Fins ara en el pols entre la Generalitat i l’Estat sobre el 9-N n’hi ha uns que ataquen i fins i tot intenten fer jogo bonito (escapolint-se dels rivals amb una finta com la de l’espot del 9-N) i uns altres que bàsicament defensen i amenacen de trencar-te les cames. Això darrer és el que ha fet la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, en la seva carta als secretaris municipals. La sensació, per seguir amb la metàfora esportiva, és que el bàndol pro consulta (almenys el seu nucli dur: CDC, ERC i CUP) ha arribat a la conclusió que no hi té res a perdre i que, si no es pot fer la consulta en les condicions ideals, almenys sí que es pot posar contra les cordes la maquinària de l’Estat movent la pilota a molta velocitat, amb frenades, giragonses i canvis de ritme constant (amb declaracions confuses, fins i tot), que despisten aquells que només entenen una estratègia rectilínia com la que va seguir en el seu dia Ibarretxe. A cada porta tancada, una finestra oberta. Podríem dir-ne guardiolisme, d’això?
