T. Forcades - A. Oliveres: "O ens posem en marxa passat l'11-S o adéu-siau!"

La monja benedictina i metge Teresa Forcades i el president de Justícia i Pau i economista, Arcadi Oliveres, impulsen el Procés Constituent per aglutinar l'esquerra alternativa i compromesa amb l'estat propi. Si no tenen prou adhesions abans de la Diada, ho deixaran córrer.

Van demanar tenir 100.000 persones donant-los suport abans del 23 d'abril. Quantes en tenen ara?

Teresa Forcades: Hi hauria dos nivells: els contactes cordials amb diferents grups, formacions i persones que ja estan organitzades i l'apel·lació a la ciutadania. La pàgina web no funciona del tot encara, però tenim els comentaris i les dades de més de 10.500 persones a qui enviarem un correu perquè omplin ja el formulari complet. Això fa pensar que als 100.000 no hi arribarem però que potser no és tan utòpic!

El manifest inclou 10 punts. ¿Són negociables per fer acords amb altres formacions i aconseguir la plataforma unitària que busquen?

Arcadi Oliveres: La Teresa i jo no som ningú per dictar un programa de treball. Això és una cosa que s'ha de discutir i segurament n'hem oblidat alguns i d'altres els hem expressat d'una manera poc adequada. Com que la nostra idea és ser un catalitzador de forces socials, polítiques i individuals, és evident que si volem que tota aquesta gent s'afegeixi al projecte hem de parlar-ne amb calma. Al cap i a la fi, podem tenir unes idees que poden no ser majoritàries.

Vau fer el pas endavant abans de fer els contactes amb moviments socials i amb formacions polítiques. ¿Ara se us pot girar en contra fent que no assoliu el consens que busqueu?

TF: El Procés Constituent no té la voluntat de ser una plataforma de partits o un partit unitari, és una apel·lació directa a persones que poden votar a partits de tot l'arc parlamentari però que s'han adonat que és el moment de fer una cosa unitària per aturar, entre tots, aquesta dinàmica neoliberal d'increment de la precarietat i disminució de llibertats i drets. Dit això, és obvi que els que ja estan organitzats, i això inclou els partits, no només és el nostre desig que hi siguin, sinó que és essencial perquè això tingui èxit.

L'ARA va sintetitzar el Procés Constituent com la suma de l'11-S i el 15-M. ¿S'hi senten identificats?

AO: M'agrada molt aquesta fórmula senzilla. Hem dit moltes vegades que ara hi ha dos eixos de reivindicació: el nacional i el social. L'eix nacional ja l'articula l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i jo, particularment, sempre trobava a faltar l'eix social, al qual he dedicat tota la vida.

TF: És important destacar que, tot i que estem d'acord amb la suma, això no vol dir que tothom que s'adhereixi a aquest manifest hi hagi d'estar d'acord. És plausible que vingui una persona no estigui d'acord amb el nacionalisme o la independència però sí amb la part social. Per tant, sumar-s'hi no vol dir que siguis independentista. No pretenem imposar un pensament únic. Nosaltres comptem amb l'aliança estratègica, i això també val per a l'altre vessant. Algú pot dir: jo sóc nacionalista, i ho sóc tant que, encara que sóc de dretes, em sembla que poden aconseguir una declaració unilateral de la independència i a canvi fins i tot estic disposat a tolerar l'expropiació de les companyies energètiques.

El president de la Generalitat, Artur Mas, deia aquest cap de setmana que una declaració unilateral d'independència no seria prou democràtica.

TF: No seria prou democràtica si no tingués al darrere la majoria de les persones a les quals afecta. Per tant, ara no ho sabem. Aquest procés que està per engegar és el que ha de mostrar si tenim o no aquesta majoria.

Abans de fer públic el projecte van fer contactes amb la CUP i ICV-EUiA. ¿Es plantegen contactar amb ERC, Nova Esquerra, PSC, CDC, Unió...?

TF: Els tenim començats amb totes aquestes formacions, però sempre de manera informal.

Si Forcades i Oliveres no van a la llista al Parlament, quines persones i amb quina formació, com van reivindicar en l'entrevista al Singulars de TV3, ho faran?

TF: Jo no puc anar a la llista pel fet de ser monja del monestir de Sant Benet. De fet, va haver-hi una reunió comunitària en què em van dir que tot d'acord menys això. I ho vaig acceptar perquè crec que aquest és el lloc que millor puc ocupar, amb més consistència i coherència. El país està ple de persones competents, amb un cor honest i amb ganes de dedicar temps a un procés polític i col·lectiu. Aquestes persones emergiran perquè és un procés que es fia d'aquest "des de baix": no hem de mirar amunt. Crec que això és el més revolucionari.

Els punts del manifest com s'han de discutir, per exemple a nivell territorial?

TF: La idea és fer jornades el primer cap de setmana de cada mes, per exemple, per parlar del Procés Constituent. Dedicades a què? La primera potser a explicar què és. Una jornada amb ponències que acaben amb una proposta de pauta de treball per a les assemblees locals.

¿Tenen por que el compromís real de la societat a l'hora de construir la majoria social falli?

AO: En podríem tenir, però diria que el temps juga a favor nostre, per desgràcia. La gent només s'aixeca de debò quan les seves condicions de vida s'han deteriorat molt. Això és una desgràcia, però tinc la impressió que ajudarà a perdre la por.

¿La gran por és que siguin les diferències entre els partits, i hi inclouria tots els que diuen que han sondejat, més que no pas entre els moviments socials les que ho frustrin?

TF: Crec que si fos una plataforma així segurament seria impossible. Però per això fem l'apel·lació a la ciutadania. I la ciutadania està en aquests grups i potser prioritza aquesta unitat i no altres interessos.

AO: Jo diria que aquest és justament el nostre leitmotiv: superar aquestes petites, perquè no són gaire grans, discrepàncies entre els uns i els altres que impedeixen que al final hi hagi una elecció unitària.

Quin límit es posen per dir "Si no arribem aquí, tirem enrere"? Han fixat uns mínims abans d'admetre que el procés no ha funcionat?

AO: Per Sant Jordi ens fixem un mínim d'adhesions, és un primer punt. Pel que fa a les converses més formals amb els partits, si trobem totes les portes tancades -cosa que no sembla que hagi de passar-, si ens adonem que els moviments socials diuen que prefereixen anar pel seu compte i no entrar en un procés així, aleshores lògicament ens ho haurem de replantejar. Passat l'estiu o ens posem en marxa de debò, o bé diem adéu-siau.

TF: De cara a l'Onze de Setembre, hem de saber si això ha quallat en la seva primera fase o no. Si hi ha la resposta popular necessària hi seré fins al final. Encara que ens enfonsem amb el vaixell. Però ha de quallar i tenir la força que necessita. Si no la té, no serà abandonar el projecte sinó que serà reconèixer un fracàs, que no passa res.

Continuem amb Teresa Forcades. Arcadi Oliveres ha marxat a Madrid, a fer una conferència a la universitat...

TF: Precisament he estat a Madrid aquest cap de setmana i encara he hagut de distingir entre independència i racisme. La gent em deia: "No ens pensàvem que fossis nacionalista excloent". O sigui, s'identifica la independència amb supremacia racial. Encara estem així!

Hi ha gent que segur que es pregunta per què una monja fa el pas. I, en canvi, no al revés. Què l'ha inspirat de la regla de sant Benet per fer-ho? ¿L'experiència de la comunitat? ¿Les renúncies?

TF: Viure en comunitat no és un repte gens fàcil. Has d'estar obert a entendre que potser estàs equivocat en tot el que tu creus i penses fermament. I encara que no ho estiguis has de tenir clar que si vols fer el procés amb els altres haurà de tenir un altre ritme.

Partint de la base, ¿l'entrada en política pot acabar rebaixant el plantejament democràtic que feu?

TF: Sí, jo hi entro naïf. No és igual una comunitat monàstica que la política. D'acord que a la monàstica hi ha tota la gamma de sentiments humans i psicologies, però hi ha una opció que es basa a creure en la persona iniciada des de l'amor, conduïda per l'amor i cap a l'amor. Això és molt important com a marc, i jo sóc conscient que en la comunitat política o social hi ha persones amb visions molt diferents. La por hi és, però una cosa que ajuda la comunitat i que podria semblar contradictòria és entendre la vida com un risc. Sant Benet, la seva regla i la tradició monàstica et col·loquen com a persona al límit del que tu controles i et conviden a passar més enllà: desapoltronar-se, desinstal·lar-se.

Han demanat veure el president Mas o ell els hi ha demanat per compartir neguits?

TF: Això encara no ha passat.

¿Les decisions del Govern estan totes marcades per una línia molt llunyana a la seva?

TF: El que crec és que, ara mateix i en un context de manca de sobirania real dins la UE, si no som capaços de canviar les regles de joc és igual qui governi, a Catalunya o a Madrid. No té marge de maniobra. Aquesta persona que no té pressupostos, que no té diners i que no sap d'on treure'ls, podria plantar-se i dimitir o convocar una assemblea constituent. Ens estalviaria tot aquest procés i li donaríem tot el suport però no funcionaria, ja que per a moltes persones l'imaginari encara és que no hi ha alternativa real al sistema capitalista.

¿Tenen la sensació que potser haurien d'haver-se esperat per fer públic el seu projecte?

TF: Amb la nostra web és obvi, perquè encara no ens funciona! Però notava que com que havíem fet contactes hi havia pressions que no hauríem pogut aguantar. I hauria estat una llàstima que es filtrés.

Alguns moviments diuen que els han agafat amb el pas canviat...

TF: Potser sí i no és res volgut, però aquesta dinàmica que hem explicat d'adreçar-nos a la ciutadania i no des d'una plataforma gairebé feia impossible fer-ho diferent.

Veurem l'exregidora de Barcelona Itziar González i el seu Parlament Ciutadà al Procés Constituent?

TF: Espero que sí, però és bo que cada persona, tant individualment com des dels moviments en què està compromesa, s'hi pugui adherir des del que és.

Així doncs, ¿al final tindríem una coalició amb la identitat pròpia de diversos moviments socials i partits?

TF: Sí, però per poder-ho fer hi hauria d'haver la constatació de quin és l'impacte en la població en general i la resposta de moltes persones que fins ara no s'han sentit motivades. Sense això és impossible. La crida la faig i la seguiré fent perquè és el que dóna força al procés, distinció i viabilitat. També és el que a mi em motiva; si no, ja no m'hi poso.

Rajoy ha anat a veure el papa Francesc. ¿Té informació que Roma estigui informada del seu pas pel Procés Constituent?

TF: No. El que vaig fer evidentment és anar a parlar amb el meu bisbe, l'Agustí Cortés, de Sant Feliu de Llobregat. Em va advertir que no serveix canviar estructures si no es canvien els cors. I em sembla que és així, però fem-ho alhora.