Junqueras apuja l’aposta: no a la llista de Mas, però govern d’unitat
BarcelonaA un extrem de la Diagonal, al Fòrum, Artur Mas va presentar dimarts passat full de ruta: plebiscitàries amb una llista de país pel sí i una transició de 18 mesos fins a la independència. Ahir, a l’altre extrem, al Palau de Congressos, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, feia la seva proposta: partint de la base de compartir “diversitat i unitat” perquè ningú “se senti exclòs” proposava llistes separades amb un paraigua conjunt i un govern d’unitat per fer efectiu un procés d’independència que aleshores ja seria irreversible. Dos fulls de ruta amb un mateix objectiu, el de l’estat propi, però amb camins diferents per arribar-hi i pocs punts de coincidència estratègics. Mas i Junqueras començaran ara a negociar.
El primer ho farà amb la força de l’èxit del 9-N i el clam de la unitat omplint de vent les seves veles, i el segon ho podrà fer en igualtat de condicions i amb l’argument que, al cap i a la fi, la seva no és una proposta per convèncer els convençuts, sinó per atreure més indecisos. Uns punts forts que són, però, difícilment objectivables i que fan preveure un diàleg complicat.
Prioritats “indestriables”
Era el torn de Junqueras, i en un auditori amb més de dues mil persones i amb un nivell de presència de la societat civil similar al del Mas la setmana passada va voler incidir en el contingut social de la seva oferta. Un “país més just i més net” que és “indestriable” de l’objectiu de la independència. Per ERC, a les pròximes eleccions, constituents més que plebiscitàries, la proposta es basarà en tres eixos: la pluralitat de la societat catalana entesa com un valor i una oportunitat per ampliar la base social sobiranista, la justícia social i la lluita contra la corrupció. Aquest últim eix ha de ser “un dels nervis” del procés electoral i del nou estat. No tenir-hi una actitud més bel·ligerant “fa mal des del punt de vista moral”. Del tema de la corrupció, segons Junqueras, “se n’ha de poder parlar sempre i prendre compromisos ferms”, una manera de dir que unes eleccions amb llista única amb Mas i programa concís ho impedirien. Tot plegat, uns eixos que seria “un error i una traïció” bandejar perquè deixaria les banderes de la justícia social i la regeneració en mans “dels que no volen la llibertat del país”, en referència a l’unionisme.
Per atreure electorat de sensibilitats i accents diversos cal fer-ho, segons ell, amb un mínim de tres llistes independentistes –“els d’aquí, els d’allà i els de més enllà”, va afirmar en relació amb candidatures orbitant al voltant de Mas, ERC i la CUP– que s’haurien de presentar amb un paraigua comú, incloure “tan destacat com es volgués” un compromís independentista, fer actes conjunts pel sí i incorporar a les llistes personalitats independents “que poguessin fer de ròtula i fossin garants dels objectius comuns”.
La porta tancada d’Espanya
La proposta electoral, després es plasmaria en un govern d’unitat que hauria de fer efectiva la independència de la manera més ràpida possible i sense esperar ja ofertes de l’Estat. Entre altres coses, va dir, “perquè és impossible negociar com a tot amb qui no t’ha volgut reconèixer ni com a part, amb qui sempre ha dit que no i quan ha dit que sí no ha complert”, va deixar anar entre aplaudiments. Tot plegat hauria de garantir-ho un govern d’unitat que fes efectives les estructures d’estat. Junqueras no es va oferir per presidir-lo. Aquest serà un element de la negociació, i el líder d’ERC sap que és el principal problema amb CDC, que dilluns va insistir que Mas ha d’encapçalar la “llista de país” per donar estabilitat al procés i no canviar de lideratge a mig camí.
Junqueras va posar el però a la “llista de país” de Mas i també al seu període de transició de 18 mesos. En aquest temps el president preveu estatuir Catalunya i redactar la Constitució per acabar en unes noves eleccions que ratificarien la majoria independentista i acordarien com se sanciona en un referèndum la nova Constitució. Junqueras ho vol més simple. “Si les eleccions han de servir per a la independència no cal un altre referèndum o eleccions per ratificar res, només per votar la Constitució. Cap país del món ho ha fet, tampoc nosaltres”, va reclamar.
A primera fila l’escoltava –i prenia nota– Mas, a qui no va saludar des de l’escenari i a qui va regatejar l’aplaudiment la setmana passada. El president sí que va aplaudir ahir a qui fins al desacord sobre la gestió del 9-N era el seu soci formal. Els gestos importen, però pesa més la voluntat del líder d’ERC d’escoltar Mas i viceversa. Cap altre líder –ni tan sols el d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida– va escoltar Mas i cap altre va ser ahir amb Junqueras. Els dos fulls de ruta, amb contorns forts, preconfiguren, almenys de cara al debat sobre la convocatòria electoral, un front de pressió amb ERC, la CUP i ICV per les llistes separades, i un altre amb CDC, Òmnium i l’ANC que beneeixen la proposta presidencial de “llista de país”. Vista la posició de Junqueras, ahir a la nit el president semblava condemnat a negociar com plasmar la unitat en llistes separades o a estirar la legislatura del 2016, com preveia fer si no se’n sortia.
Junqueras vol unitat, però a la seva manera, i ahir va explicar que la prioritat és guanyar l’estat propi, seduir els que no se senten interpel·lats només pel debat nacional i també assegurar que participin al debat constituent els que no volien la independència. En qualsevol cas, està disposat al diàleg. “Aquesta proposta l’hem de compartir molts i la podem treballar, fem-ho”, va dir.
Proposta que cal treballar
I no ho vol encarar de mal ànim. Tot i que no duia el discurs escrit ni hi havia faristol, al cap hi tenia ben anotats els missatges a donar i les afirmacions que volia rebatre. Una és la del líder ara enfadat i superat pel bon moment de Mas després del 9-N. “Hi ha coses que val la pena dir: mai havíem estat tan contents com ara perquè mai havíem arribat tan lluny, tants i tan junts”, va afirmar per obrir el seu cant a la pluralitat i a la suma d’efectius diversos per un objectiu comú.
Junqueras va marcar ahir les línies vermelles i va insistir a dir que preservar la pluralitat –i en el seu cas, “el d’un alcalde metropolità que veu patir la gent”, encara més– és una prioritat política i estratègica en un país edificat amb una diversitat que ha de ser “elàstica, plural i dinàmica”. Una oferta que ara, i d’igual a igual, haurà d’intentar casar amb la de Mas. El president el va aplaudir quan va afirmar: “El que es tracta és de deixar el futur dels nostres fills en mans d’ells i no en mans d’un estat que no ens estima”. És un pas.