Josep Rull: "Artur Mas ha de ser el president de l'estat català"

El president demana discreció als consellers sobre el camí cap a la consulta. Em consta que vostè ha parlat amb Germà Gordó.

Gordó volia pressionar molt l'Estat per encaminar-se cap a la consulta. Ens equivocaríem si donéssim per amortitzada aquesta primera fase d'entendre que el no de l'Estat el donem per descomptat i anéssim al pla B. Aquest no de l'Estat, en el context europeu, no li pot sortir barat.

Però l'Estat ja adverteix que mai es podrien considerar legítimes unes eleccions plebiscitàries per després declarar la independència. Per tant, el pla B ja el curtcircuiten abans que es plantegi.

Tenim molt clar quines són les fases del procés. La primera és una consulta negociada. La segona: la llei de consultes, que estem elaborant i que ens ha de permetre actuar des d'una llei emanada d'un Parlament legítim i democràtic. Aquesta és la idea força que volem traslladar i aquest és l'exercici de sobirania que ens veiem legitimats a fer, sempre emparats en un marc legal. Si no ens el deixen compartir, el construirem nosaltres. Hi haurà d'haver un moment, algun punt, en què haurem de fer un exercici de sobirania.

¿El moment que Espanya digui no a una consulta pactada amb l'Estat serà el moment de decidir si Convergència Democràtica i Unió poden mantenir-se juntes?

No, hi ha marge. Sempre hem parlat de fer una consulta legal, i la base jurídica al darrere hi serà. I això tant CDC com Unió ho compartim.

¿Tothom està d'acord a CiU i al Govern amb el camí a l'estat propi?

El president Mas, que lidera el Govern, és extraordinàriament explícit en aquestes qüestions. Diumenge passat vam presentar una campanya de CDC ( Dret a decidir i estat propi: garantia d'un futur millor ) en què ell mateix va fixar quin és el plantejament unànimement compartit pels membres del Govern. CDC és una pinya, però hi ha algú a qui li interessa que es faci soroll, que hi hagi la percepció que no hi ha prou solidesa en això.

¿CiU estava informada que el president Fainé i el comte de Godó anirien a veure Rajoy?

No. Se n'ha assabentat després. És una reunió de les moltes que té el president del govern espanyol amb gent de Catalunya i de fora.

¿Els han informat de com va anar aquesta reunió i què li van dir a Rajoy?

En cas que ens n'haguessin informat, no seria pertinent explicar en quins termes s'ha traslladat aquesta informació.

L'altre dia Artur Mas deia: "Si convencem el Baix Llobregat, la resta vindrà donada". ¿I no caldrà convèncer també els poders fàctics del país?

En tots dos àmbits. Seria un ingenu terrible si no ho valorés... Tenen el pes que tenen. Una cosa és fer el procés amb els poders fàctics en posició favorable, o neutrals, o en contra. No és el mateix. I la majoria també s'acaba confegint en funció del que fan els poders fàctics. Però insisteixo: cal traslladar que la força de la gent és el que acabarà sent determinant, perquè la democràcia són els vots que entren a les urnes. Els vots donen valor a la voluntat individual de cadascú. I això és el que estem prioritzant. Eixamplar la majoria. Evidentment, una actitud més favorable dels que són capaços de generar opinió i prendre decisions en aquest país hi pot ajudar. Estem treballant tots dos elements. Al final, el que prevaldrà no són les opinions d'alguns, per molt poderosos que siguin, sinó la força efectiva dels vots que s'acabin dipositant a les urnes.

¿I veure com reacciona la societat catalana quan li ofereixin dipositar els impostos a l'Agència Tributària pròpia?

Estem avançant en tres línies en el procés cap a la independència: guanyar la majoria, construir elements d'estat que ens permetin fer viable el procés l'endemà de la consulta -la més important és l'Agència Tributària pròpia- i trobar mecanismes de reconeixement internacional. Aquests són els tres elements sobre els quals nosaltres estem actuant com a partit i com a Govern. I com a procés, esclar. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), entre d'altres, té com a funció veure quin és el millor instrument perquè aquesta majoria s'expressi i anar articulant els instruments d'estat per garantir el procés pensant en l'endemà.

No hem sentit cap declaració de cap líder europeu que demani a Espanya que permeti la consulta.

Obertament no. No n'hem sentida cap. Però per sota, evidentment, aquesta és la via i, en aquest sentit, el procés del Regne Unit amb Escòcia és valuós. Amb el dret a decidir generem consensos amplis a Catalunya i nivells interessants de complicitat -ara per ara, soterrada- en l'àmbit internacional.

En l'interregne, al final cal pagar les nòmines. ¿És una amenaça real que el govern Rajoy utilitza?

Compte amb això. Si Catalunya deixés de pagar les nòmines seria nefast per a Catalunya, però també per a Espanya. Fixi's: el conseller Homs ha dit que ara estem elaborant un mecanisme pel qual els ciutadans i els ajuntaments que vulguin, dins la legalitat vigent i compartida amb l'Estat, puguin fer l'aportació a la Hisenda catalana. Pot arribar un moment en què faci falta que això estigui operatiu.

¿Catalunya es planteja buscar finançament a fora de la UE?

Si fem el pas de sobirania, serà més senzill que se'ns obrin les portes del finançament internacional. Dins d'Espanya tindrem poc marge i poc recorregut.

Per tant, no descarta la declaració unilateral d'independència.

La declaració unilateral no es produirà si no hi ha la consulta prèvia, si no hi ha la decisió de les urnes. Aquest és un element bàsic. La legitimitat democràtica hi ha de ser, perquè això és el que ens demana la comunitat internacional.

Si no hi ha consulta pactada, ¿el pla B són les eleccions plebiscitàries?

Ara ens centrem en qualsevol expressió que tingui a veure amb el dipòsit d'un vot. Per tant, referèndum en primera instància, consulta en segona instància, i a partir d'aquí no tanquem cap altra opció.

Parlem de la guerra bruta. A hores d'ara, som al mes d'abril, a les portes de Sant Jordi, i no sabem qui va fer aquell informe de la UDEF, el ministre no dóna cap explicació, i aquí no passa res.

Quan el president, en el moment que s'inicia aquest procés, va advertir que no seria fàcil i va avisar que hi hauria algú que utilitzant armes convencionals i no convencionals torpedinaria el procés, hi havia gent que no se'l creia. L'objectiu darrer que tenen aquestes operacions és desfibrar el poble de Catalunya, desmobilitzar-lo. I en un país homologable democràticament, el ministre de l'Interior hauria quedat automàticament fulminat després del que ha passat.

Com afronten el problema de la corrupció dins de CDC?

Hi ha una combinació que és diguem-ne devastadora: corrupció i retallades. I per tant, davant d'això, nosaltres el que hem de fer primer és defensar l'honorabilitat de la nostra gent, des de la convicció que la justícia acabarà absolent aquestes persones.

Vostè va fer costat, juntament amb altres companys de CDC, a Oriol Pujol quan va anar a declarar.

Oriol Pujol ha estat judicat en paral·lel des de l'opinió pública i publicada. Amb la declaració va poder construir el seu relat del que estava passant i nosaltres mantenim la confiança que serà desimputat i exonerat de les acusacions que se li facin.

Mas-Colell diu que els pressupostos, encara que siguin amb un dèficit de l'1,9%, "no agradaran a ningú".

La idea que volem traslladar és que Catalunya genera prou recursos per no haver de patir. Si fóssim un estat independent i poguéssim situar-nos no a l'1,9% sinó al 4,5%, que és el que tenen com a topall el conjunt d'estats de la UE, no hauríem de retallar res, al contrari, podríem començar a créixer. La retallada ve de Madrid, la retallada en el sistema sanitari ve d'allà, i per tant això tinguem-ho molt clar i expliquem-ho amb molta fermesa i molta contundència.

L'ARA advertia fa uns dies que 582 milions de lloguer protegit desapareixen. Uns ajuts que beneficiaven milers de famílies.

És un escàndol. La paradoxa és que el PP es nega rotundament a acceptar la dació en pagament retroactiva per un tema de seguretat jurídica, però en aquest cas tots aquests ajuts, aquests 582 milions d'euros que afecten 21.000 famílies a Catalunya, aquests ajuts ja estan donats, els habitatges ja hi són i per tant tenim un problema gravíssim. A l'hora de defensar la seguretat jurídica dels bancs, el PP sí que hi és. A l'hora de defensar la seguretat jurídica dels ciutadans, d'aquestes famílies concretes en el tema de l'habitatge, la seguretat jurídica ja no hi és.

Davant d'aquesta situació econòmica, ¿vostè preveu que la consulta s'hagi de fer més enllà del 2014?

Ara no. Quan vam fer el pacte amb ERC fa quatre mesos, hi havia unes condicions concretes que tots sabíem. Per tant, en la mesura que no han canviat aquelles condicions estructurals i de context, l'objectiu del 2014 segueix sent perfectament vigent i operatiu.

¿I el context ideològic que seria més propici per fer aquesta consulta seria la coincidència amb les eleccions europees del maig del 2014?

Jo ja no puc entrar en aquests elements. Podria ser una opció, però ens situem més cap a l'últim trimestre de l'any 2014, els quatre últims mesos, que és quan aquests elements d'estructures d'estat ja poden ser perfectament operatius en molts aspectes. I quan nosaltres hàgim pogut fer tota la campanya per eixamplar aquesta majoria social. Això és fonamental. La consulta nosaltres la volem fer per guanyar-la.

Vist amb el temps, ¿creu que va ser un error que Artur Mas digués que plegaria en acabar el procés perquè això d'alguna manera ha debilitat la seva figura política?

El procés no culmina amb la consulta, culmina amb el fet concret d'assolir l'estat propi. Aquest és el procés. Jo em vull imaginar el president Mas com a president d'aquest estat català, ha de ser el president d'aquest estat català perquè és una de les peces més importants per garantir l'èxit d'aquest procés. El lideratge mateix del president Mas és un dels actius més potents, no que té aquest partit, CDC, sinó que té aquest projecte de llibertat perquè culmini amb èxit. Per tant, li parlo amb aquesta contundència. Culminar el procés vol dir això, culminar-lo de veritat.

L'opinió publicada sovint assegura que el pinyol està esquerdat. Què és el pinyol, senyor Rull?

El pinyol era un grup de persones que estaven a l'entorn del president Mas...

Vostè és pinyol?

Jo sóc direcció del partit [somriu]. Jo crec que això era una referència fins i tot més periodística que no pas real... Però el pinyol del partit acaben sent les bases del partit en elles mateixes, que són les que acaben decidint el dia a dia del projecte.

¿I tampoc és cert que estigui esquerdat el suposat pinyol si és que són les bases?

La cohesió del partit en aquests moments és sòlida, perquè és el conjunt del partit que ens ha demanat que anem cap on volem anar. Jo crec que el més rellevant que va passar al congrés de Convergència de fa un any és que aprovéssim per unanimitat la ponència política que ens diu que hem d'anar per aquí. Descohesionaríem el partit si canviéssim el full de ruta que vam aprovar entre tots.

¿Li faria il·lusió, un cop el president Mas hagi culminat el procés de dur-nos fins a l'estat propi, assumir-ne el relleu?

No. Primer, no hi ha cap procés successori obert. Segon, el meu objectiu és aconseguir la independència de Catalunya. Aquesta és la meva il·lusió, que és un repte col·lectiu, no individual. Si poguéssim aconseguir això, donaria per satisfetes totes les meves aspiracions polítiques i donaria sentit a tot el que he estat fent durant els últims vint-i-sis anys.