Espies, telèfons punxats i polítics: una estreta relació

BarcelonaLa informació és poder, i és precisament la lluita pel poder el que mou gran part de les maniobres polítiques. Per això no estranya que al llarg de les últimes dècades s'hagin produït casos d'espionatge en les altes esferes dirigents que, més tard o més d'hora i amb mitjans més o menys lícits, han acabat sent explicades pels mitjans de comunicació. Un dels casos d'espionatge més sonats va ser el que va instigar l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, contra els seus adversaris polítics al PP en plena batalla pel poder intern contra Mariano Rajoy.

Però el dels populars madrilenys no ha estat l'únic que ha transcendit. El cas de les escoltes amb el sistema Sitel per part d'Alfredo Pérez Rubalcaba quan comandava el ministeri de l'Interior o bé les del Cesid -que incloïen tenir el telèfon del rei Joan Carles punxat- també van sacsejar l'opinió pública.

Aguirre i els seus espies

Investigacions emmarcades en la lluita interna pel poder al PP

Esperanza Aguirre és una dona amb caràcter i que no amaga les seves enemistats, com per exemple la que manté amb Alberto Ruiz Gallardón i amb el nucli de dirigents pròxim a Mariano Rjoy. Però pocs pensaven que seria capaç d'ordir una trama d'espionatge a la Comunitat de Madrid -institució que presidia- amb l'objectiu de controlar els seus adversaris polítics dins del PP i membres del seu propi gabinet. Els exagents de policia destinats a fer les vigilàncies depenien, a més, del departament de Presidència, Justícia i Interior del govern autonòmic i que dirigia Francisco Granados, fulminat més endavant per Aguirre.

Entre els vigilats hi havia Ignacio González, actual president de la comunitat en substitució de la lideresa i que va arribar a ser espiat en un viatge oficial a Colòmbia; Manuel Cobo, vicealcalde de Madrid que va denunciar davant la Fiscalia i proper a Gallardón, i Alfredo Prada, que va ser conseller autonòmic de Justícia. El director de Seguretat del govern madrileny mentre van durar les investigacions era Sergio Gamón, que abans havia estat cap dels escoltes d'Aguirre.

Rajoy va ser alertat de l'existència del cas per Álvaro Lapuerta, històric tresorer del PP. El mateix Lapuerta va ser investigat en el marc de la trama madrilenya, a parer seu per les crítiques que feia a "adjudicacions sospitoses" del govern regional. Lapuerta va ser substituït com a tresorer del PP per Luis Bárcenas, ara a l'ull de l'huracà per la llibreta en què suposadament apuntava pagaments en negre a tota la cúpula del PP des de l'any 1996 i finançament irregular.

El cas dels espies està en mans de la Justícia. A mitjans de gener, el guàrdia civil José Oreja, fitxat com a assessor de seguretat pel govern regional i ara imputat, va fer arribar al jutge una declaració en què reconeixia els seguiments a Cobo i a Prada. Afegia que Gallardón i Cristina Cifuentes -actual delegada del govern espanyol a Madrid- també havien estat objecte d'investigació.

Cesid i telèfons punxats

Centenars de comunicacions telefòniques intervingudes

Entre el 1983 i el 1991, el Cesid (Centre Superior d'Informació de la Defensa, l'actual CNI) va dur a terme de manera reiterada gravacions il·lícites de centenars de comunicacions telefòniques. Entre els afectats hi havia fins i tot el rei Joan Carles, a més de polítics, empresaris i periodistes.

Espionatge a HB

Escoltes il·legals a la seu d'Herri Batasuna a Àlaba

Unes obres que es van fer l'any 1998 a la seu d'Herri Batasuna, antiga marca de l'esquerra abertzale, van deixar al descobert l'existència de micròfons. El Tribunal Suprem va acabar condemnant l'agent que va col·locar els micròfons.