Efecte òptic: un pas enrere que en realitat és un pas endavant
SubdirectorEn política cal saber quan cal fer un pas enrere per esperar un moment més propici, i si no que l’hi preguntin a Miquel Iceta. En el cas que ens ocupa, però, es tracta d’una maniobra molt més complexa i subtil: es tracta de fer veure que es fa un pas enrere per, en realitat, fer un pas endavant. Un truc sublim, un efecte òptic només a l’abast de grans prestidigitadors. Vegem-ho amb detall.
Duran té molt d’olfacte polític i sap que és hora de fer un gest multidireccional. Així, el primer missatge, dirigit a la societat en general, és que ja està fart de càrrecs, d’estar sempre a primera línia, i que és el moment d’anar preparant l’adéu. No vull ser casta, ve a dir en temps de regeneració, indignació i noves formes de fer política.
El missatge número dos va dirigit a Unió: Ramon Espadaler és l’ungit, l’home cridat a substituir-me al partit, tancant així, de manera controlada, qualsevol debat successori. A Unió mano jo, i punt.
El tercer missatge va dirigit a Artur Mas: a partir d’ara tindré més llibertat d’acció perquè ja no seré el teu número dos oficial a CiU, sinó que tindrem una relació més de tu a tu, de CDC a Unió, tornant a l’escenari previ als acords que van permetre la federació. A partir d’avui, doncs, CiU torna a ser una coalició de dos partits diferents.
El quart missatge està dirigit al Madrid polític i a l’establishment del pont aeri: he començat el procés de desconnexió de la CDC sobiranista i ara vosaltres m’heu de preparar la pista d’aterratge i la plataforma per si cal plantar cara als independentistes en unes plebiscitàries.
Aquest és l’autèntic pas endavant. I el que més preocupa a Mas.
