Joan Herrera: "Mas ha sigut insensible amb el patiment"

Expliqui'm una cosa: sempre parlem de l'eix nacional i de l'eix socioeconòmic com si estiguessin dissociats. ¿Ens podem permetre les 30 mesures que vostès van aprovar al programa si no tenim un nou escenari polític a Catalunya?

Jo crec que hem de vincular una cosa amb l'altra perquè els drets socials tenen molt a veure amb les conquestes nacionals; i alhora hem de dir que no tot depèn de les conquestes nacionals i que hi ha coses que es poden fer des d'ara.

Per tant, si posen sobre la taula ara el pacte fiscal, ¿vostès en serien partidaris?

Sempre hem dit que després de la sentència de l'Estatut això no s'arreglava només amb un pacte fiscal. El problema entre Catalunya i Espanya no és una qüestió de quartos, si em permet dir-ho així. Són unes relacions que es trenquen amb la sentència del Tribunal Constitucional, i això és el que hem de resoldre. El que necessitem ara és exercir la sobirania.

¿L'exercici del dret a decidir és innegociable?

Nosaltres diem dues coses. La primera és que hem de fer bé el procés pel dret a decidir, perquè fer el procés bé és imprescindible perquè el debat no sigui només identitari, sinó que sigui per decidir quina comunitat política volem. Ho hem de fer molt bé si no volem que això acabi descarrilant. I el segon element és que volem un estat propi, federal, confederal o dins la UE, no hem de descartar res de partida. En tot cas, el que és més important és un pacte de sobiranies, volem una relació de tu a tu amb Espanya.

¿Creu en una comissió bilateral entre Catalunya i Espanya per negociar aquesta consulta?

La consulta l'hem de fer entre nosaltres, la sobirania és a Catalunya. En tot cas, hem de veure si obrim una relació per si hi ha acord. Però, de fet, pactar s'haurà de pactar tot, tant l'acord com el desacord.

Vostè ha sigut diputat al Congrés i coneix bé Madrid. Equo no s'ha pronunciat a favor del dret a decidir, i IU diu que el debat sobiranista és bufar núvols...

Jo he estat set anys a Madrid per dir a l'esquerra espanyola que havien d'assumir el dret a decidir, jo no he anat mai a Madrid a pactar amb el PP, mai. Crec que el nou escenari fa que Espanya ens miri d'una altra manera. Miri, després de la manifestació del 10-J del 2010, un amic meu socialista em va dir: "Ara tornareu a la política del peix al cove ". I jo li vaig dir que s'equivocava, que alguna cosa s'havia trencat.

D'això fa dos anys i a Espanya no han evolucionat.

Gens ni mica, al contrari, ha anat a pitjor. A la indiferència de Zapatero després de la sentència s'hi va sumar l'hostilitat del PP.

Després de les eleccions, quan Artur Mas els convoqui per pactar la consulta, quina pregunta proposaran i sota quines condicions socioeconòmiques seria innegociable?

El dret a decidir és dels catalans i les catalanes, i qui se'n vulgui apropiar fa un mal favor al procés. Hi ha una àmplia majoria que defensem el dret a decidir. I la pregunta l'hem de construir entre tots.

No hi posaran cap condició?

No, cap, nosaltres no posem cap condició sobre la taula, però la pregunta l'hem de construir entre tots, no només entre els partits. Nosaltres creiem que la fórmula d'Escòcia no és dolenta, però dependrà de l'acord amb l'Estat.

Vostè deu haver parlat molt d'això amb Raül Romeva, i deu haver sentit declaracions contradictòries de Vivianne Reding i de Joaquín Almúnia sobre quina serà la reacció de la UE...

Parlant amb el Raül hem constatat que a fora hi ha la percepció que la nostra reivindicació és de rics contra pobres, ens equiparen a la Llombardia, a Baviera... I el Raül els diu que no, que són sentiments de la gent. Quan parlem d'economia podem tenir avantatges i alguns inconvenients, i no podem acceptar el xantatge i les dades desvirtuades que ens presenten de vegades, però tampoc podem caure en l'independentisme màgic i creure que això ho resoldrà tot. Tenim estats petits exitosos i d'altres de desastrosos. El Raül i jo creiem que el que té més força és la voluntat de ser del país.

¿Està d'acord amb CiU i ERC que quan Europa vegi el resultat de les urnes pressionarà Espanya perquè es faci la consulta?

Estem al segle XXI i la democràcia és sagrada, i qui no entengui això és que no ha entès res. Per tant, si hi ha una voluntat clara i majoritària pel dret a decidir, que a Catalunya hi és, estic segur que al final no hi haurà cap problema. Tindrem molts obstacles, cert, però crec que els podem superar.

Anem a les polítiques socieconòmiques. La primera prioritat del seu programa és crear ocupació. Digui'm tres àmbits concrets en què es podria crear llocs de treball.

Abans hem de parlar amb quines polítiques econòmiques es vol crear ocupació. Al principi de la legislatura Mas parlava del cercle virtuós, que era retallar; amb això s'estabilitzava l'economia i després sortiríem de la crisi. Doncs hem retallat, però més del compte, i ara les finances de la Generalitat han anat a pitjor. El deute del govern català creix més ara que amb el govern tripartit.

Deunidó el deute que va deixar el tripartit.

Amb el tripartit el deute augmentava cada mes en 310 milions, i actualment augmenta 510 milions.

També s'estan pagant interessos...

Cert, però és que hem retallat massa, i això ha degradat les finances de la Generalitat i la vida de la gent.

I com complim amb les condicions de dèficit d'Europa?

El cercle virtuós és la distribució. El que no podem fer en campanya és mentir, i el senyor Mas en alguns casos està mentint. Quan diu "no hi ha una alternativa" i quan diu "no puc", en realitat vol dir "no vull", perquè el que no vol és tocar privilegis. Li poso un exemple, França...

Hollande també està retallant.

Mirem les xifres. Dels 30.000 milions que retalla Hollande, quant prové de retallades i quant de redistribució dels esforços? Un 20% de retallades, en exèrcit i altres despeses supèrflues, i un 80% en redistribució. Qui es manifesta davant de l'Elisi? Les grans fortunes. Mas ha estat insensible amb el patiment i condescendent amb qui especula.

Però si Mas guanya vots, la seva teoria es desmunta, perquè voldrà dir que la gent està d'acord amb les retallades.

Vostè sap que els factors de vot són diversos. Jo el que vull dir és que el dret a decidir en aquestes eleccions ja el tenim guanyat, i que el que hem de fer és reorientar les polítiques econòmiques. I quan Mas demana majoria absoluta no la demana pel dret a decidir, que sap que ho té guanyat, la demana per continuar cavant el pou.

¿No creu que la demana per tenir més legitimitat de cara a Europa?

No, la legitimitat la dóna una majoria àmplia al Parlament, i aquesta majoria ja hi és.

Tornem al deute. ¿Creu que ens podríem plantejar no pagar-lo?

No només ho diem nosaltres, alguns sectors de França també ho estan plantejant. Per exemple, si jo sóc un banc, i rebo diners del BCE al 0,75% i després dono crèdits a les administracions al 5%, 6% o 7%, ¿això és legítim? ¿És legítim que estiguin sanejant els seus balanços a costa dels nostres drets en educació, salut o serveis socials? Perquè això és el que passa.

¿Però això ho podem aplicar unilateralment?

S'ha de renegociar. Avui a Europa, especialment al sud d'Europa, necessitem renegociar el deute i les condicions del pagament. Perquè si mantenim aquest escenari ens anem escanyant i empobrint. L'austeritat està matant l'economia, està multiplicant el patiment.

Però encara no m'ha contestat: digui'm en quins àmbits es pot crear ocupació.

Amb economia verda, és a dir, energies renovables, també en serveis públics, com educació i salut. A Finlàndia ho van fer quan tenien un 23% d'atur, i se'n van sortir.

¿Com es quedarà si al final CiU i PP són primera i segona força?

Totes les enquestes diuen que de la segona a la cinquena força totes estem frec a frec, i crec que el més important és que el 25-N hi hagi un horitzó per construir una alternativa d'esquerres.

Si sumessin, faria un tripartit?

No és un escenari plausible, però sí que crec que cal una alternativa d'esquerres. Avui el principal capital de l'esquerra és fora dels partits. Aquesta tardor teníem previst un procés assembleari per construir un front d'esquerres català, però no hem tingut temps.

En tot cas, després de les eleccions i davant d'una consulta, ¿farien campanya al costat de CiU pel sí?

No hem de confondre les coses, CiU ha retallat la renda mínima d'inserció fins a nivells inacceptables moralment. Hi havia 30.000 beneficiats del PIRMI, ara n'hi ha 23.000, i tenen l'objectiu d'arribar als 18.000. Jo ja sé que no podem fer-ho tot, però ¿creu que és ètic que quan hi ha nens que no tenen garantits els tres àpats diaris retallem un 30% les beques de menjador a les escoles?

¿L'euro per recepta, que vostès volen eliminar, no ajuda a racionalitzar la despesa farmacèutica?

La racionalitzen altres coses, com una unitat única de compra.

Això és sobre la taula.

Esclar, això és sobre la taula perquè costa molt, i l'euro per recepta, que també tenia complicacions tècniques, s'ha fet de seguida.

La taxa turística que demanaven vostès sí que s'està aplicant.

Sí, però no s'està aplicant prou bé, i es podria millorar, però hi estem d'acord, esclar.

¿I no hi ha coresponsabilitat del ciutadà amb l'abús dels serveis?

No, això no ho accepto. La responsabilitat principal de la crisi és del sistema financer. El 2006 vam plantejar una legislació sobre el sobreendeutament privat, i tothom se'n va enriure. El 2000 vam dir que l'AVE era un disbarat, i també se n'enreien. En aquesta legislatura tenim tres reptes, el nacional, el social i el de qualitat democràtica. Explicar públicament els casos de corrupció, com el de finançament il·legal de CiU o dels bancs amb les preferents.

¿No considera que la vaga general del 14-N distorsiona la campanya?

Aquesta vaga és europea i no crec que hi hagi cap confabulació. Situa al debat la necessitat de reorientar les polítiques econòmiques, i és imprescindible per dir prou a la política d'austeritat dogmàtica.

Vostè anirà a la manifestació?

Sí, igual que a la del març, i hi podria anar amb la mateixa pancarta de la Diada: dret a decidir davant de l'Estat i davant dels mercats, no a les retallades.