Independència de tot i canya al capitalisme

BarcelonaEls actes reivindicatius d’esquerres sempre han escaigut d’allò més als casinos i ateneus de barri. El casinet d’Hostafrancs, a Sants, acull l’acte central d’Esquerres pel Sí-Sí per demanar el vot en el procés participatiu de diumenge que ve. Presenta l’acte Juanjo Puigcorbé, entossudit a portar la contrària als que retreuen als artistes d’esquerres que visquin còmodament escarxofats en un exasperant cofoisme progre. L’acte ha de servir per conscienciar els assistents de la necessitat que un futur estat català independent estigui comandat per les forces d’esquerra.

Només parant una mica l’orella, sento records i batalletes dels que esperen que s’iniciïn els parlaments. “Allò devia ser l’any 73”, “T’enrecordes d’aquell concert?” Anar a actes d’aquest tipus i camuflar-se entre el públic permet constatar una realitat bonica. Més enllà de quin sigui el resultat final, més enllà de dogmes i doctrines, el famós procés polític català ha servit a molta gent com a mecanisme de reconscienciació per a alguna cosa. Ha tret les teranyines a moltes consciències endormiscades dels que van mastegar desenes d’assemblees, actes llibertaris i reivindicacions que semblaven impossibles. Efectivament, la mitjana d’edat al casinet -ple fins la bandera-és alta. Però també hi ha bastanta gent jove amb ganes d’escoltar les consideracions dels ponents.

Crida als “germans espanyols”

“La independència és l’únic mitjà per transformar la societat. I els nostres germans espanyols també ho haurien d’entendre com una transformació positiva”, diu Puigcorbé. Just llavors arriba Carme Forcadell, que s’asseu entre el públic. Comença parlant Jaume Asens, advocat i membre de Guanyem, que destaca l’aposta per un doble sí que no se circumscrigui només a la qüestió nacional, vol que el dret a decidir sigui en tots els àmbits de la vida del ciutadà. A Toni Comín, impulsor de Socialisme, Catalunya i Llibertat, li toca parlar d’energia. Destaca que, en aquest àmbit, com en tants d’altres, la independència per si sola no és garantia de res: “Cal trencar amb els poders fàctics, catalans, no només espanyols, que durant més de vint anys han trinxat el territori. Només si la independència està liderada per les esquerres es podran garantir uns certs mínims”.

David Companyon (ICV-EUiA) critica el turisme forassenyat, també iniciatives faraòniques com Eurovegas i BCN World, i destaca el dret bàsic dels ciutadans a disposar d’energia a casa seva. Isabel Pallarès, militant de la Intersindical, reclama un model sindical molt més transparent i democràtic i una classe treballadora emancipada.

David Fernàndez (CUP) enumera les virtuts dels moviments socials (sindicalisme, feminisme, insubmissió) com a escola de la democràcia i denuncia: “La dreta ja sabem com és, mai ens decep. En canvi, l’esquerra ja ens ha decebut massa vegades”. Assenyala “l’infern del capitalisme” com a culpable de tants mals. En la mateixa direcció empeny Teresa Forcades (Procés Constituent): “Capitalisme i democràcia són idees contradictòries. En un sistema econòmic que afavoreix l’acumulació de capital és d’on sorgeixen les més flagrants desigualtats”.

A Joan Tardà (ERC) li toca parlar d’identitats que conflueixen, i ho té claríssim: “Maleïda la pàtria, per molt catalana que sigui, si exclou una part dels seus fills. Cal crear una cultura republicana que aixoplugui tothom”. Companyon reclama que els recursos públics en educació no es posin a disposició dels interessos privats i Forcades posa en dubte la credibilitat de l’OMS, en recordar que els seus tres inversors preferents són Bill Gates, Coca-Cola i Nestlé. El dard contra el capitalisme no pot ser més diàfan.