El Govern ajorna la contenció salarial per als alts càrrecs del sector públic

BarcelonaLluny del focus del procés sobiranista, la funció pública ha sigut una de les àrees de tensió permanent entre CiU i ERC aquesta legislatura. Tot va començar quan el Govern va anunciar que reeditaria la retallada d’una paga als empleats públics el 2013, una mesura que els republicans van exigir esmenar. I el 14 de març d’aquell any van anunciar un acord que incloïa fixar un topall salarial per als directius públics i revisar la percepció de dietes per assistir a consells d’administració del sector públic. Havien de ser mesures exemplificants en un moment excepcional. Als empleats públics se’ls va tornar a restar una paga el 2013 i el 2014, però la tisorada als directius encara no s’ha concretat. El Govern assegura que ho inclourà en el projecte de llei del directiu públic que vol dur al Parlament abans de finals d’any, però ERC l’acusa de maniobrar per no haver d’executar les mesures.

L’acord inicial entre CiU i els republicans preveia que es presentés “en un termini màxim de dos mesos” un informe sobre les dietes dels alts càrrecs que no ha vist mai la llum. Una nova resolució de les dues formacions el setembre del 2013 va instar l’executiu a “revisar, regular i eliminar progressivament” les dietes, però tampoc es va moure fitxa. Per això ERC va forçar una votació en comissió el juny del 2014 per exigir la supressió de totes les dietes dels alts càrrecs en un mes. El text va prosperar amb l’oposició de CiU, l’abstenció del PP i el suport de la resta dels grups. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va notificar la setmana passada als partits -cinc mesos més tard- que hi està treballant, però que la mesura s’ha d’aplicar per decret, cosa que fa que forçosament trigui més.

Diferències entre dietes

Fonts del departament que capitaneja Ortega asseguren que la supressió no és tan senzilla, ja que cal diferenciar les dietes per assistir a òrgans de direcció d’empreses públiques de les dietes que perceben els funcionaris que voluntàriament formen part de tribunals per decidir sobre trasllats o promocions. I, en el primer cas, apunta que també cal distingir els representants que poden tenir responsabilitats jurídiques, penals o econòmiques dels que no.

Per contra, el diputat d’ERC al Parlament Sergi Sabrià considera que això “són excuses” que “l’únic que fan és retardar la mesura”. La resolució aprovada al juny fixava que la supressió només es mantindria mentre els empleats públics no cobressin totes les pagues, i el Govern preveu que això ja no passi el 2015. Segons va publicar Crític, el 2014 s’hauran pagat gairebé 1,7 milions d’euros en dietes i, per aquesta via, el conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), Josep-Ramon Sanromà, havia d’ingressar fins a 26.468 euros, mentre que el secretari del Govern, Jordi Baiget, havia de cobrar 24.329 euros extres.

El topall sarial

D’altra banda, la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2014 ja establia que el topall salarial dels directius públics seria el d’un conseller i, per sota, calia regular una escala de sous en decrets en funció de qüestions com el pressupost de l’empresa pública o el nombre d’empleats. En aprovar-se la norma, 22 alts càrrecs cobraven més que un conseller, mentre que ara encara en queden 17 en aquesta situació -quatre amb un salari superior al d’Artur Mas-, segons el portal de Transparència de la Generalitat. “Ells mateixos se salten la llei”, diu Sabrià.

El Govern assegura que regularà aquestes qüestions pendents en la llei del directiu públic, que arribarà al Parlament “d’aquí dues o tres setmanes”. El 2010 l’executiu va congelar les dietes amb un simple acord de govern, mentre que l’escala salarial s’havia de concretar per decret, dues fórmules més ràpides que una tramitació de llei.

ERC afirma que pressionarà per accelerar les mesures amb una bateria de preguntes per escrit, propostes de resolucions i demandes al ple. Malgrat tot, les retallades als directius públics hauran d’esperar com a mínim fins al 2015.