviar ahir una carta al president de l’Acadèmica instant-lo a modificar la definició al diccionari, però de moment els acadèmics han pres la decisió de mantenir-la tal com es va aprovar.

Preocupació pel vot blavero descontent

Al PP estan preocupats perquè saben que tenen una important fuita de vots com a conseqüència de la crisi, la corrupció i el desgast de Fabra i Rajoy. Fins i tot en tenen del sector blavero, un dels més fidels, i per això intenten aturar-lo amb campanyes com la de l’AVL. La implantació de Ciutadans pot fer que el vot xuclat al seu dia de l’antiga Unió Valenciana surti del PP per buscar un nou espai polític. Al partit d’Albert Rivera se li han de sumar les opcions d’UPyD i el recent creat Vox. Tots ells combaten el “pancatalanisme”.