L’AVL, en el punt de mira de Fabra

València“Lamentablement en les Corts Valencianes tenim diputats de l’esquerra que pugen a la tribuna a proclamar que parlen català i que passen més temps mirant als veïns del nord i donant suport a cadenes independentistes que sentint-se orgullosos de ser valencians”. Aquesta frase, pronunciada ahir pel viceportaveu del PP al Parlament valencià, Rafael Maluenda, és l’última mostra del recurs a un clàssic de la dreta valenciana: l’anticatalanisme. El PP valencià sembla disposat a reobrir el debat identitari per intentar mobilitzar el seu electorat i provocar dubtes sobre l’esquerra, que aspira a governar després de les eleccions del maig. Però en aquesta estratègia ha topat amb un òrgan que ells van ajudar a crear: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Dimecres el conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, va va carregar contra l’AVL per haver reconegut la unitat del català. Concretament, el representant de la Generalitat Valenciana va criticar la institució estatutària per no haver fet cas de la recomanació del govern de canviar la definició de valencià del seu Diccionari normatiu. L’executiu valencià ha mirat de convèncer sense èxit durant sis mesos els acadèmics perquè modifiquessin la definició de valencià que diu que és la “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears [...], llocs on rep el nom de català ”.

Fora del consens

Per Santamaría, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria “abandonat la posició de consens” que va justificar la seva creació i ara, amb els diferents dictàmens que des del 2005 avalen la unitat lingüística i la definició de la llengua del 2014, hauria creuat la línia “que separa la defensa de la singularitat del valencià d’un procés d’integració lingüística i cultural que no és compartit ni està emparat per la majoria de la societat valenciana”.

Aquestes declaracions se sumen a les que mesos enrere van fer el llavors conseller i secretari general del PP valencià, Serafín Castellano, i altres diputats del PP valencià qüestionant l’existència de l’AVL, i al bon tracte que dispensa la Generalitat Valenciana a la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana, amb la participació freqüent de consellers en els seus actes i la concessió de generoses subvencions (89.000 euros el 2014). Tot plegat apunta que alguns sectors del PP voldrien desmantellar l’AVL, igual que ja han fet amb Canal 9. El problema és l’alt grau de protecció que té la institució. Si els plans del govern de Fabra fossin aquests, la Generalitat necessitaria reformar l’Estatut d’Autonomia, cosa que no podria fer amb la representació parlamentària que té actualment.

Reducció de membres

Prescindir de l’AVL seria un tràmit molt complicat i costós políticament, però afeblir la seva estructura és una proposta que el PP ja ha llançat mitjançant una iniciativa parlamentària que preveu reduir de 21 a 15 els acadèmics de la institució -inicialment el PP volia que fossin 11 membres.

L’atac a l’AVL forma part d’una estratègia més àmplia del PP, que ha acabat assumint el mateix Fabra, que quan era alcalde de Castelló de la Plana defensava les emissions de TV3 al País Valencià. Però ara que es tracta de salvar el seu càrrec també fa ús de l’anticatalanisme amb l’esperança que li doni resultats en les eleccions.

En aquest sentit, va acontentar la desconeguda entitat Círculo Cívico traslladant al ministeri d’Indústria una denúncia en contra de les emissions de Catalunya Ràdio a València i va dinamitar la possibilitat d’arribar a un acord amb Catalunya perquè Canal 9 i TV3 emetessin als dos territoris tancant Radiotelevisió Valenciana. Fins i tot ha utilitzat el fantasma del catalanisme dins del seu partit, a qui ha advertit que si no milloren el tracte al País Valencià perdran el govern i un important “dic de contenció” contra l’independentisme català.

La discutida creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Fa tot just 13 anys i 30 dies es constituïa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Un 23 de juliol de 2001, sota la presidència d’Eduardo Zaplana, es va convertir en realitat la institució que s’havia d’encarregar de “vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica i literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló”, tal com recull la llei de creació de l’AVL que se sancionaria el 1998. El seu naixement no va estar exempt de polèmica, malgrat que el pacte entre el PP i el PSOE per a la creació de l’AVL mirava justament de posar fi al conflicte lingüístic que vivia el País Valencià des dels 70. Els dos grans partits van portar en solitari les negociacions per crear-la. Esquerra Unida i Unió Valenciana estaven en contra de la seva creació perquè tots dos partits pensaven que ja existia una autoritat normativa de la llengua. Els primers conferien aquesta potestat a l’Institut d’Estudis Catalans i els segons a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. El Bloc, ara integrat a Compromís, tot i estar a favor de l’AVL, no va participar en les negociacions.