Joan Ridao: "No garantir l'estabilitat seria un cop mortal al procés"

Fórmula: "No hi ha marge per a la gestió tècnica. Ara cal un Govern com més polític millor". Govern: "El moment polític hauria reclamat un acord ampli, també amb ICV i el PSC"

Marc Colomer
09/12/2012
2 min

BarcelonaEx secretari general d'ERC i professor de dret constitucional, Joan Ridao analitza a Podem ser independents? (RBA) els elements jurídics que envolten el debat sobre l'emancipació nacional de Catalunya i es fixa en altres casos similars al català.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Podem ser independents?

En el llibre hi ha un pronunciament més o menys clar a favor d'aquesta opció. Explica els antecedents d'estats liberaldemòcrates com el Regne Unit i el Canadà, sobre com han resolt la qüestió d'Escòcia i el Quebec; sobre el marge de maniobra que deixa l'ordre constitucional intern, més enllà d'una lectura rigorista i mecànica, i el que per a mi és més rellevant: el procés de juridificació de l'últim quart de segle sobre el dret a la secessió.

¿És possible un procés en el marc constitucional sense modificar-lo?

La voluntat expressada per la majoria té una legitimitat democràtica que no es pot menystenir. Això implica la renúncia a aplicar de manera automàtica i reductiva l'ordre constitucional. Si hem d'arribar a l'arbitri internacional, la doctrina serà aquesta.

Com veu el panorama post 25-N?

És un escenari complex, gairebé diabòlic. L'únic paràmetre per analitzar-ho no és el resultat de CiU. Els partidaris del dret a decidir són gairebé dos terços del Parlament. La governació amb 50 diputats és complicada, demana una aliança de governabilitat molt lleial. Caldrà menys càlcul partidista.

El procés ha quedat tocat?

Ha mutat. Ja no pivotarà al voltant d'un lideratge hipercarismàtic, sinó que caldrà socialitzar-lo. Fer marxa enrere seria percebut com una rendició.

ERC aposta per garantir des de l'oposició l'estabilitat del Govern.

S'ha de reconèixer el gest d'ERC. La resta s'ha inhibit. És certament insòlit el paper de suport al Govern i de lleial oposició que planteja ERC. Crec que el moment polític hauria reclamat un acord de front ampli, també amb el PSC i ICV.

ERC s'ha compromès amb uns pressupostos que inclouran retallades dures. ¿Li passarà factura o quedarà neutralitzat pel procés?

L'aposta que ha fet ERC és positiva, però arriscada. El marge de maniobra per complir l'objectiu de dèficit imposat és limitat. Cal no oblidar el repartiment injust i deslleial que fa l'Estat del dèficit, els incompliments sistemàtics i l'espoli fiscal. L'eix nacional esmorteirà, però no deslliura ERC de responsabilitat. Però si ERC no en garantís la negociació amb voluntat d'acord per a l'estabilitat ens en aniríem a eleccions en qüestió de mesos, i això seria un cop mortal per al procés.

Junqueras ha suggerit a Mas un Govern de perfil tècnic.

La gestió tècnica no té marge. En té una mica més la política. Penso que ha de ser un Govern de perfil molt polític i obert a altres sensibilitats que relliguin també amb formacions més enllà de CiU i ERC.

Li agradaria ser al pròxim Govern?

Ni m'ha passat pel cap. Em faria il·lusió, com a jurista, politòleg i independentista, donar un cop de mà amb el que pugui. M'hi veig més des de fora, ajudant en el procés.

stats