Josep M. Terricabras: “No em fa especial il·lusió guanyar CiU”

Vostè és catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona. Algú dedicat professionalment al pensament, què pensa sobre Europa?

Europa és un tema apassionant, un projecte extraordinàriament difícil. Una de les coses que se li han d’aportar són idees i valors.

Idees i valors de qui?

Jo els aportaré des de l’esquerra, esclar, però són idees i valors generals. Per exemple: primer les persones. Això és una idea que és extraordinàriament important. Perquè, si no, sembla que el primer hagin de ser els balanços i les estadístiques. Però després encara una altra d’important: educació i treball. I, en el terreny dels valors: llibertat i justícia són fonamentals.

¿Vostè creu que, en els últims anys, si alguna cosa no ha fet Europa ha estat defensar les persones?

Ho ha fet poc, molt poc. Després de Jacques Delors, que encara tenia una posició humanista i estava molt interessat en la cultura i en l’educació, el projecte europeu ha anat més aviat de cap per avall, baixant cap a qüestions gairebé estrictament econòmiques i monetàries, d’estadístiques. Això ha fet que la distància amb l’electorat i els europeus hagi estat cada cop més gran. Hauríem de recuperar els valors fundacionals de pau i de concòrdia.

Quan l’Europa comunitària salva els bancs, no ens salva a tots?

El problema és que no els ha salvat l’Europa comunitària, sinó que els hem salvat nosaltres en contra de nosaltres mateixos. Des de l’època de l’Oest i de Bonnie i Clyde sabíem que la gent robava bancs. Després hem descobert que hi ha bancs que roben a la gent, i això no passava llavors. Parlant amb algun economista em va confirmar que, si haguéssim repartit els diners que ens va costar reflotar alguns bancs entre aquella gent que hi tenia imposicions, no ens haurien sortit tan cars. Nosaltres hem salvat bancs ensorrant les nostres pròpies possibilitats. I això em sembla gravíssim.

¿Vostè és el culpable que no hi hagi hagut una llista sobiranista única en aquestes eleccions?

No, ho nego rotundament.

Sap que s’ha dit això.

Sí, em va arribar i em vaig quedar paradíssim. Jo sóc un candidat independent, no em corresponia a mi negociar llistes ni coalicions, això ho han de fer els partits. Però com que ningú mai no m’ho ha plantejat, és impossible que jo m’hi hagi oposat o hi hagi estat a favor.

I, si l’hi haguessin plantejat?

No sé què hauria dit, dependria una mica de les condicions. Però de condicions personals jo no en tinc, a mi m’és igual anar primer o segon. Amb franquesa, la llista que a mi m’agradava no era la llista unida, sinó la llista unitària. Amb els quatre grups que van pactar la data i la pregunta. Si no, una coalició CiU-ERC era opinable perquè els altres quedaven com a opositors. És tan extraordinària aquesta unitat que convé mantenir-la fins al 9-N. Sense baralles entre nosaltres. Per tant, confio que Convergència obtingui un bon resultat.

¿A vostè li fa especial il·lusió guanyar Convergència el 25-M?

No. A mi el que em faria molta il·lusió és que nosaltres i la resta de forces sobiranistes obtinguéssim un gran resultat. Perquè fins al 9 de novembre hauríem de fer una lectura global, no una lectura mesquina.

¿És mesquí això que va dir Duran i Lleida, quan va demanar reforçar CiU per davant d’Esquerra perquè és sobre qui recaurà el pes de resoldre les demandes dels catalans?

Mesquí no, però sí desencertat. El procés sobiranista l’ha portat el poble, i per tant és mentida que l’hagi portat ERC o CiU. El que passa és que les institucions, amb el president al davant, i el Parlament de Catalunya, amb una majoria molt important, han fet costat al poble, i és aquesta la unitat que hem de mantenir i preservar, i si algú es vol posar medalles és que bada.

¿I que es digui que una victòria d’ERC debilita el president Mas?

Això em sembla inacceptable. En cap cas ho diria. Tots aquells que aconseguim sumar suports a la tasca del Parlament i del president hem de ser benvinguts.

¿Entén que el cantant Raimon digui que no té clara la idea de la independència de Catalunya perquè entre altres coses tem per les conseqüències que tindria sobre el País Valencià?

Ho entenc. Si el País Valencià i les Illes han rebut com han rebut fins ara, quedant-se quiets, perquè ells no reclamaven res, imagineu ara aquells que fem un pols a l’Estat. Podem rebre d’una manera brutal si no ens en sortim. Ara bé, en cas d’èxit, és veritat que hi pot haver intents de venjança, però és veritat que una Catalunya independent seria un incentiu extraordinari per a balears i valencians.

¿Es pot ser, per tant, patriota català i no ser independentista?

Jo penso que sí, esclar. El patriotisme es mostra amb el comportament a favor del país i l’independentisme és una opció d’organització determinada, que pot ser que la vulguis o no la vulguis. Però en el cas de Raimon, que està a favor de les causes per les quals hem lluitat junts, em sembla tan obvi el seu patriotisme que posar-ho en dubte avui seria escandalós.

Honestament, quina feina es pot fer des del Parlament Europeu per a la celebració del referèndum del 9-N o per a la independència?

La primera cosa que hem de fer és donar exemple, i no anar allà a parlar només de nosaltres. Que vegin que som gent competent i que pensin que som gent que convé a Europa. Aleshores no hem de demanar al Parlament Europeu que es posicioni a favor de la independència de Catalunya -cosa que seria absolutament insensata, perquè això ho han de fer els catalans- però sí, tenint en compte que és un Parlament basat en la llibertat i la democràcia, que demani que la consulta es pugui fer amb llibertat i democràcia i que se n’acceptin els resultats.

Hi ha un diputat a Berna que va dir: “Si vols caure simpàtic has de parlar en italià, si vols que t’escoltin, parlar en francès, i si vols que et facin cas, en alemany”. Vostè en quin idioma parlarà?

Puc parlar en tots tres. Però els meus anys d’experiència a Alemanya m’indiquen que a un alemany, que un estranger li parli en alemany, li fa el mateix bon efecte que a un català quan un estranger ens parla en català. És extraordinari. I amb els alemanys parlaré alemany.